Publicat amb motiu de l'exposició "Cinthia Marcelle. Dust Never Sleeps", celebrada al Secession, Viena, del 11 de setembre al 24 de novembre de 2014. -- Inclou textos de: Herwig Kempinger, Jeanette Pacher i Emílio Maciel. -- Cinthia Marcelle ha escenificat sovint situacions i accions performatives en espais públics per tal d'utilitzar aquestes intervencions per transformar accions quotidianes en esdeveniments poètics. El vídeo i la fotografia serveixen com a mitjans de documentació artística. L'artista ha abordat repetidament la ruïna com una al·legoria de la història més enllà d'un concepte de bellesa. En fer-ho, fa referència a la visió de Walter Benjamin de la història com un procés de decadència imparable. Un material que la Marcelle ha utilitzat repetidament és la pols. Les partícules soltes es ruixen en espais clarament definits i, un cop s'han assentat, marquen un nou espai. Les capes de pols i brutícia dipositades també encarnen la materialització del temps. -- Amb la seva instal·lació Dust Never Sleeps (2014), Cinthia Marcelle va transformar el Gabinet Gràfic de la Secession en un espai aparentment desert on tot està cobert de sutge negre: terra, parets, sostre, finestres, portes, làmpades. Destaquen contorns més clars i l'acumulació de material de densitat diferent crea una mena de dibuix espacial, similar a un negatiu fotogràfic.