Recorridos

Un segle Breu: Col·lecció MACBA

Sales 6, 7, 8 i 9

SALA 6
La frase «El mitjà és el missatge» (1964) de Marshall McLuhan sintetitza l’interès que susciten els nous mitjans de comunicació de masses i com condicionen la percepció de la realitat i la informació que ens arriba. A partir d’imatges descontextualitzades dels mitjans de comunicació, On Subjectivity (1978) se centra en la naturalesa de la informació i en la seva interpretació i construcció ideològica. Amb d’altres paraules: evidencia que el significat atribuït a una imatge és el resultat de les influències, els coneixements i la personalitat de cada individu.

La instal·lació consta del llibre On Subjectivity (Fifty photographs from The Best of Life) i del vídeo On Subjectivity (About TV). Muntadas va seleccionar cinquanta fotografies de The Best of Life –publicació que incloïa centenars de fotografies de la revista Life–, va fer cinc còpies de cadascuna i va enviar cada còpia a cinc persones diferents, demanant un comentari de la imatge. El resultat va ser el llibre On Subjectivity que, a més de les fotografies, inclou les 250 aportacions. El vídeo s’estructura com un collage que alterna imatges d’un aparell de televisió emetent programes diversos amb imatges de persones que opinen sobre ells.

SALES 7 I 8
A finals dels anys seixanta i durant els setanta es va produir l’eclosió d’una nova era de feminisme radical i activisme feminista, en un marc més ampli de contracultura o moviments antisistema, que va adoptar formes diferents arreu del món. Aquesta lluita feminista es troba a la base de l’obra d’una multitud de dones artistes, o fins i tot en un context social determinat. N’hi ha moltes que van recórrer a la cosificació de la dona en l’art més convencional i en els mitjans de comunicació, així com a la creació i difusió d’estereotips femenins per part de la publicitat, per denunciar el paper subaltern de la dona en la societat.

De manera semblant, sovint van utilitzar el cos (a través de la sexualitat, la maternitat i l’atractiu físic), l’espai (com l’àmbit domèstic), el llenguatge, els objectes, atributs i colors associats amb la feminitat o qualificats de «femenins» exacerbant-ne les connotacions pejoratives, un recurs deliberadament irònic per deconstruir i dinamitar aquestes associacions. Algunes artistes van anar més lluny i van criticar estereotips de gènere més amplis.

SALA 9
Als anys vuitanta, art i activisme van estrènyer la seva relació. Els artistes van crear obres radicalment vinculades al carrer o a qualsevol domini fora de l’estudi, expressant-se a través del grafiti, el còmic o l’encartellada sense permís. En paral·lel a l’avanç del feminisme, l’antiracisme, els drets de gais i lesbianes i les polítiques de la identitat, es van desenvolupar formes artístiques i d’activisme que abordaven qüestions concretes com la crisi de la sida. Altres aspectes que van ser blanc de les crítiques de l’art activista van ser l’expansió del neoliberalisme, les polítiques econòmiques de lliure mercat i les intervencions neocolonials.

La cultura popular i el culte a les celebritats també va exercir una enorme fascinació sobre els artistes, impactats per la creació de nous formats com el videoclip i la cadena MTV, així com per la producció de fanzines, un mitjà d’expressió informal associat a les subcultures que permetia curtcircuitar la cultura de l’establishment. L’art, juntament amb la moda i el disseny gràfic, va passar a estar dominat per nous colors sintètics, intensos i fluorescents.

Recorrido por
MACBA_Webmaster
Etiquetas
#ColeccióMACBA

Contenidos

  • Las siguientes salas abordan la guerra civil española como una guerra también de imágenes y propaganda, así como la aparición, tras el conflicto, de una nueva generación de artistas que exploraron las tensiones de sus secuelas y de la dictadura mediante lenguajes divergentes de abstracción. Las ...

  • La presentación está concebida para narrar la historia del arte moderno y contemporáneo a través de las particulares perspectivas, políticas y temas que la Colección MACBA desarrolló desde su creación. Además, dicha historia se presenta específicamente desde la perspectiva de Barcelona, de modo que ...

  • La publicación Colección MACBA. Una selección recoge 193 obras destacadas de los fondos de la colección del museo. La Colección MACBA, configurada por los distintos directores y equipos curatoriales, y caracterizada por una clara vocación internacional, reúne obras y documentos especializados que ...

