Activitats Cursos i seminaris

Després del neoliberalisme: ciutats i caos sistèmic

27 oct. al 29 nov. 2008

Auditori MACBA. Matrícula gratuïta. Places limitades. Amb servei de interpretació simultània.

Seminari dirigit i moderat per Neil Smith

Fent ús de l'oportuna frase de Habermas sobre el modernisme, podríem començar considerant que avui el neoliberalisme «ha mort, però continua vigent», i que això té algunes implicacions en la nostra forma d'entendre el canvi i el procés urbans. L'oposició antiglobalització que va aparèixer a finals dels noranta i principis del segle XXI, la implosió de la innovació neoliberal que va arrencar amb la crisi econòmica «asiàtica» del 1997 al 1999, el col·lapse econòmic a l'Argentina i, per acabar, la crisi a la zona central dels Estats Units després de la recessió del 2007 i la consegüent crisi financera global són els signes del fracàs del neoliberalisme. En realitat, en els últims anys no han sorgit noves idees neoliberals; el projecte s'ha estancat, ha perdut impuls, ha començat a atrofiar-se i, finalment, s'ha estavellat. En el millor dels casos, és només un vestigi geogràfic i programàtic d'un projecte anunciat fa més de 25 anys, però la ideologia (si no la realitat) d'un neoliberalisme pur ja forma part de la història. Tot i això, el neoliberalisme ha deixat (i continua deixant) al seu pas una empremta de destrucció, tant als barris pobres de tot el món com al medi ambient, entre les persones marginades per raó de classe, gènere o raça, o per pertànyer a un poble indígena.

Quines repercussions té per a la ciutat l'atròfia del neoliberalisme? Encara que la crisi de les ciutats neoliberals és evident avui, per exemple, en la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units, la consegüent crisi financera global i la nacionalització directa o indirecta dels bancs, la crisi causada pel neoliberalisme és més ostensible en la geografia social global de les ciutats, des de São Paulo fins a Xangai, des del Raval de Barcelona fins als barris baixos de Lagos. Els projectes de desplaçament urbà massiu de la Xina són possiblement les actuacions pioneres d'aquest canvi, però n'hi ha molts, d'exemples, i diversos. El predomini d'aquesta lògica neoliberal en la planificació i el desenvolupament urbans és una garantia de més empobriment per a molts. Per a d'altres, però, la ciutat neoliberal és una mina d'opulència, que potser s'expressa millor en la globalització del procés d'ennobliment. La manca d'una alternativa general a un neoliberalisme atrofiat, juntament amb una oposició creixent, assenyala un futur caòtic de neoliberalisme resistent, entremesclat amb intents d'opcions alternatives i d'oposició frontal.

Aquest seminari examinarà l'aparença, la forma i els processos de la ciutat «després del neoliberalisme» i travessarà els contorns del caos i la reconstrucció que ajuden a refer l'espai urbà. Ens centrarem en diverses ciutats concretes, i utilitzarem les seves experiències de neoliberalisme urbà –en la prevalença i l'atròfia–, com també en allò que ens pot aportar el futur de la ciutat.

Programa

Divendres, 28 de novembre, de 18 a 21 h

Neil Smith: Introducció
Eyal Weizman: L'arqueologia futura de l'ocupació suburbana
Torn de preguntes i debat

Dissabte, 29 de novembre

Sessió de matí, d'11 a 14 h


Membres de l'Observatorio Metropolitano: La ciutat global, polarització social i metàstasi urbana: el cas de Madrid
Raquel Rolnik: Confinament o conflagració: metròpolis brasileres al límit
Torn de preguntes i debat

Sessió de tarda, de 16 a 20 h

Andrew Ross: Xangai al límit
Mike Davis: Qui construirà l'arca?
Torn de preguntes i debat

Participants

Neil Smith, director fundador del Center for Place, Culture and Politics, és un conegut catedràtic d'Antropologia i Geografia, del Graduate Center de la City University of New York (CUNY), i titular de la càtedra 6th Century de Geografia i Teoria Social a la Universitat d'Aberdeen.

Eva García, Patricia Molina i Emmanuel Rodríguez són membres del col·lectiu Observatorio Metropolitano i coautors del llibre Madrid: ¿la suma de todos? Globalización, territorio, desigualdad.

Andrew Ross és catedràtic i cap del Departament d'Anàlisi Social i Cultural a la Universitat de Nova York. Col·labora habitualment amb The Nation, Village Voice i Artforum International, i és autor de diversos llibres, incloent-hi Fast Boat to China: Lessons from Shanghai.

Eyal Weizman és un arquitecte establert a Londres, director del Centre for Research Architecture al Goldsmiths College, de la Universitat de Londres, i autor de Hollow Land: Israel's Architecture of Opposition.

Mike Davis és un escriptor establert al sud de Califòrnia. Entre els seus llibres cal esmentar City of Quartz, Planet of Slums i Evil Paradises: Dreamworlds of Neoliberalism.

Raquel Rolnik és arquitecta especialitzada en planificació urbana. Actualment és catedràtica del Departament d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de São Paulo (Brasil) i relatora especial sobre el dret a l'habitatge digne.

Inscripció

Auditori MACBA. Matrícula gratuïta. Places limitades. Amb servei de interpretació simultània.

Places exhaurides.

Contacte

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 79 00
pei@macba.cat

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Foto