Francesc Abad, Comptar i numerar les pigues d’una part del braç per part dels assistents, 1973/1992/2026
 
Francesc Abad forma part de la generació d’artistes catalans que, als primers anys setanta, va apostar per l’art de concepte i d’acció com una manera de portar l’art a un punt zero. L’1 de desembre de 1973, en al marc de l’exposició Terrassa. Informació d’Art 1973, presentada a l’Institut Industrial de Terrassa conjuntament amb el Grup de Treball, Abad va convidar al públic a intervenir en el seu cos. Com indica el títol, Comptar i numerar les pigues d’una part del braç per part dels assistents documenta aquesta acció participativa que reivindica l’atzar i l’element efímer com a motors de la pràctica artística.

Jordi Mitjà, Retrat de l’artista adolescent (amb ull de vellut), 1991/2026
 
L’endemà d’una picabaralla nocturna, Jordi Mitjà es va retratar exhibint-ne els efectes. Era l’any 1991, quan aquest artista empordanès estava en plena època de formació i experimentació. Si bé amb el títol d’aquesta fotografia remet al conegut llibre de James Joyce (lectura de capçalera de la generació adolescent dels anys vuitanta), Mitjà associa aquesta imatge a l’actitud festiva i desbordant de l’escena artística del moment amb figures com l’irreverent Martin Kippenberger. Jordi Mitjà treballa amb l’apropiacionisme, i als anys noranta explorava els límits entre què es pot fer i què no es pot fer amb la pràctica artística. 

Dates: del 14 de setembre al 30 de novembre de 2026

Espai: Centre Cívic de Can Gili (Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1, 08403 Granollers). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Museu de Granollers i Roca Umbert. Fàbrica de les Arts

Martha Rosler, Flower Fields, 1974 
 
Tot i ser una de les primeres peces fílmiques de Martha Rosler, Flower Fields avança alguns dels interessos d’aquesta pionera, als anys setanta, en l’ús del vídeo com a eina d’anàlisi social amb un clar compromís feminista. Amb aparent simplicitat, Rosler ens recorda que l’opressió social, travessada per qüestions de gènere i de classe, s’amaga en la vida quotidiana. En aquest cas, l’artista filma, des de l’interior d’un cotxe, els camps de flors al costat d’un paisatge de turons al llarg de l’autopista número 5, que recorre la costa oest nord-americana des de Mèxic fins al Canadà. Si bé els plans llargs amb imatges idíl·liques evoquen la tradició pictòrica occidental, la presència d’un cotxe de la policia d’immigració desplaçant-se a gran velocitat per l’autopista deixa entreveure el que s’amaga sota la bellesa dels camps florits: la duresa de la feina manual dels mexicans clandestins que hi treballen. Enregistrada el 1974, la peça acaba amb imatges dels controls policials fronterers. Es tracta d’una de les poques obres de Rosler rodades en súper-8. 

Dates: del 19 de juny al 31 de juliol de 2026

Espai: Centre dental Enric Pintado (carrer de Sant Joan Baptista de la Salle, 7, 08241, Manresa). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Centre Cultural el Casino

Jana Sterback, Cones on Fingers, 1979 (1995)/2026
 
Cones on Fingers és una de les primeres obres de Jana Sterback, una artista que indaga en la nostra relació amb el cos i com aquesta relació està marcada per allò que culturalment i socialment s’espera de nosaltres. Si bé en altres obres construeix pròtesis físiques i artefactes que podem incorporar o produeix vestits fets amb carn crua, en aquesta peça de 1979 enrotlla cinc cintes mètriques i les va col·locant a cada extrem dels dits de la mà. Una mà elegant amb uns dits esvelts que, alhora, mostra la seva completa disfuncionalitat (són dits que no serveixen per a res). En el seu treball, Jana Sterback ofereix una mirada crítica als límits del cos, així com als dictàmens estètics de la moda de cada moment.

Dates: del 25 d’agost al 30 de novembre de 2026

Espai: Centre Ungles & Estética (carrer de Sant Josep, 17 bis, 08302 Mataró). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: M|A|C Mataró Art Contemporani

Gary Hill, Commentary, 1980 
 
Gary Hill és conegut per explorar les relacions entre paraula i imatge electrònica. Als anys setanta ja s’interessa per la naturalesa de la televisió, la lingüística i la consciència des d’una perspectiva filosòfica i sovint poètica. Commentary, de 1980, és una de les seves primeres obres en vídeo. Mentre l’artista fa un discurs, amb una dicció propera a una màquina, sobre què és la televisió, la càmera enfoca, en primer pla, parts dels seu cos implicades en la comunicació, com els llavis, l’orella, les mans o les cordes vocals. Si bé Hill replica la intensitat i rapidesa de les imatges televisives, la lentitud de la veu i una manera d’utilitzar la imatge fragmentada i oposada als estàndards videoclipats de la televisió, conté una crítica a aquest mitjà. Com en altres obres, Hill utilitza el «comentari murmurant» o «comentari com a banda sonora», un recurs en què el so actua com un element de la instal·lació, a vegades incomprensible però amb un efecte immersiu. 

Dates: de l’1 d’octubre al 30 de novembre de 2026

Espai: Cinema Catalunya (carrer de Sant Pere, 9, 08221 Terrassa). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Sala Muncunill

Vito Acconci, Three Frames Studies, 1969-1970
 
Les reconegudes pràctiques artístiques del nord-americà Vito Acconci, provocadores i sovint radicals, van evolucionar des de la poesia inicial fins a l’art conceptual, des dels treballs amb la veu a les accions amb tot el cos i la performance, des del cinema en súper-8 al vídeo. Una evolució que té un dels seus moments àlgids a finals dels anys seixanta i als setanta, quan produeix un conjunt d’obres que experimenten amb el propi cos i amb el cos d’altres a partir de moviments mínims com fregaments, obertures, estiraments i desplaçaments, però també de la relació del cos amb la càmera. És el cas de Three Frames Studies, de 1969-1970, una de les seves primeres pel·lícules, en què Acconci du a terme una sèrie d’accions com córrer en cercle, saltar o empènyer un company, tenint en compte que els límits físics de l’acció es refereixen també als límits del mateix fotograma de la pel·lícula. Tres estudis d’enquadrament que li permeten establir un diàleg entre l’artista i l’espectador, alhora que esborren les fronteres entre objecte artístic i experiència compartida.

Dates: de mitjans de setembre al 30 de novembre de 2026

Espai: Club Natació Sabadell Can Llong (carrer Budapest, 1. 08206, Sabadell). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Museu d’Art de Sabadell

Ana Muller, Sant Just Desvern, 2007/2026
 
Als anys seixanta, quan gairebé no hi havia fotògrafes especialitzades en arquitectura, Ana Muller va decidir dedicar-se a aquest gènere fotogràfic. D’aleshores ençà, ha documentat des de processos de construcció d’edificis emblemàtics com el Museu Guggenheim de Bilbao fins a transformacions urbanes com les que ha viscut la zona metropolitana de Barcelona. Per encàrrec del MACBA, entre l’abril i l’octubre de 2007 va fotografiar els barris suburbials de la ciutat. Muller va optar per documentar la construcció horitzontal dels barris de classe mitjana benestant de Sant Just Desvern i Sant Quirze del Vallès. La seva sèrie en blanc i negre captura la ciutat difusa o l’urbanisme dispers, amb carrers de cases aparellades allunyades del centre urbà. Amb un enquadrament molt calculat que beu del seu bagatge en fotografia arquitectònica, opta per instants humils i quotidians capturant exteriors que permeten entendre interiors. 

Gordon Matta-Clark, Splitting, 1974
 
A la Nova York dels anys setanta, davant la manca d’espais de treball, molts artistes van ocupar antigues naus industrials del baix Manhattan que estaven deshabitades. Gordon Matta-Clark va ser un d’aquests. Però allò que inicialment responia a una necessitat, ben aviat es va convertir en un llenguatge creatiu i una forma d’activisme crític amb l’ús capitalista de l’arquitectura i el model de vida nord-americà, contra el qual proposava un ús col·lectiu dels espais. Aquest artista format en arquitectura va començar a practicar el que anomenava building cuts o «talls d’edificis». Documentant edificis abandonats, els intervenia serra en mà buidant o seccionant figures geomètriques a les parets o als terres, o partint els edificis per la meitat, com en aquesta obra. A Splitting (Partició), l’artista va partir, literalment, una de les típiques cases de classe mitjana situada als afores d’Englewood, a Nova Jersei. En només vuit anys, del 1970 al 1978, Matta-Clark va crear un corpus artístic radical i innovador (ell l’anomenava anarquitectura) que ha influït en les generacions posteriors d’arquitectes i artistes plàstics. 