  • On Subjectivity es una de las obras destacadas de la producción de Muntadas sobre la naturaleza de la información y su construcción ideológica. El artista analiza los mecanismos de la subjetividad a través de una videoinstalación. Incorporando imágenes descontextualizadas procedentes de los medios ...

    Data
    1978
    Tipus d'obra
    Media instalación

    "On Subjectivity" (1978) se centra en la naturalesa de la informació i en la seva interpretació i construcció ideològica. Amb d’altres paraules: evidencia que el significat atribuït a una imatge és el resultat de les influències, els coneixements i la personalitat de cada individu.

  • La obra de Muntadas (Barcelona, 1942) existe y se desarrolla en un área gris del inconsciente colectivo. Esa en la que se producen actos comunicativos, que, sin embargo, quedan inevitablemente enterrados bajo capas de códigos, signos y simbolismos. Charles Babbage, uno de los precursores de la ...

  • Fons de documentació audiovisual (Fondo de documentación audiovisual es una serie documental desde la que artistas de la Colección MACBA hablan de su obra. Fons #01 presenta un recorrido por la trayectoria de Esther Ferrer, a través de conversaciones con la artista, con comentarios sobre sus obras ...

  • Esther Ferrer (San Sebastián, 1937) se incorporó en 1967 al grupo Zaj, fundado en Madrid en 1964 por el músico madrileño Ramón Barce, el artista canario Juan Hidalgo y el italiano Walter Marchetti. Zaj conectaba con las actitudes de otros grupos experimentales internacionales de la vanguardia ...

    Data
    1977
    Tipus d'obra
    Fotografia

    Íntimo y personal és una proposició que Esther Ferrer va elaborar en un text del 1971. El 1975 l’artista va realitzar la performance, a l’estudi de Fernando Ledín, que va ser fotografiada per Ethel Blum; la planxa de contactes que recull aquestes imatges pertany actualment a la Col·lecció MACBA. Posteriorment, el 28 octubre de 1998, Esther Ferrer va realitzar novament aquesta acció al MACBA en el context de l'exposició Art i acció. En aquest cas, l’acció es va registrar en vídeo.

  • Nunca he pintado ángeles dorados ofrece un recorrido por las "pinturas" –como la propia artista denomina sus obras– que hoy hablan con un interés renovado. La exposición no está organizada como un recorrido estrictamente cronológico, sino que se construye como un relato visual centrado en temas que ...

    L'opció estètica de l'Eulàlia Grau no s'entén sense un ferm compromís ètic: ocupa un lloc destacat entre les pràctiques artístiques que constitueixen l'espai d'expressió dels feminismes de finals de la modernitat, i formen part dels moviments d'opinió que fan canviar profundament la societat durant els últims anys de la dictadura de Franco i la Transició.

  • Aunque están pensadas como obras independientes, Eulàlia Grau reúne estos trabajos bajo una única denominación: Etnografías (1972-1974). Si la etnografía es un estudio descriptivo de las prácticas de los grupos humanos, bajo la mirada de Eulàlia se convierte en un análisis demoledor del mundo ...

    Data
    1973
    Tipus d'obra
    Pintura

    Partint d’imatges mediàtiques, Eulàlia Grau denunciava la institució educativa i familiar, els estereotips de gènere, les diferències de classe, l'explotació laboral i les estructures de consolidació del poder. Tot i el pas del temps, els seus fotomuntatges mostren una alarmant actualitat.

  • Martha Rosler abre este SON[I]A con una lúcida reflexión en torno a los espacios políticos, psicológicos y relacionales que generan los aeropuertos, como metáfora del momento en que vivimos. Analiza y problematiza también la proliferación de los sistemas de vigilancia y las representaciones del yo ...

  • 1. Prototype: God Bless America! (2006) En este breve pero inciso vídeo antibelicista, Rosler muestra un juguete mecánico: un soldado que interpreta Dios bendiga América, la canción patriótica de Irving Berlin que hace las funciones de himno nacional. Mientras que la figura del soldado mecánico ...

    Rosler borda la política com a exercici ideològic del poder, jerarquia de classe i interès econòmic, en especial a través de l’imperialisme nord-americà i del control social sobre el cos de les dones.

  • Martha Rosler llevó a cabo esta performance en la Universidad de California, en San Diego, en 1974. La artista se iba desvistiendo a medida que unos funcionarios médicos se lo pedían para medir las distintas partes de su cuerpo. Pocos años después, en 1977, reformuló el proyecto para convertirlo en ...

