Fanafafa Veribú

L’arlequí és una figura molt habitual en l’univers pictòric màgic i inquietant de Joan Ponç i sovint funciona com un autoretrat. La identitat d’aquests dos personatges arlequinats que responen als noms de Fanafafa i Veribú no és clara. Al pintor li agradava inventar noms per als seus personatges fantàstics. Bufons malignes? Éssers endimoniats? Figures sorgides del somni? Sense dents i amb uns dits exageradament llargs, somriuen amb un aire amenaçador damunt d’un escenari de tons molt foscos. Amb la nocturnitat i els colors brillants que el caracteritzen, Ponç construeix una escena inquietant que incorpora objectes del món de la màgia i l’astrologia com l’esfera, el quadrat i el con. Es tracta de geometries que apunten, alhora, al món de les idees situant l’artista en el lloc del profeta i atribuint-li el do de predir el futur. Quan Joan Ponç va realitzar aquesta obra, l’any 1950, feia dos anys que havia fundat, amb Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Brossa i Arnau Puig, el grup i la revista Dau al Set, impulsors d’un llenguatge visual proper al surrealisme i que, seguint la denominació de Juan Eduardo Cirlot, es coneix com a «magicisme plàstic». Ponç, el més fidel de Dau al Set a aquest estil, llavors ja associava la figura de l’artista amb la del profeta, una simbologia que no va abandonar mai.