Sense títol

Poeta destacat del segle XX i gran viatger, Henri Michaux va convertir el desplaçament ‒tant el real com l’imaginari‒ en el tema central del seu treball. Sense abandonar mai l’obra escrita, als anys trenta, atret per la pintura surrealista i per les obres de Paul Klee i Giorgio De Chirico, va començar a dibuixar i a pintar amb regularitat. Interessat per les cultures orientals, va desenvolupar una pintura feta de traços cal·ligràfics i signes com si es tractés d’un alfabet particular. Així es veu en aquest conjunt de dibuixos elaborats amb tinta xinesa l’any 1950, moment en que cada vegada pintava més i escrivia menys. Michaux entenia la producció estètica com una experiència ritual, una acció que, a través de la repetició de certs gestos i moviments, crea un temps diferent, deslligat de la lògica que regeix el dia a dia. Sense cap intenció de sobreposar-se a allò real, va optar per inventar altres llocs. Eren, com ell mateix qualificava, “maneres de somiar”.