Activitats Conferències i debats

Conceptualisme i abjecció. Cap a altres genealogies de l'art conceptual

08 feb. 2006

Auditori MACBA. Entrada lliure. Aforament limitat. Amb servei d'interpretació simultània.

Debat en el context de la Col·lecció Herbert

En el seu influent assaig sobre l'art conceptual «De l'estètica de l'administració a la crítica de las institucions», del 1989, Benjamin Buchloh descriu de quina manera el conceptualisme, en expirar, es va convertir en una forma d'inconscient per a tota la producció artística posterior al 1969. A partir del diagnòstic que «l'art conceptual va dur a terme la investigació més rigorosa del període de postguerra entorn de les convencions de la representació pictòrica i escultòrica, així com una crítica fonamental dels paradigmes visuals i tradicionals», Buchloh construeix un relat històric que culmina en un art d'informació que reactiva els postulats de l'avantguarda productivista de la revolució russa, alhora que posa en qüestió el paper de l'artista en redefinir-lo burocràticament com un mer «empleat que cataloga». Aquest procés històric de l'art conceptual es clou amb obres com el visitor's profile de Hans Haacke, una recopilació estadística dels trets dels visitants de l'exposició i, d'una manera crucial, amb el «museu en venda» de Marcel Broodthaers, que és també una premonició del futur imminent: la desaparició de l'espai de la crítica museística com a institució central i legitimadora de l'esfera pública burgesa i la seva transformació a les mans de la nova indústria de l'entreteniment de masses, el símptoma de la qual és la reaparició espectral dels paradigmes pictòrics i escultòrics del passat, que el conceptualisme havia abolit. Tanmateix, el tancament històric del conceptualisme no en comporta necessàriament la desaparició, sinó que implica la seva interiorització en les pràctiques artístiques crítiques que originaran allò que avui en diem «crítica institucional», que, de la seva banda, sorgeix d'una manera difusa després de l'art conceptual com a continuació relativa i ambivalent de l'avantguarda radical en el context museístic, cada vegada més mediatizat per les indústries culturals a partir dels anys vuitanta.

El relat històric que fa Buchloh sobre el conceptualisme ha esdevingut una referència canònica que aquest debat aspira a reconsiderar. D'acord amb aquest relat, el conceptualisme ha estat historitzat i museïtzat com una estètica administrativa, burocràtica, mancada de plasticitat, àrida i despersonalitzada, que en certa manera culmina les estètiques modernes d'avantguarda pròpies de l'art de la postguerra. El debat intenta contrarestar una visió teleològica de la modernitat, implícita en l'avantguardisme, i traçar altres possibles genealogies del conceptualisme a partir dels gèneres menors i la cultura popular. Tot això des de la perspectiva històrica segons la qual les ruptures dels seixanta impliquen l'emergència històrica de nous subjectes polítics, minoritaris o perifèrics, que posen en qüestió la universalitat del subjecte burgès liberal, teoritzat per Habermas i implícit en el relat avantguardista de Buchloh. El debat, per tant, es planteja interrogants entorn dels aspectes heterodoxos, paròdics, humorístics i grotescos que es poden identificar en el conceptualisme històric i la seva evolució.

Programa

PART 1

Amb: Lawrence Weiner, Daniel Buren, Art and Language (Michael Baldwin i Mel Ramsden) i Robert Barry. Modera: Carles Guerra.

Art conceptual i filosofia

Revisitant l'art conceptual, una de les impressions més generalitzades és que es va acostar tant a la filosofia (sobretot a la filosofia analítica) que en certs moments la seva identitat va córrer el perill de confondre's amb una modalitat més de filosofia. Això va ocórrer en gairebé tots els casos dels artistes que estan presents en la taula, en major o menor grau. ¿Què és el que estava en joc? ¿Una transferència d'autoritat, de manera que la filosofia pogués legitimar les pràctiques artístiques? ¿O un abandonament de les preocupacions estètiques a favor de les qüestions tècniques, institucionals i ideològiques?