    Data
    1977
    Tipus d'obra
    Grabación audiovisual

    Aquesta acció es va dur a terme el 1974 a la Universitat de Califòrnia, a San Diego, i el 1977 se’n va fer una versió en vídeo. L’artista es va despullant a mesura que un home, vestit amb bata blanca, pren mides del seu cos, mentre unes dones acompanyen l’acció amb uns sonalls. Alhora, una veu va enumerant crims i agressions recollits pel Tribunal Internacional de Crims contra les Dones el 1976.
    El to distant i asèptic remet a la institucionalització de la «ciència» del mesurament del cos o antropometria, que va ser utilitzada per fonamentar teories racistes. Des d’aleshores, es va convertir en una eina de discriminació sexual i racial en contextos tan diversos com els camps de concentració o els concursos de bellesa.

  • La mirada crítica de Martha Rosler analiza incisivamente la cultura patriarcal imperante con sus mitos y verdades, así como las realidades socioeconómicas y las ideologías políticas que dominan nuestra vida cotidiana; todo ello a través de un trabajo muy diverso que incluye fotografía, ...

  • En el contexto de los movimientos feministas y del arte pop de finales de los años sesenta y principios de los setenta, Dorothée Selz produjo la serie Mimétisme relatif en 1973. Se trata de una serie en clave humorística y crítica que aborda la imagen de la mujer seductora transmitida por las ...

    Data
    1973
    Tipus d'obra
    Collage

    Feminista de la primera generació, des d’inicis dels anys setanta, Dorothée Selz treballa per fer visibles els mecanismes de sexualització de les dones per part dels mitjans. A la sèrie de díptics "Mimétisme relatif", pren fotografies de "pin-ups" de calendaris i revistes pornogràfiques per a homes per fotografiar-se amb el mateix gest. Després, les situa en un marc de ciment i pintura acrílica de colors vius que elabora amb eines de pastisseria, com si es tractés de sucre: dones de calendari com objectes visuals per consumir.

  • Al principio de su carrera artística, Iveković aparece como protagonista de su obra, cuya intención es acercarse a la situación de las mujeres de su tiempo y sociedad. El trabajo de esta primera época acentúa el discurso sociopolítico, la política de las imágenes de mujeres, sobre todo con dos ...

    Data
    1976-1977
    Tipus d'obra
    Collage

    La sèrie de fotografies consta de diverses imatges de revistes amb retrats de dones. Iveković hi intervé i les altera o espatlla d’alguna manera; les cares de les models, dones arquetípiques, apareixen esgarrapades, tallades o foradades. Aquesta agressió física crea una sensació d’inquietud en revela la naturalesa deshumanitzadora.

  • Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) se licenció en Arquitectura Técnica y completó su formación artística en Nueva York. Su trayectoria artística se inició hacia los años 70 en el contexto del arte conceptual español, siendo una de las pioneras del cine experimental y del arte audiovisual. La ...

    Data
    1978
    Tipus d'obra
    Grabación audiovisual

    Balcells reprodueix, d’una manera escandalosa, els estereotips culturals adjudicats a cada gènere. Homes triomfadors i dones amb la boca tapada, imatges de poder versus objectes de seducció... i així fins a 1000 imatges que van apareixent de dalt a baix com a les màquines escura-butxaques. L’obra, amb un títol que remet a la fórmula del cinema comercial, segueix sent d’una actualitat alarmant.

  • Elles mateixes expliquen: «Les Guerrilla Girls som artistes i activistes feministes. En públic portem màscares de goril·la, i fem servir l’humor i una imatge irreverent i provocadora per denunciar els prejudicis de gènere i de raça, i també la corrupció en la política, l’art, el cinema i la cultura pop».

  • Convencida de que el arte debe incidir más en los conceptos que se desean comunicar y no tanto en la forma del objeto artístico, Jenny Holzer ha hecho del lenguaje su materia creativa. Su primera incursión en este ámbito fueron los conocidos Truisms. Con este nombre, en 1977, Holzer comenzó a ...

    Data
    1979-1982
    Tipus d'obra
    Material gráfico

    Amb la seva bateria de significats i el seu to contundent i alhora suggeridor, els assaigs incendiaris de Jenny Holzer configuren una cartografia o mapa de significats sobre les contradiccions contemporànies. «El canvi és la base de tot, la prova del vigor. [...] L’essencial no canvia. Això és un mite. I serà refutat.»

