El singular mètode de treball de William Kentridge per elaborar els seus films d’animació és ben conegut. En comptes de fer múltiples dibuixos i projectar-los successivament, parteix d’un sol dibuix que altera, esborra i modifica, mentre va fotografiant cadascun d’aquests canvis. La projecció posterior de les imatges permet apreciar aquest procés de transformació i genera un dinamisme i un expressionisme únics, com es pot veure en aquest tríptic visual, en el qual combina els seus dibuixos amb imatges mèdiques i il·lustracions d’època. Kentridge parteix del material que va emprar per dirigir l’òpera de Claudio Monteverdi "Il ritorno d’Ulisse in patria", amb la Handspring Puppet Company, l’any 1998. En aquest cas, però, l’artista no recorre a la música de Monteverdi, sinó a un dels quartets de corda de Ludwig van Beethoven. Com Ulisses en el seu llarg viatge, ens desplacem per l’interior del cos, amb les seves arquitectures i anatomies ocultes, i amb els seus mecanismes de funcionament, que ens recorden la fragilitat de l’esperit i la immensitat que s’obre sota les aparences i la superfície.