En aquesta obra de finals dels anys vuitanta, Antoni Tàpies ja ha consolidat la seva coneguda pintura matèrica. Extremament rica en qualitats texturals, és coneguda també per la seva singular iconografia, feta de xifres, grafies, paraules, incisions, fletxes, creus i objectes de significat universal, com poden ser unes mans o unes sabates. Vertical amb sabata, de 1987 i que forma part de la Col·lecció MACBA, és una fusta de format vertical que té una obra bessona, Vertical amb cal·ligrafia, també de 1987, i que es troba al Museo Nacional Centro de Arte Reina de Sofía de Madrid. Són peces que aglutinen el treball matèric amb la cal·ligrafia i les tècniques de traç lliure. El pintor incorpora signes figuratius, com un rostre esquemàtic o una sabata, amb un aire força primitiu i espontani. Produïts amb un traç ràpid, sense retocs ni detalls afegits, remeten a una idea expressada sovint per Tàpies: el desig  d’aconseguir una pinzellada única, com la que es practica en la cultura xinesa. Es tracta de formes que tant poden recordar grafits urbans com pintures neolítiques o els jeroglífics misteriosos de les cultures antigues. Un altre element que hi destaca és la presència de la creu quadrada, un signe molt estimat per Tàpies, com explicava en el text de 1994, Creus, ics i altres contradiccions: «Ja fa mig segle que m’entossudeixo a convertir els encreuaments en una part essencial del meu treball, i fins he adoptat la creu com a inicial del meu nom i gairebé com un distintiu de la meva obra».