Les intervencions i les desfilades artístiques de l’estimat Ocaña van ser documentades per fotògrafs de renom com ara Colita, Toni Catany o Miquel Arnal, autor d’aquesta sèrie de diapositives. Al seu estudi de la plaça Reial de Barcelona, Ocaña, performer trans i icona contracultural dels anys del darrer franquisme i de la transició, confecciona la indumentària amb què participarà al Carnaval de Vilanova del 1977. Acompanyat dels amics Perico i Camilo, s’exhibeix entre angelets i verges de paper maixé, recuperant la religiositat popular de la seva Andalusia natal en una recerca constant i lluitadora d’una identitat no sempre entesa. El gest de la disfressa condensa, precisament, l’element performatiu de la construcció identitària queer. El crític José Luis Quiroz va descriure així aquest vestit de carnaval: «El va cosir de dalt a baix, amb clavells blancs i vermells, fulles de falguera i flors silvestres blanques. [...] Com a complements, duia una perruca de tirabuixons, uns guants llargs i blancs, un braçalet d’atzabeja i un ventall folklòric. El maquillatge era en blanc guix, i hi destacaven els llavis vermells i les pestanyes postisses».