Una pràctica transicional
Si vam acceptar que l'art conceptual va tenir una funció eminentment clarificadora respecte a la mixtificació pròpia de la modernitat greenberiana, i que en certa manera no va ser concebut com estil sinó com un procés autodidacta, ¿no és possible que l'art conceptual tingués un paper transicional i que una vegada superada aquesta primera fase la seva destinació hagués de patir una descàrrega gradual fins a quedar oblidat? No obstant això ha perdurat i els seus documents són objectes de culte. ¿Significa això que la versió actual de l'art conceptual és una forma degradada, corrupta, esgotada i sense vida? ¿Quin paper ocupa l'art conceptual en el sistema de l'art dels nostres dies?

Encara que és necessari superar definitivament el debat sobre els «labels» Creieu que la denominació «art conceptual», estesa universalment per crítica i història de l'art, ha enfosquit l'especificitat i multiplicitat dels processos de desbordament dels límits convencionals del sistema-art ocorreguts en el pas dels seixanta als setanta, i que, en molts casos, ha contribuït a difuminar els seus elements més crítics i explícitament polítics? En aquest cas, ¿quins són aquests trets específics en el vostre treball?

L'artista conceptual com empresari del nou capitalisme
Si és cert que els artistes conceptuals ho van ser en la mesura que s'iniciaven professionalment en el món de l'art, i que sent la majoria d'ells molt joves ho feien amb un sentit totalment diferent del que era treball i el que no, de l'ocupació del temps, de les relacions amb el públic i les institucions, pot ser que ells fundessin una nova modalitat de treball immaterial. Els quals van abandonar la pràctica de l'art en els primers anys van trobar el seu lloc en la societat aplicant aquestes mateixes habilitats i coneixements que empraven en el món de l'art. ¿Fins a quin punt l'artista conceptual seria el model del nou empresari que explota la seva creativitat, autonomia, llibertat i capacitat autoorganizativa? ¿Podríem donar-li a l'art conceptual l'honor d'haver inspirat una nova forma de producció que capitalisme avançat ha fet seva?

L'així anomenat «art conceptual» s'activa en un moment, mitjans dels seixanta, que la institució art, el mercat, el museu, les maneres de dirigir-se al públic estan començant la seva adaptació al nou sistema de la cultura que Jameson defineix com propi del capitalisme tardà. ¿És d'alguna manera el treball conceptual una presa de consciència d'aquests canvis, un posicionament crític o analític respecte als mateixos, un instrument de la pròpia institució art per a situar-se dintre del nou escenari?

PART 2

Amb John Baldessari, Thomas Schütte i Luciano Fabro. Modera: Jesús Carrillo.

L'art conceptual i el discurs de l'altre

¿El conceptualisme va ser simplement una disecció i anàlisi dels processos de construcció discursiva del subjecte estètic modern i per tant una mera constatació de la dimensió associal i alienada de la cultura contemporània o va anar també el cap de pont per a fer-se escoltar la veu dissonant dels altres sexuals, culturals, racials o de classe? ¿El conceptualisme registra la pressió que estan exercint aquests altres tant en l'àmbit artístic com en extra-artístic?

Una avantguarda global
L'anomenat conceptualisme, més que qualsevol altre «isme» de la segona meitat del segle XX, ha estat el vehicle de les operacions i estratègies més diverses, en els més distants i distints racons del món. ¿Es podria considerar, doncs, com el primer moviment d'avantguarda pròpiament global, o, simplement ocorre que s'ha utilitzat sistemàticament el terme «conceptualisme» per a classificar fenòmens que gens tenen a veure amb unes inquietuds «veritablement conceptuals»?

Art conceptual i cultura popular
Tenint en compte l'anterior seria necessari repensar l'art conceptual abandonant la categories de rigor lingüístic usades per la historiografia, de manera que es fes visible la seva naturalesa permeable als discursos «menors» de la cultura popular, als procediments de distorsió, humor i imitació paròdica i a la pluralitat de veus? Una vegada fet, cabria seguir parlant en sentit estricte de «art conceptual»? ¿En quina mesura afectaria això a la nostra percepció de la modernitat i de la seva hipotètica fi en el conceptual?

Contacte

Programes públics MACBA
tlf. 93 412 08 10
programespublics@macba.cat

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Exposicions

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.