Amb les seves lletres de neó a la paret, Peter Friedl ens recorda que l’escriptura és, també, una forma de dibuix. "Badly Organized" adopta la lletra manuscrita d’Herbert Marcuse, un dels pares espirituals de la revolta estudiantil dels anys seixanta i col·lega de Theodor W. Adorno a l'Institut de Recerca Social de Frankfurt. En una ocasió, un editor americà va rebutjar la traducció a l'anglès del llibre d’Adorno, "Philosophy of New Music", amb l'argument que estava «mal organitzat». Que Friedl prengui la lletra de Marcuse suposa un posicionament al costat d’aquest pensador, que li retreia a Adorno el seu acusat esteticisme i la seva escassa teoria social. Friedl s’arrenglera amb aquelles postures que defensen que l’art faci costat a la vida. Com en la seva obra en dibuix, també en aquest neó de ressonàncies filosòfiques i una semàntica polisèmica que convida a múltiples lectures, sembla que es pregunti com construir una subjectivitat capaç d’exercir agència.