Spiritual Song

Pentagrames, escales i trompetes dissonants configuren un paisatge musical que Antoni Tàpies va batejar amb el nom d’Spiritual Song. L’obra és del 1950, moment marcat per la seva vinculació amb les avantguardes històriques i amb el grup Dau al Set, com també per l’exploració de la figura humana i del rostre, inclòs l’autoretrat. Tant a Spiritual Song com en altres obres de finals dels anys quaranta, Tàpies es mostra proper al realisme màgic i a una figuració sarcàstica i poètica alhora. Són obres en què el crit, la ferida, el xiscle, l’esgarrapada o el so ens arriben de manera directa, com si ens freguessin la pell. Les seves figures visionàries i sonores ja revelen una energia que serà pròpia de tot el seu treball pictòric, com també l’atracció per l’intangible i per un apropament entre el món físic i l’espiritual. Gran amant de la música, Tàpies sabia que l’univers del so, a més de ser l’art més complex, ofereix un accés directe a l’ànima.