Dates: pendents de confirmació

Espai: Comissaria de la Guàrdia Urbana (carrer de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol, 8, 43005 Tarragona). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona

Xavier Ribas, Sin título (Campo de fútbol). Serie: «Domingos», 1994-1997/2026
 
Les fotografies de la sèrie Diumenges, com aquest camp de futbol capturat a mitjans dels anys noranta en algun punt de la geografia catalana, condensen l’interès de Xavier Ribas per rastrejar els hàbits de vida contemporanis. Aquest reconegut fotògraf barceloní ha dut a terme diversos treballs sobre la ciutat, centrats especialment en la noció de perifèria. Realitzada entre 1994 i 1997, Diumenges és una de les seves sèries més emblemàtiques. Ribas va recórrer polígons, descampats i zones residuals de la Barcelona metropolitana convertits de manera espontània en espais de lleure de cap de setmana. Hi va trobar famílies fent pícnic, nens jugant, adults fent migdiada, llegint o simplement descansant. D’acord amb una lògica urbana sovint excloent i una manera d’entendre el lleure com una activitat organitzada, són els habitants qui, amb tota la força creativa de les comunitats humanes, resignifiquen espais encara no codificats.
 
Dates: del 19 de juny al 30 de novembre de 2026

Espai: Complex Esportiu Municipal d’Alella (carrer de Pau Vila, 5, 08328, Alella). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Espai d’Art i Creació Can Manyé

Fina Miralles, Translacions. Herba flotant al mar [Documentació de l’acció realitzada el novembre de 1973 a Premià de Mar, Espanya] , 1973 (1992)/2026
 
El diàleg amb la terra, el mar i els ritmes de la natura travessa tota l’obra de Fina Miralles, des de les seves primeres accions, a principis dels anys setanta, fins a les últimes, el 2020. Translacions és una de les obres més conegudes d’aquesta artista pionera de l’art d’acció a Catalunya. Es tracta d’un conjunt d’accions realitzades el novembre de 1973 en què Miralles es va plantar a terra fins a mig cos, com si fos un arbre; va desplaçar sorra de la platja fins al mig d’un camp de conreu; o va fer flotar uns panots d’herba damunt l’aigua del mar. En aquesta darrera acció, com documenten aquestes fotografies, Miralles va transportar fins a la platja de Premià de Mar un conjunt de pans d’herba de 40 x 40 cm que s’havien plantat a Sabadell. Arrossegats amb una barca fins a mar endins, la flotació va durar unes tres hores. 

Dates: del 7 de juliol al 25 de setembre de 2026

Espai: Espai Jove la Nau (carrer de Baltà de Cela, 45-47, 08720 Vilafranca del Penedès). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Sala dels Trinitaris

Iván Argote, Caricia, 2012 
 
Prenent la ciutat com a camp d’acció, l’artista colombià Iván Argote s’infiltra en la quotidianitat urbana per activar trobades i plantejar interrogants sobre la nostra relació amb els altres. Caricia apunta en aquesta direcció. Com en altres propostes seves, Argote situa l’acció a l’espai públic. L’any 2012, l’artista va enregistrar una parella d’enamorats al Jardin des Tuileries de París. En un vídeo de poc més de tres minuts, l’ombra del fotògraf acarona els membres de la parella, que, al seu torn, s’estan acaronant. Carícia damunt carícia. Un contacte intrús però tendre alhora, que participa, de manera anònima, de la seva intimitat. Activista del contacte i la relació, Argote desplega la pràctica artística com una experiència activadora d’espais de trobada i com una manera d’explorar l’alegria de compartir. Sense renunciar a l’humor, Argote assaja altres dinàmiques relacionals per obrir el camp del possible i traçar nous horitzons de sentit.

Espais:
– Farmàcia Auqué, del 19 de juny al 3 juliol (carrer Sant Antoni, 11, 08440 Cardedeu). Consulta l’horari i com arribar-hi.
– Farmàcia Palou, del 3 de juliol al 17 de juliol (carrer de la Mare de Déu del Pilar, 124C, 08440 Cardedeu). Consulta l’horari i com arribar-hi.
– Farmàcia Amat, del 31 juliol al 13 d’agost (carrer de la Mare de Déu del Pilar, 34, 08440 Cardedeu). Consulta l’horari i com arribar-hi.
– Farmàcia Ferrer Alibés, del 4 de setembre al 18 de setembre (Diagonal Fiveller, 8, 08440 Cardedeu). Consulta l’horari i com arribar-hi.
– Farmàcia Llongueras, del 18 de setembre al 2 d’octubre (carretera Dosrius, 90, 08440 Cardedeu). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Museu Arxiu Tomàs Balvey

