Des de 2005, Falke Pisano ha produït unes nou obres en forma de conferència i actua en sis d'elles. L'artista investiga temes similars en totes aquestes conferències i, en ocasions, retorna a la mateixa escultura, com succeeix a The Broken Obelisk (1963) de Barnett Newman. A Concrete Abstractions (2005), una conferència que inclou una presentació en Power Point, examina els diferents contextos d'instal·lació de The Broken Obelisk i com afecten aquests al significat de les obres. En Studio Lecture 1 (2006), Pisano reprèn el mateix tema i l'amplia amb referències a altres casos d'estudi, incloses fotografies d'escultures d’Eduardo Chillida i de bombes atòmiques transformades en escultures. L'artista tracta dos temes bàsics: com pot existir un objecte en diferents estats i com és possible formular existències que podrien ser articulades com a objectes.---Basant-se en llibres com Abstraction and Empathy, de Wilhelm Worringer, Pisano elabora una teoria en relació de "perquè el moviment d'una escultura cinètica està produït en determinats casos pel domini que habita l'obra i com l'home es veu temptat a situar-se dins d'una abstracció per un procés induït per la percepció” ("An Evil Kinetic Sculpture", en On Abstraction and Evil, 2005). Més tard, Pisano va adoptar aquesta conferència per crear el vídeo A Lecture on Abstraction and Evil (2007), on descriu com va ser el procés d'escriure aquesta primera versió i adonar-se del que funciona i del que no funciona. A Chillida (Forms and Feelings, 2006), l'artista aporta "un relat personal de les seves reaccions emocionals" davant una sèrie de fotografies d'escultures de Chillida fetes per David Finn. Pisano es proposa "establir la relació entre les característiques d'aquests objectes concrets, la seva representació, l’experiència del fotògraf i la filla d'aquest". La descripció serveix de mètode per a crear situacions en la conferència en directa i en la vídeoinstal·lació de dos Canals A Sculpture Tuming into a Conversation (2006). De fet, fent servir "el llenguatge com a mitja per a reconsiderar el potencial de l'abstracció, l'escultura i la pràctica artística, l'artista activa l'escultura abstracta com a principi generador de pensament i es basa en la idea de l'objecte inestable en procés de transformació i de desintegració per a tractar temes relacionats amb les qualitats objectuals, la forma, la construcció i el compromís". SB