  • Las tres obras de la Colección MACBA forman parte de la producción del artista entre los años 1982 y 1986. Son obras pobladas de imágenes vudú totémicas y arcaizantes, retratos-homenajes a héroes de la cultura afroamericana, músicos de jazz y otras referencias a la cultura popular americana. Las ...

    Data
    1986
    Tipus d'obra
    Pintura

    Aquí Basquiat es pinta de manera simple, amb pinzellades expressionistes relaxades, encara que més que representar la tendència neoexpressionista de la pintura dels vuitanta, la imatge recorda el Basquiat que començava a Nova York, amb el duo SAMO (same old shit), però també la seva herència haitiana i porto-riquenya, i el coneixement que tenia dels artistes de l’avantguarda, inclòs Pablo Picasso.

  • La muestra de la obra del artista norteamericano Raymond Pettibon (Tucson, Arizona, 1957)comprende una amplia selección de dibujos, proyecciones de video y materiales procedentes del archivo del artista. Sus creaciones denotan su fascinación por la contracultura americana de los años sesenta. ...

    Pettibon va començar la seva carrera a la costa oest dels Estats Units, en el context de l’escena artística de Los Angeles, marcada per la subcultura underground i a l’ombra de la indústria cinematogràfica de Hollywood. Els seus primers treballs van aparèixer en anuncis, revistes i caràtules de discos de la creixent escena punk de Los Angeles dels vuitanta, i la seva obra està plena de simbologia punk. Amb els seus dibuixos, aborda la subversió de l’idealisme americà i la realitat política de la història americana dels darrers anys del segle XX, amb referències a personatges reals i de ficció; entre d’altres, Charles Manson, Gumby, Superman i Ronald Reagan.

  • Edición agotada muestra una amplia selección de obras pertenecientes al Archive for Small Press & Communication (ASPC) del Neues Museum Weserburg de Bremen (Alemania). Los fondos de este archivo, fundado por Guy Schraenen en 1974, están compuestos de unas treinta y cinco mil piezas entre las que se ...

    Els fons de l’ASPC reflecteixen un període en què els artistes utilitzaven mitjans alternatius per publicar i comunicar les seves idees a un públic que ja no es conformava amb els circuits artístics tradicionals. Així, hi ha representades les tendències i pràctiques més significatives dels anys seixanta, setanta i vuitanta: body art, mail art, land art, Fluxus, art conceptual, minimalisme, art pop, performance, poesia visual i poesia concreta.

  • ¿Archivo gay o armario pop? Warhol y la invención de la historiografía queer. La restauración y la circulación de las películas inéditas que Warhol realizó entre 1963 y 1969, así como de la colección privada de imágenes y objetos que el artista guardaba en su casa –no en The Factory– ha generado ...

  • Data
    1969-
    Tipus d'obra
    Publicación en serie
  • Con el nombre de Anarchivo sida, el colectivo Equipo re ha venido desarrollando un trabajo de investigación y producción sobre la dimensión cultural y social de la continuada crisis del VIH/sida en el Estado español y en Chile, junto a casos de estudio de otros contextos de América Latina. Esta ...

    Amb el nom d’Anarxiu sida, el col·lectiu Equipo re ha desenvolupat un treball d’investigació i producció sobre la dimensió cultural i social de la continuada crisi del VIH/sida a l’Estat espanyol i a Xile.
    L’atenció cap als anys noranta respon al convenciment que, propera i llunyana alhora, és la dècada que ens ajuda a entendre el present. En aquest marc, l’any 1996 funciona com a data frontissa, definida per l’aparició dels antiretrovirals, que produeixen un gir en l’anomenada pandèmia de la sida: el VIH/sida deixa de ser una qüestió de vida o mort, cosa que constitueix un punt d’inflexió per als espais de lluita.

  • En tiempos del sida, viviéramos o no con sida/VIH, hemos estado viviendo en el sida. Esta propuesta alternativa sostiene una posición crítica en el discurso contemporáneo de cualquier museo de arte moderno, incluida la presentación de su colección. Así, al incluir el sida en la conversación, el ...

    En incloure la sida en la conversa, el museu podria plantejar noves preguntes sobre la representació i els seus modes de producció. Venint d’una era «prèvia a internet i les xarxes socials», aquesta conversa subratlla la necessitat vital de reformular el camp visual, actuant en l’interval entre art i vida, fets i ficció, informació i contemplació.

¿Por qué visitas la web del MACBA?

¡Muchas gracias! Tu respuesta nos ayuda a mejorar esta web.