Fons de la Col·lecció

Vingt ans après

Fecha:
1969
Tipo obra:
Collage/ dibuix/ material gràfic
Material:
Alexandre Dumas "Vingt ans après", Gallimard, Paris, 1961. Volum I: 56/75 i volum II: 68/75. Impressió tipogràfica i tinta impresa sobre paper. Editor: Richard Lucas (Brussel·les)
Medidas:
2 volums: 16.5 x 11 cm c/u.
Procedencia:
Fundació MACBA
Registre núm:
2034.1

Marcel Broodthaers podria haver passat per la història de l'art com un digne hereu de les idees surrealistas de Marcel Duchamp i René Magritte, si no fos perquè es va preguntar —entre moltes altres coses— ¿què és l'art? i va dur les seves conclusions fins a les màximes conseqüències. Això li va convertir en un dels protagonistes de l'art del segle XX.

Entre 1964 i 1975 va produir vint-i-sis edicions d'obra gràfica i entre 1957 i 1975, vint-i-un llibres. La col·lecció completa de l'obra seriada de Broodthaers és un conjunt d'excepcional importància, ja que conté tots els registres presents en la seva producció. L'obra gràfica, les edicions de llibres i les pel·lícules de Broodthaers són no només un element representatiu de la seva producció artística, sinó també un mitjà que li permet aprofitar les característiques de reproductibilitat per a la significació de la seva obra.

LES EDICIONS DE MARCEL BROODTHAERS
Michael Compton


Els altres tipus principals de múltiples de Broodthaers, és a dir, els seus llibres i gravats, difereixen enormement pel que fa al tractament del mitjà d'expressió i els procediments poètics. [...] Les seves obres gravades són edicions fetes expressament, i no pas simples gravats o empremtes. Foren editades en bona part per galeries les quals, segons sembla, les consideraren una forma d'art menys cara i, per tant, molt més fàcil de vendre. En aquell moment es predicava la producció de múltiples com una forma de democratitzar l'art. Així com van fer altres artistes, Broodthaers va adoptar un procediment consistent a atorgar valor a tiratges limitats d'edicions tècnicament il·limitades, tot afegint-hi inscripcions fetes a mà. …s a dir, va seguir el joc fins als límits, tal com va fer quan publicà els seus llibres. Hi ha una "tautologia" que il·lustra aquesta manera de fer: La Signature, editada pel mateix Broodthaers en el temps que dirigia el seu propi museu, consta de 153 signatures litografiades. Totes les proves estan signades amb llapis, tot i que el tiratge és il·limitat.

El seu primer gravat constitueix una tautologia i una contradicció alhora, al·ludint encara d'una forma més directa als vincles entre l'artista i la galeria. La Faute d'ortographe té el seu origen a la butlleta de subscripció que va fer imprimir una galeria per a una de les seves publicacions, en la qual el nom de Broodthaers estava escrit de manera incorrecta. El fet que es faci malbé constantment d'una manera o d'una altra l'ortografia del seu nom, tant abans d'arribar a ser conegut com després, és quelcom que Broodthaers sempre va trobar divertit. Aquest detall va afegir un punt de curiositat a les seves tautologies, servint de suport als seus temes recurrents: l'ensenyament i la correcció, la designació i els errors aparents de designació. Al gravat en qüestió Broodthaers ratlla els noms correctament escrits de tots els altres artistes, indica l'ortografia correcta del seu cognom, afegeix el seu nom, reforma la darrera lletra (la qual fou inicialment escrita de manera massa atapeïda), torna a escriure la "t" que hi falta, la troba massa gran, l'esmena i la refà una mica més petita. Les correccions, tant si afecten la prova original com les pròpies correccions de l'artista, perden el seu estatut convencional, és a dir, desapareixen després del seu ús, com tot metallenguatge, i esdevenen gravat.

Broodthaers explota sovint els errors intencionats, per tal de fer-los evidents, fins i tot quan no posseeixen cap voluntat de significat. Si es compara el plànol que apareix en el gravat que du per títol Musée-museum, que mostra la planta baixa de l'edifici que va aixoplugar el museu de Broodthaers a la rue de la Pépinière, amb la seva reconstrucció parcial en la Salle Blanche, es constata que el dibuix, malgrat ser plausible, és fals; Broodthaers, nogensmenys, no el va corregir. El gravat que du per títol Tractatus logico-catalogicus tradueix l'abreviatura convencional "rat" ?rata? per "ratures" ?ratlles?. Cal veure-hi la "solució" de la llegenda que acompanya la silueta d'un gat en un altre gravat, el títol del qual és La Souris écrit rat? Potser el gat ha esborrat el ratolí? Tots els gravats de Broodthaers susciten aquesta mena de conjectures, però ell evita donar respostes. D'altra banda, es tracta d'una tasca que no incumbeix l'artista, sinó l'espectador. Jo sempre he associat aquest gravat amb una història mig oblidada que tracta dels orígens de la pintura, de la qual Vasari ens ofereix una versió incompleta. Devem a Plini el Vell la versió original d'aquest relat: la filla de Butadès de Sició va dibuixar l'ombra del seu amant quan era a punt de partir. Broodthaers, sens dubte, ha manllevat la imatge del gat d'un recull de jocs o passatemps. En la mateixa pàgina apareixen, a més d'un home cobert de sutge, altres figures que semblen provinents d'un manual (de fotografia o de cinema?) que contenen indicacions elementals sobre el tractament de les ombres i de la llum. En altres paraules, les figures posen de manifest la qüestió de la realitat i la il·lusió, tal com ho il·lustren la llum que es projecta damunt d'un objecte i l'ombra que aquest desprèn! Així doncs, la meva associació d'idees, tot i que probablement no ha estat deliberada per a l'artista, pot justificar-se en la mesura que perllonga el tema que tracta.

