Seep (2) (Viatge al sud-oest de l'Iran)

Nasrin Tabatabai i Babak Afrassiabi treballen en col·laboració amb el nom de Pages des del 2004. Residents a Rotterdam, produeixen a l’Iran i a Holanda. En els seus projectes conjunts i en la seva revista homònima bilingüe en anglès i persa, es centren en el diàleg entre la política, la història i la pràctica de l'art, posant èmfasi en el lloc de l’arxiu.

L’any 2011, van iniciar una sèrie de treballs basats en dos arxius o col·leccions del segle XX. D’una banda, l’arxiu de British Petroleum (BP), vinculat als orígens de la companyia a l’Iran entre 1901 i 1951, quan, amb el nom d’Anglo Iranian Oil Company (AIOC), va descobrir els primers jaciments de petroli a l’Orient Mitjà. L’arxiu conté documentació fotogràfica, textual i cinematogràfica des de les primeres excavacions petrolíferes fins a la construcció d’una de les refineries de petroli més grans del món a la ciutat d’Abadan, que va esdevenir un model de ciutat industrial moderna a l’Orient Mitjà. Aquesta part de l’arxiu de BP constitueix no sols un inventari meticulós del creixement de la companyia a l’Iran, sinó també de la modernització del país. Tanmateix, cap al 1951, les vagues dels treballadors, les manifestacions de caràcter polític i la intenció de nacionalitzar el petroli per part de Muhammad Mosaddeq, que acabava de ser elegit primer ministre de l’Iran, van paralitzar la refineria i van forçar l’evacuació dels ciutadans britànics del país.

L’altre arxiu és la col·lecció d’art occidental del Museu d’Art Contemporani de Teheran (TMOCA), que abasta des de finals del segle XIX fins a finals de la dècada dels setanta. La crisi del mercat i l’augment del preu del petroli als anys setanta, que va originar un boom econòmic a l’Iran, van facilitar la ràpida creació d’una important col·lecció d’art europeu i americà. La col·lecció es va formar en paral·lel a la construcció del nou museu en un termini de només cinc anys i va ser inaugurada, juntament amb el museu, l’octubre de 1977. Després de la revolució islàmica del 1979, la col·lecció es va retirar i va quedar emmagatzemada en els soterranis del museu fins que, vint anys més tard, se’n va exhibir de nou una part rigorosament seleccionada. Tant un arxiu com l’altre tenen en comú la seva eventual suspensió o impossibilitat: la discontinuïtat (en el cas de l’arxiu de BP) o el desallotjament (en el cas del TMOCA).

Les dues obres de la Col·lecció MACBA, produïdes l’any 2012 i que presenten una certa continuïtat en el discurs (una es refereix vagament a la següent), parteixen de materials d’aquests dos arxius. A Seep (1) [Filtració de petroli (1)], un vídeo de 6 minuts, una veu masculina (d’un director de cinema) llegeix una carta de 1951 sobre la “infilmabilitat” d’una “valuosa pel·lícula en tecnicolor dels jaciments petrolífers d’Abadan”. En una sèrie de primers plans, la càmera es mou entre diversos objectes disposats en un decorat teatral. En dues ocasions el vídeo és interromput per un pla general del decorat en forma de silueta sobre la pantalla de projecció. A això s’hi afegeixen plans preenregistrats d’una mà recorrent una sèrie de fotografies en blanc i negre del que podria ser el lloc de filmació de la pel·lícula en qüestió: els jaciments petrolífers i la ciutat d’Abadan a l’Iran. Al costat d’aquest vídeo es mostra una sèrie de cartes impreses entre el director de cinema i els càrrecs de la companyia petroliera responsables de la pel·lícula en tecnicolor. Les cartes ens permeten deduir que el 1951 l’Anglo Iranian Oil Company va encarregar a Ralph Keen, el director, la realització d’un projecte cinematogràfic sobre el patrimoni cultural de l’antiga Pèrsia i els efectes positius de la indústria petrolífera en la modernització de l’Iran i els seus ciutadans. La pel·lícula, que s’havia de titular Persian Story, no es va acabar realitzant.

Seep (2) (Viatge al sud-oest de l’Iran) [Filtració de petroli (2) (Viatge al sud-oest de l’Iran)] documenta la visita dels artistes al sud-oest de l’Iran i a alguns dels emplaçaments de l’arxiu de BP, especialment les zones en què el petroli aflora a la superfície i apareix flotant a l’aigua. Amb una temporalitat totalment diferent de la de l’arxiu i un cert menyspreu per la història, aquestes filtracions de petroli van ser precisament un dels objectes “infilmables” per a Persian Story. Tot i que la col·lecció d’art occidental del museu representa una experiència de la modernitat i l’art modern històricament i culturalment desplaçada i qüestionada, és possible imaginar-ne avui dia una disposició històrica? Aquesta és una de les qüestions que es plantegen. Quan es va adquirir la col·lecció, se suposava que acomplia el desig d’associació amb Occident i donava un sentit de contemporaneïtat a l’Iran de la dècada dels setanta, si bé negant les condicions sociopolítiques més immediates de la col·lecció.

Aquestes dues obres varen ser produïdes i exposades en el context de Filtracions, el projecte que Tabatabai i Afrassiabi van presentar al MACBA, l’any 2012-2013 i que va suposar la seva primera exposició individual a l’Estat espanyol.