De manera irreverent i innovadora, George Condo acosta el retrat clàssic als codis de l’absurd. El seu cubisme psicològic representa uns rostres meravellosament trencats, amb trets desordenats i recompostos en una representació complexa de la identitat i l’emoció. Des del seu Concord natal, va arribar a Nova York als anys vuitanta, on va treballar amb Keith Haring, Jean-Michel Basquiat i Andy Warhol a The Factory. Allunyat de camins a l’ús, ell mateix ha designant la seva pintura com a «realisme artificial» ja que beu de grans mestres de la tradició pictòrica europea —de Rafael fins a Duchamp— però també dels dibuixos animats populars i del còmic underground. Interessat en les esquerdes de la perfecció, tant pictòrica com humana, els seus rostres inquietants i hilarants alhora recullen estats psicològics i remolins emocionals. Condo no pinta les persones tal com elles es veuen, sinó tal com se senten. Dins de la seva revisió de la història de l’art, en ocasions incorpora marcs ornamentats emulant el gènere conegut com tableautin o quadret, que en el tombant del segle XIX al XX va posar de moda el petit format. Amb els seus pallassos i figures velazquenyes, goyesques i picassianes, Condo afegeix un element pervers al tradicionalisme d’aquest gènere pictòric.
To consider: We document the MACBA Collection through detailed research. In the event that there are any mistakes, we would appreciate being notified.
If you want to make a work loan request, go to colleccio@macba.cat.
If you want the image of the work in high resolution, you can send an image loan request.