Rinzen, el títol d’aquesta instal·lació d’Antoni Tàpies, és una paraula japonesa que significa «despertar sobtat» i que fa referència al despertar de la consciència i del coneixement. Instal·lada al museu l’any 1998 pel mateix artista, la seva rica simbologia i la seva contundència visual l’han convertit en una de les peces que identifiquen el MACBA. Tot i que Tàpies la va compondre en diàleg amb l’arquitectura de l’edifici, abans havia format part d’una escenografia teatral i s’havia presentat a la Biennal de Venècia.

El 1989, aquest monumental llit de ferro, inspirat en els llits dels antics hospitals, va formar part de l’obra Johnny va agafar el seu fusell, de Dalton Trumbo, que es va presentar al Mercat de les Flors de Barcelona. Quatre anys després, el 1993, l’artista va agafar elements d’aquesta escenografia i els va convertir en la instal·lació que va presentar al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia, on es vivia de molt a prop la guerra de l’antiga Iugoslàvia. La instal·lació va ser premiada amb el Lleó d’Or de Pintura.

Cinc anys més tard, el 1998, Tàpies va instal·lar l’obra de manera permanent al MACBA. La instal·lació es va adaptar als espais del museu de manera que connectés les diferents plantes de l’edifici, així com l’interior i l’exterior. A Rinzen hi conflueixen objectes quotidians, escultura, pintura i grafiti. Estructurada en tres parts, la primera és el llit blanc gegantí d’on pengen mantes, somiers i coixins. Inserit verticalment en un dels murs de l’entrada del museu, desprèn una acusada sensació de malestar i inestabilitat. El llit, un element recurrent en l’obra de Tàpies, remet no sols a la situació bèl·lica que es vivia a Bòsnia, sinó també a la llarga convalescència que l’artista va haver de fer quan era jove a causa d’una malaltia pulmonar.

La segona part de la instal·lació és un conjunt pictòric situat davant del llit penjant, constituït per quatre pintures matèriques de Tàpies. Hi llegim les paraules «Dissabte» i «Sàbat» (el dia dedicat al descans i a la pregària en la tradició jueva), a més de símbols recurrents en la iconografia de l’artista com les creus i les tisores.

Finalment, a la terrassa de l’edifici hi ha deu cadires metàl·liques pintades de blanc enllaçades per una estructura metàl·lica ondulant, de color negre. Una mica allunyada del conjunt, hi ha una cadira situada davant d’un mur on l’artista va pintar unes ulleres, en al·lusió a la visió i a la contemplació interior.

Rinzen és una instal·lació complexa amb elements i simbologia molt diversa. Us convidem a aturar-vos i contemplar-la guiats per la vostra intuïció, tal com ens proposava el mateix artista.