Ahlam Shibli: Paradoxes del desarrelament A càrrec d'Alberto López Bargados
L'obra de l'artista palestina Ahlam Shibli (1970), basada en l'aplicació documental de la fotografia i articulada sobre principis de testimoniatge de naturalesa etnogràfica, explora des d'angles diversos el drama de la terra on va néixer i on encara resideix: la Palestina sorgida del Mandat britànic i travessada des de llavors pel conflicte suscitat arran de la fundació de l'Estat d'Israel el 1948. Potser a partir de la pròpia experiència de desarrelament soferta pel col·lectiu d'àrabs israelians, al qual pertany, les series fotogràfiques de Shibli ens convoquen com a espectadors a participar en una reflexió acurada sobre la devastació que els conflictes polítics i la reformulació de les fronteres produeix sobre les polítiques de la identitat: les circumstàncies tràgiques del desarrelament, el menyspreu al qual són sotmesos els individus fronterers i, en definitiva, com assenyalava Hannah Arendt, la continua negació que pateixen del seu "dret a tenir drets". Abocats a carrerons sense sortida, sovint invisibles tant en les narratives dels vencedors com en les dels vençuts, aquestes comunitats d'outsiders recorren a gramàtiques marginals, moltes vegades el·líptiques, per tal de fer sentir les seves demandes, el seu neguit i el seu desconcert. Ara bé, més enllà d'una incursió en les variades formes que adopta aquesta lluita per la visibilitat, l'obra de Shibli és també una reivindicació de l'ambigüitat que sempre s'amaga sota el traçat de les fronteres, una ambigüitat incòmoda que els agents polítics voldrien extirpar i de la qual, un cop encetada la maquinària destinada a la seva negació, només trobem fragments, indicis d'allò que va ser, somnis des de l'exili, empremtes buides sobre la sorra.
Alberto López Bargados. Antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona
Programa
Dimecres 6 de febrer, a les 18.30 hTel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat