L’any 1974, el Grup de Treball va rebre l’encàrrec de confeccionar i coordinar un número extra de la revista Qüestions d’Art, en aquell moment l’única revista catalana d’art. Va ser el número 28 d’aquesta publicació, que va sortir al carrer el desembre de 1974. El director de la revista, Daniel Giralt-Miracle, que va ampliar aquest el número, reconeixia l’art d’actitud i l’art de concepte com una realitat tangible a Catalunya. El número presenta col·laboracions individuals i col·lectives, una antologia de textos i actuacions del Grup de Treball, un text manifest a la contracoberta i el projecte Treball col·lectiu: proposta a la crítica, que va consistir a enviar a diversos crítics un conjunt de textos del grup perquè els comentessin i després se’n van publicar les respostes rebudes. Respecte al text col·lectiu editat a la contracoberta, el grup reflexiona sobre la seva evolució i les contradiccions internes entre el col·lectiu i els seus membres: “El grup es defineix, una vegada més –en aquest cas des de la perspectiva que li permeten els trets de la seva pràctica actual–, com un grup heterogeni i de tendència ideològica, i fa una clara distinció entre, per una part, l’obra individual de cada un dels seus components, així com la seva actuació individual en diversos nivells i, d’altra banda, la pràctica col·lectiva del grup (artística, teòrica i d’incidència).” Respecte al mot «incidència», aclareix que està «orientada a la intervenció dins la problemàtica artística i cultural del nostre país.» A banda dels diferents treballs signats individualment, l’interès de la revista va augmentar perquè s’hi editaven també textos programàtics que el grup havia presentat anteriorment. Alguns d’aquests, si bé en el seu moment havien estat signats de manera individual, ara estaven signats com a Grup de Treball. Es va publicar el text que Carles Santos havia presentat a Banyoles, “Informació d’Art Concepte 1973 a Banyoles”, signat ara com a Grup de Treball; una part del “Document-resposta a Tàpies”, una rèplica al debat suscitat per l’article d’Antoni Tàpies a La Vanguardia, i el text del grup presentat a la Secció d’Art de la V Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, “Treball col·lectiu sobre els artistes participants a Documenta 4 (1968) i Documenta 5 (1972) de Kassel”. A més de la publicació d’aquests textos, Qüestions d’Art també va intentar iniciar un diàleg amb la crítica d’art del país i va enviar el text de Prada a 36 crítics amb la intenció d’editar les respostes rebudes. Aquesta acció, considerada una obra, es coneix com Treball col·lectiu: proposta a la crítica. De totes les respostes, en destaca la de Simón Marchán Fiz –un dels crítics que va dialogar més obertament amb el Grup de Treball–, on defensa que l’art conceptual introduït al país sota la influència anglosaxona i el neopositivisme havia generat una consciència molt positiva sobre la situació específica artística, social i política. Tanmateix, avisava que el perill era caure en un posicionament atrapat en la lluita de classes i en la disputa ideològica i trair el purisme dels diferents conceptualismes originaris. La coordinació i edició d’un número extra d’una revista d’art es situa en l’àmbit de propostes de comunicació obert per les pràctiques artístiques conceptuals. En altres obres, el Grup de Treball utilitza també la tramesa postal, l’enviament de textos als mitjans de premsa escrita o la inserció d’anuncis en pàgines de premsa diària. La seva intervenció a Qüestions d’Art s’inclou dins la categoria d’obres d’ “intervenció” o “ocupació”.