Imagen
[1992]
Enregistrament sonor en casset. -- Títol al contenidor: "Brossa, 5 : 1, Aulèstia, 'Algol', Riera, Cabral ; 2, Cabral, Tàpies/Cuixart". -- Entrevista de Lluís Permanyer a Joan Brossa per al llibre publicat sota el títol "Brossa x Brossa: records" (Barcelona: La Campana, 1999).
-- Joan Brossa explica qui va prendre part en la revista "Algol" (Arnau Puig va idear-ne el títol; Enric Tormo i Freixes va concebre'n el format i la tipografia i es va fer càrrec de la compaginació i de la impressió; tocant als continguts del número únic de la revista, el text de presentació i uns poemes que produeixen un efecte de collage són de Joan Brossa, Arnau Puig és l'autor del text nietzscheà que clou la publicació, Joan Ponç va il·lustrar-ne la coberta amb una composició que reflecteix la seva producció primera anterior a l'experimentació surrealista, i Jordi Mercadé i Francesc Boadella van col·laborar-hi amb sengles dibuixos), i exposa els motius que van fer-los desistir a continuar la revista (Brossa i Ponç es van fer càrrec de vendre-la a partir d'una llista facilitada per Joan Prats Vallès, de possibles compradors vinculats amb els Amics de l'Art Nou, però l'empresa de posar a la venda una publicació en català als primers anys del franquisme era difícil i plena de perill). Sigui com sigui, la venda d'"Algol" va donar peu que Ponç, Brossa i Puig coneguessin Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, amb qui poc després farien grup per a crear la revista "Dau al Set". Sobre Dau al Set, Brossa es refereix a les controvèrsies del grup per l'ús del català o el castellà a la revista; i, a propòsit de les diferències al si del grup per reconèixer en Joan Miró o en Salvador Dalí el referent artístic de "Dau al Set", Brossa argumenta la seva posició contrària a l'obra de Dalí. D'altra banda Brossa recorda Antoni Tàpies i Modest Cuixart al moment de conèixer-los, i assenyala que llavors tots dos pintors estaven molt units; Brossa en particular es va fer bon amic de Tàpies, per interessos culturals comuns per exemple en la música de Richard Wagner, i en canvi no li agradava gens la seva pintura d'aquella època que Brossa descriu com a matèrica, empastada amb poca traça, i caracteritzada amb una mena de sols com el del quadre "Zoom" (1946) titulat per Brossa (llavors Tàpies s'obriria a una evolució positiva, en consonància amb l'obra de Joan Ponç ja marcada per la introspecció psicològica, sobretot per influència de Paul Klee). Pel que fa a Cuixart, Brossa se centra en la seva persona (el defineix com un home de gran enginy, sensible i amb un sentit de la teatralitat impressionant, però li retreu els malentesos deliberats que provocava en el grup). Brossa també es refereix breument a d'altres persones que havia conegut fins a aquells anys, i.e. Josep Palau i Fabre, Salvador Aulèstia i Vàzquez, Alexandre Cirici, Lluís Maria Riera, Antònia Pélauzy, August Puig, René Metras i Mavet, o Joan Perucho a propòsit de la seva influència perquè la revista "Ariel" acceptés de publicar un sonet de Joan Brossa i un dibuix de Joan Ponç (abr. 1948, núm. 16). A part, Joan Brossa explica la figura de João Cabral de Melo Neto i la influència decisiva d'aquest diplomàtic brasiler en el gir social adoptat per Brossa en la seva obra poètica a l'entorn del 1950, a través d'un marxisme no doctrinari que Cabral defensava com a recurs de compromís amb la realitat quotidiana de l'artista, malgrat la posició desfavorable de Joan Prats Vallès (la creació de l'obra "Des d'un got d'aigua fins al petroli" (1950) de Joan Brossa, ja marcada per la influència marxista de Cabral; una de les primeres exposicions de Tàpies a les Galerías Layetanas, probablement la de 1952, igualment orientada per l'aspecte social per influència de Cabral, per exemple en el quadre que Brossa li va titular "Coral del treball" (1951); el llibre "Poèmes de Nāzim Hikmet" (Paris: Editeurs français réunis, cop. 1951), molt del gust de Cabral, que aquest va enviar a Brossa des de l'estranger; o el títol de la col·lecció "Els entra-i-surts del poeta" (1969-1975) de Joan Brossa, implícitament referit a la poètica que Brossa va aprendre de Cabral). A la segona estada de João Cabral de Melo Neto a Barcelona com a cònsol (1967-1969), Brossa es va sentir contrariat de saber que Cabral donava suport a la dictadura militar que governava el Brasil des del 1964. -- En un moment de l'entrevista de Lluís Permanyer, Joan Brossa li ensenya una fotografia de João Cabral de Melo Neto, dels anys que estar a Barcelona com a vicecònsul del Brasil (1947-1950). -- A l'entrevista Joan Brossa indica a Lluís Permanyer que en algun moment de la seva trajectòria ha tingut simpatia per la figura de Iossif Stalin.

Technical details

Belongs to:
Otros
Credit:
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Donació de Lluís Permanyer
Publication/Production:
[1992]
Dimensions/Duration:
Dimensions: 7 x 10,9
Durada: 1:3:10 h
Copyright:
© Fundació Joan Brossa
© Lluís Permanyer
Language:
Catalan
Material type:
Sound recording
Identification number:
A12982
Call number:
Objecte_R_P_0068

Related

Audios