Sense títol (Dos marcs #2)

La noció de matriu queda en entredit a Sense títol (dos marcs #2). Es tracta d'una peça que es mou entorn de la idea que pogués existir una distinció entre forma i contingut, entre contingut i continent. Així com la lògica filosòfica de Ludwig Wittgenstein negava l'existència de la ment com a entitat diferenciada del cos, Armando Andrade Tudela juga amb elements perifèrics a la imatge i els ordena de tal manera que constitueixen la imatge mateixa. No hi ha res més enllà, tot participa de la representació; no hi ha una imatge més real que una altra, sinó que tot s'ordena al voltant d'allò real. El que qualifiquem de document és un esforç per acostar-se al límit del que és versemblant, però no és més veritat que aquest joc de reflexos. La diferència entre un sistema de representació «realista» i una altre formal o abstracte es troba en la manera d'ordenar la seva relació amb l'accés al coneixement immediat del món: si el primer concep la possibilitat d'obtenir informació a través de les imatges, els segons neguen o simplement minimitzen la importància de la relació entre allò que veiem i el món de més enllà.