«Mireu, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar a dintre vostre el que ens ofereix la mirada, com el qui va a un concert amb el vestit nou i el cor obert. (…) Aprenguem a mirar com aquell qui va a un concert. A la música hi ha formes sonores compostes dins un tros de temps. En la pintura, formes visuals compostes dins un tros d’espai.» El 1967, Antoni Tàpies va escriure aquest text per a una revista per a infants i joves amb aquesta dedicatòria: «Als joves amics de Cavall Fort». Hi refermava el seu gust per la música, que considerava un art tan espiritual com la pintura. Molt abans, el 1950, ja havia pintat la seva "Cançó espiritual". Executada en els anys de participació a "Dau al Set", en una època en què practicava un surrealisme certament màgic, hi situa pentagrames, escales musicals i trompetes dissonants que configuren un paisatge musical. I és que Tàpies sabia que l’univers del so, a més de ser l’art més complex, suposa un accés directe a l’ànima humana.