A Sabó d'Alep més de 400 persones van ser convocades al meu estudi per a ser filmades rentant-se les mans. A través d'aquesta acció, registrada en un únic pla seqüència zenital que s’allargà fins a la dissolució de la pastilla de sabó, es fan convergir tres elements simbòlics que donen sentit al projecte. D'una banda, la pastilla minvant de sabó d’Alep, metàfora de la mateixa ciutat d'Alep, que sotmesa a una guerra fratricida, camina cap a la seva pròpia extinció i la de la seva societat civil; de l'altra, el gest de rentar-se les mans, simbolitza la inhibició de les societats del primer món. Finalment, la durada: l'acció repetitiva, és registrada fent que l'espectador tingui una visió parcial de l'obra, reproduint així els mecanismes relacionals que sostenim amb la realitat al·ludida: una comprensió del conflicte fragmentada a través dels media.