Als 19 anys, un jove Francesc Torres va decidir marxar de Barcelona per anar a París. Era l’any 1967. A la capital francesa, es va matricular a l’École des Beaux-Arts i l’any següent va exercir d’ajudant de l’escultor polonès Piotr Kowalski, que treballava amb materials poc convencionals. “Sculptura” recull l’esperit experimental d’aquest moment creatiu. Com es pot diluir la solidesa de l’escultura amb la mutabilitat de l’aigua? Com es pot reinventar un gènere tradicional com l’escultura? Com es pot incorporar la paraula que designa l’obra? Torres pren una vitrina-peixera on situa unes lletres de plàstic vermell surant damunt l’aigua. A estones hi llegim la paraula S-C-U-L-P-T-U-R-A; a moments, altres paraules o fragments de paraules formades per aquestes lletres. L’artista incorpora el terme anglosaxó (“Sculpture”) però amb la a final pròpia de la terminació llatina. Sobre l’aprenentatge al costat de Kowalski, Torres explicava en una entrevista l’any 1992: «Amb ell vaig aprendre més que art: vaig aprendre a pensar i a reconèixer què feia i per què ho feia. [...] En definitiva, que l’art podia ser qualsevol cosa que m’imaginés i que un mateix podia decidir que ho era.»