Trenta dones mexicanes parlen, a micro obert, sobre la seva vivència de l’orgasme. “Las muertes chiquitas” és un treball documental dut a terme en diversos punts de la geografia mexicana entre 2006 i 2009 i que ha triomfat allà on s’ha projectat. Mireia Sallarès recull un testimoni plural sobre el desig sexual i la satisfacció, però sobretot, sobre com aquests ens parlen de les vides de les protagonistes. És un treball coral amb una dimensió política de gran abast. La primera persona del singular fa visible, d’una manera irrevocable, com les qüestions de classe, raça i cultura condicionen l’experiència de ser dona. Pot, una sola pregunta, fer emergir realitats tan diferents? Entre les dones que parlen, n’hi ha de solteres, separades i casades. Tenen edats diferents. Moltes són mares. Una és transsexual. Hi ha també qui s’identifica com a bisexual. Treballen com a netejadores de cases, professores universitàries, antropòlogues, treballadores sexuals, performers, activistes, ex-monges, ex-guerrilleres... Per a totes elles, la sexualitat suposa plaer i dolor, i sempre té relació amb el poder patriarcal. Amb el seu documental, que va donar lloc també a una publicació, Sallarès, que es defineix com a «artista política», els ofereix un espai de resistència. Guardeu-vos temps per escoltar aquest testimoni tan ric.