Brossa, 8 : [les persones destacades, les primeres estrenes de teatre i l'ofici de vendre llibres]

-- Joan Brossa parla d'algunes persones destacades que va conèixer a partir dels anys quaranta, com ara Sebastià Gasch (el crític d'art, cinema i espectacles que Brossa considerava una font de cultura inestimable per a conèixer els referents artístics anteriors a la guerra, ja sigui sobre l'art d'avantguarda, el music-hall o Leopoldo Fregoli, que tractaven plegats en converses que mantenien a casa de Gasch o a través d'articles seus que Brossa havia llegit a les revistes "D'ací d'allà", "Mirador" o "L'amic de les arts", o al llibre "Las etapas del cine" sobre cineastes i cinema), el doctor psiquiatra Joan Obiols (el seu interès per la pintura i per l'obra de Brossa des dels anys de Dau al Set), Josep Maria Mestres Quadreny (músic compositor en la línia de Robert Gerhard, amb interès pel ballet i la pintura, la seva participació en el llibre d'artista "Cop de poma" (1963) junt amb Brossa i altres autors, la decepció de Brossa i Mestres Quadreny en l'intent fallit de voler presentar a Merce Cunningham i a John Cage uns ballets sota el títol "Troupe" en l'avinentesa d'un espectacle de Cunningham i Cage organitzat pel Club 49 a Sitges el juliol de 1966, les col·laboracions teatrals més destacades entre Brossa i Mestres Quadreny o amb Carles Santos, o el fracàs de l'estrena de l'obra "L'armari en el mar" per diverses circumstàncies l'octubre de 1978 al Teatre Lliure), Enric Tormo i Freixes i els motius per què Brossa va renyir-hi als anys de Dau al Set, el crític d'art Alexandre Cirici (i el seu projecte per a l'agència de publicitat Zen d'encarregar a Joan Brossa i a d'altres artistes una intervenció a l'aparador de la sastreria Gales el Nadal de 1956), Michel Tapié (marxant d'Antoni Tàpies, en relació amb uns japonesos que l'acompanyaven en ocasions quan visitava Tàpies a Barcelona) o Ruggiero Selvaggio (que Brossa va conèixer com a venedor de joguines i d'altres objectes de col·leccionista, en particular per un cartell de Leopoldo Fregoli que Lluís Maria Riera va regalar a Brossa). D'altra banda, Brossa explica les primeres representacions del seu teatre l'any 1947 a casa de Joan Ponç ("Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon" i "Temps de nit"), i a propòsit de l'estrena de dues obres seves organitzada pel Club 49 al Teatre Olimpo el 1951 ("Farsa entenent que l'espectador ha de transportar-se al centre mateix de l'escena" i "Nocturns encontres"), Brossa explica l'origen del Club 49 com una escissió de Cobalto 49 (personificat en Rafael Santos Torroella), sota l'empara del Hot Club de Barcelona i les activitats de jazz com a pretext davant les autoritats franquistes. De fet, en aquesta època de repressió severa Brossa encara no s'havia plantejat la possibilitat de l'activisme polític, ni considerava la representació del seu teatre un acte polític; i no va participar en la vaga de tramvies del 1951 malgrat que llavors ja havia començat a escriure poemes amb l'orientació política suggerida per João Cabral de Melo Neto. D'altra banda Brossa destaca alguns espectacles que va veure a l'època com a espectador, entre les limitacions que la dictadura imposava sobre la cartellera barcelonina (Brossa com a cinèfil a Dau al Set, el cineclub d'Ángel Zúñiga, al Cine Savoy la pel·lícula "Rapto" (potser "Maid's night out" dirigida per Ben Holmes), al Cine Rosselló l'adaptació de l'obra "A midsummer night's dream" de William Shakespeare dirigida per William Dieterle i Max Reinhardt, o "L'âge d'or" de Luis Buñuel i Salvador Dalí; i en teatre algunes obres de Tennessee Williams, Thornton Wilder i J.B. Priestley a càrrec d'Antonio de Cabo i Rafael Richard, i d'altra banda "Bodas de sangre" de Federico García Lorca en una funció única celebrada el desembre de 1946 sota del direcció de Juan Germán Schroeder). D'altra banda Brossa explica la seva activitat com a venedor de llibres prohibits (com va iniciar-se en l'ofici, la seva clientela i els contactes de què disposava per a aconseguir els llibres entre distribuïdores, llibreries i amics). -- A l'entrevista Joan Brossa lamenta diversos esdeveniments relacionats amb Antoni Tàpies que atribueix a una actitud malvolent del pintor; i.e., l'ocasió que Tàpies va apressar-se a presentar els seus objectes a l'exposició "Antoni Tàpies, extensiones de la realidad" al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía abans no ho pogués fer Brossa amb els seus objectes l'any següent a l'exposició "Brossa, 1941-1991"; o la desaparició d'una "Suite" de poesia visual (o d'algunes obres d'aquesta sèrie) que Brossa havia regalat a Tàpies.