Joan Ponç va desenvolupar un món propi, habitat per visions i éssers imaginaris d’un gran impacte visual i existencial. Impulsor del grup d’avantguarda Dau al Set, va apostar sempre per una dimensió màgica i mistèrica de la realitat. Amic de Dalí i de Miró, comparteix amb ells un ric univers de símbols sorgits del cosmos i del món animal. Si bé aquest conjunt d’obres aplega diferents moments creatius, mostra una gran coherència. Algunes són de finals dels anys quaranta, durant la seva estada al Brasil; d’altres dels cinquanta, i algunes dels vuitanta, quan la seva visió va quedar afectada per la malaltia. Més que no pas mostrar realitats fosques, Ponç desplega una gran capacitat pictòrica per fer evident l’element grotesc i diabòlic que emergeix en explorar tots els racons del jo. Boques que criden i ulls desdoblats, éssers alats i personatges al·lucinats, anatomies animals i caps enutjats ens apropen als àmbits més silenciats de l’ésser humà.