Davant de la gran composició coral d’oriol vilapuig, “Otranto Fanfarria”, produïda entre el 2019 i el 2022, us proposem l’exercici visual que Valentín Roma suggeria quan aquesta obra es va presentar a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona el 2022. Roma es referia a “El triomf de Bacus”, l’extraordinar quadre de Velázquez, més conegut com “Els borratxos”. D’entre totes les interpretacions que se n’han fet, Roma explica: «La més temerària i la menys literal va ser la que va proposar Mary Wollstonecraft el 14 d’abril de 1797 durant una classe a l’ateneu femení de Bloomsbury. Resulta que l’escriptora va recomanar que el quadre es mirés amb els ulls mig tancats, ja que d’aquesta manera desapareixien els personatges i hi emergia, “nítidament”, el que l’artista ens havia volgut mostrar en realitat: la silueta d’un mapamundi ple de perímetres, costes i continents.» Us convidem a observar les 59 figures d’aquesta gran escena composta per vilapuig amb els ulls mig aclucats; la seva aparent deriva erràtica desplega una enorme riquesa de significats. Escolteu també, amb els sentits ben oberts, la peça sonora creada pel músic Riccardo Massari Spiritini, “NISÉH RADÉH. Le profezie e le maschere”, una intervenció sonora que el compositor va crear a partir de l’imaginari de vilapuig.