Algunes obres de Broodthaers proporcionen inequívocament a l'espectador tots els elements d'una interpretació. "Hôtel du Grand Miroir" és una inscripció vertical al bell mig d'un gravat intitulat Comédie, com si es tractés d'un títol en el llom d'un llibre. Una nota marcada amb un asterisc assenyala que Charles Baudelaire va allotjar-se en aquest hotel, a Brussel·les, l'any 1864 (l'edifici estava amenaçat de demolició l'any 1974, en el moment que fou imprès aquest gravat). Els mots apuntats a l'esquerra del gravat evoquen la son nocturna de Narcís, el qual va morir enamorat de la seva pròpia imatge. El poema en prosa de Baudelaire intitulat Le miroir, publicat també l'any 1864, posa en escena a un home tan lleig que fins i tot no hauria de desitjar veure's reflectit en un mirall. Tanmateix, considera que els grans principis de 1789 li han atorgat, com a tothom, el dret a mirar-se. En el gravat de Broodthaers les imatges s'ordenen per parelles, com si una reflectís l'altra sense invertir-la. Una particularitat que es retroba en una tela de Magritte que, de fet, Broodthaers reprodueix. El títol del quadre és digne de Broodthaers: La Reproduction interdite. Una altra de les imatges agermanades sembla representar un gravador treballant, mentre que una tercera reprodueix una obra de Broodthaers datada l'any 1974 (Basilea): un mirall etiquetat Image. En el magnífic doble gravat amb el títol de Les Animaux de la ferme, el fet que una marca de cotxe (Fiat, Citroën, etc.) serveixi de llegenda per a cada animal sembla posar l'accent en la industrialització i la comercialització del ramat (o de l'alimentació). Però, què cal pensar de l'atribució d'una marca de cotxe diferent per al mascle i la femella d'una mateixa espècie?
Broodthaers no utilitzava l'aiguafort, el gravat o la pedra litogràfica per ell mateix, sinó que creava tot donant instruccions i correccions en forma de dibuixos, per escrit o de viva veu, als executants. El gravat Rébus dóna una bona idea de la naturalesa de les seves instruccions. Gairebé tot passava a través de gravadors professionals, de la mateixa forma que un escriptor col·labora amb un tipògraf a l'hora de produir un llibre. Broodthaers, no obstant això, tenia pretensions de fer estampes tant o més belles que les de qualsevol artista de l'aiguafort. Pràcticament tots els seus gravats posseeixen les mateixes qualitats estètiques que els seus llibres; bona part d'aquests porten títols o inscripcions en caràcters elegants, i floritures realçades de colors que evoquen la bellesa dels llibres tradicionals. A més de la finesa de la seva impressió o la signatura i el número, posseeixen altres qualitats susceptibles de seduir els col·leccionistes. Algunes tenen afegitons, com les postals que reprodueixen obres d'art, en color o en blanc i negre, de Musée-museum. La utilització d'aquesta astúcia comercial clarifica les tradicions de les belles arts. Broodthaers, com pertot, redefineix aquí el mitjà d'expressió, el tema, l'objecte i els seus conceptes. D'aquesta manera afirma la seva independència personal i artística, tot lliurant-se a una activitat condicionada generalment per les convencions i el mercat. Així doncs, els objectes i el plaer que produeixen es troben alliberats de les classificacions que se'ls imposa. En són prova les postals que Broodthaers inclou als seus gravats (dibuixats per un arquitecte) de Musée-museum. Altres comporten una pel·lícula cinematogràfica: a M.B., 24 images seconde cada imatge està numerada a mà (no hi ha res imprès), mentre que Ein Eisenbahnüberfall conté un simulacre de film. Pel que fa a Atlas i Tractatus logico-catalogicus, presenten (el darrer en negatiu) les pàgines desplegades d'un llibre tot atorgant-li la categoria de gravat. Le Corbeau et le Renard (que inclou una caixa de pel·lícula i dues pantalles de projecció) és presentat com una "edició", però correspon a la versió abreujada d'un "llibre", exposat igualment. Ben al contrari, Broodthaers unifica totes les proves en un únic objecte, llevat d'una excepció, de Paysage d'automne, així com havia aplegat els seus poemes a Pense-Bête l'any 1964, i l'edició completa d'un catàleg raonat l'any 1971.

Potser sembli que Broodthaers imita, tot transformant-lo, l'estil d'altres artistes. El reguitzell de signatures de Gedicht / Poem / Poème - Change - Exchange - Wechsel de lluny s'assembla als signes obsessius que es troben a l'obra d'Hanna Darboven, així com les rengleres de lingots emmagatzemats a Musée-museum evoquen les obres del minimalisme, però Broodthaers carrega de sentit les seves repeticions. …s evident que aquests dos gravats al·ludeixen parcialment a la industrialització i la comercialització de l'art. Al primer, tanmateix, els càlculs de Poème en realitat són clars i exactes, mentre que els de Change-Exchange-Wechsel són falsos o estan mal fets, llevat que es recolzin en algun principi que no hagi estat divulgat. D'aquesta forma Broodthaers ens dóna a entendre que l'art fa referència a la realitat.

Michael Compton, 1991

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.