Bidons de benzina i pots de plàstic, tubs i ampolles gastades estan suspesos a l’aire davant d’un cel molt blau amb arbres verds a la vora. Així comença el vídeo de l’artista equatorià Adrián Balseca: “Suspensión I”, produït el 2019. Al mateix temps, sentim els sons dels animals d’un entorn que només pot ser selvàtic, el vent que pica contra els plàstics i els esforços físics d’un infant que no veiem. Balseca mesura molt bé el tempo i tarda a mostrar-nos que es tracta d’una nena que s’enfila dalt del tronc d’un arbre de balsa com es feia en l’antic joc popular de la cucanya o del palo encebado. "Suspensión I” forma part d’una sèrie de vídeos que s’inspiren en el tema del joc. En aquest cas, Adrián Balseca enregistra la darrera comunitat humana que viu a tocar del Parc Nacional de Sangay, a la província de Morona Santiago, a l’Equador. Com en altres obres, l’artista posa en qüestió la lògica extractivista i colonial d’una perversa noció de progrés. Els «trofeus» del progrés, els combustibles fòssils extrets de la zona, pengen del pal d’un suposat país de cucanya. Un monument improvisat al plàstic i al petroli que remet d’una manera molt directa, a la nostra manera de viure.