Instal·lats a París, els catalans Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra, juntament amb la francesa Dorothée Selz, van impulsar la festa i la celebració col·lectiva com a obra d’art. Benet Rossell en feia l’enregistrament audiovisual de les següents accions: "Noir, mauve et barbe à papa" ["Negre, malva i cotó de sucre"], "Mémorial" ["Memorial"], "Fête en blanc" ["Festa en blanc"], "Rituel en quatre couleurs" ["Ritual en quatre colors"] i "Fête de l’école laïque" ["Festa de l’escola laica"] van convocar menjar, color, música, festa, participació col·lectiva, simbologia i la vivència transformadora de la ritualitat. Els Cérémonials, que és com es van conèixer aquestes accions, suposaven un retorn al símbol i a la litúrgia laica. Quan, l’any 1974, el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona va presentar la mostra "Cerimonials", 1969-1973, el crític Alexandre Cirici va escriure: «Un nou tipus d’art: l’art de la celebració, un art que ens porta a la cruïlla entre la màgia, la cerimònia i el ritual arrelats en la memòria col·lectiva com a arquetipus cultural, i a un terreny fronterer on conviuen el sagrat i el profà, la religió i el paganisme».