Jana Sterback, Cones on Fingers, 1979 (1995)/2026
 
Cones on Fingers és una de les primeres obres de Jana Sterbak, una artista que indaga en la nostra relació amb el cos i com aquesta relació està marcada per allò que culturalment i socialment s’espera de nosaltres. Si bé en altres obres construeix pròtesis físiques i artefactes que podem incorporar o produeix vestits fets amb carn crua, en aquesta peça de 1979 enrotlla cinc cintes mètriques i les va col·locant a cada extrem dels dits de la mà. Una mà elegant amb uns dits esvelts que, alhora, mostra la seva completa disfuncionalitat (són dits que no serveixen per a res). En el seu treball, Jana Sterbak ofereix una mirada crítica als límits del cos, així com als dictàmens estètics de la moda de cada moment.

Dates: del 19 de juny al 23 d’agost de 2026

Espai: Hache Ungles (carrer de la Riera, 37, 08302 Mataró). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: M|A|C Mataró Art Contemporani

Pepe Espaliú, Vídeo de l’acció “El nido” (Arnhem, Holanda), 1993  
 
L’estiu de 1993, Pepe Espaliú va realitzar l’acció El niu al festival Sonsbeek d’Arnhem, als Països Baixos. L’artista va construir una petita plataforma de fusta situada al voltant del tronc d’un arbre, a manera de niu. L’acció va consistir a caminar en cercles damunt la plataforma durant vuit dies, traient-se una peça de roba al dia, que anava deixant caure al terra. L’últim dia va caminar nu. Aquesta és una de les darreres obres d’Espaliú, que havia estat diagnosticat de sida tres anys abans a Nova York i que va optar per visibilitzar, en el seu art, la lluita contra el virus i totes les seves derives d’estigma social. L’acció es vincula també al vessant més espiritual de l’obra d’Espaliú, interessat en les danses dels dervixos giròvags, que giren sense parar al voltant de l’eix vertical del seu propi cos fins a assolir un estat entre hipnòtic i místic.

Dates: pendents de confirmació
 
Espai: Hospital General de Mollet del Vallès (Ronda dels Pinetons, 6, 08100 Mollet del Vallès). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Fundació Municipal Joan Abelló

Marc Vives, Es que ahora no puedo (II), 2020
 
El març de 2018, Marc Vives va incorporar la rutina d’anar a nedar per explorar el vessant de la muntanya de Montjuïc de Barcelona des del mar. Cada dia, amb una càmera subjectada al cap i emetent sons i cants mentre nedava, recollia material com imatges i àudios, amb la voluntat de retenir impressions i vivències de la muntanya. Més endavant, quan va exposar l’obra, l’artista rebia petits grups de persones amb qui compartia l’experiència i a qui dedicava performances privades. Amb tot aquest conjunt, el material gràfic recollit des del mar i les cançons de les seves performances, Vives configura una obra que porta per títol Es que ahora no puedo. Plantejat com un calendari o dietari de moments marítims, aquest conjunt de fotografies i vídeo reivindica el mar com a espai de creació i el cant com una pràctica que neix de la mirada de qui neda.

Dates: de mitjans de setembre al 30 de novembre de 2026

Espai: Institut Ticeris (carrer Joan Fuster i Ortells, 45, 17840 Sarrià de Ter). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Sala Dolors Xabé

Ferran Garcia Sevilla, Dios bárbaro o Dieu dont de l’eau sort de la bouche. Sèrie: “Déus”, núm. 9, 1981/2026  
Ferran Garcia Sevilla, Deu aliorum o god wanted. Sèrie: “Déus”, núm. 22, 1981/2026 
 
La sèrie Déus, integrada per seixanta acrílics sobre tela, correspon a un moment, l’any 1981, en què Ferran Garcia Sevilla incorpora la producció pictòrica a la pràctica conceptual que desenvolupava des dels anys setanta. Déus és una variació al voltant del tema unitari que dona títol a la sèrie. Són quadres d’una mateixa mida elaborats en blanc i negre i poblats de símbols i figures que al·ludeixen als interessos de l’artista, com ara la violència, el sexe o l’amor. A través d’una divinitat metamòrfica que adopta múltiples formes, Garcia Sevilla introdueix iconografia procedent de diverses cultures, religions i pràctiques pictòriques, i es val de diverses llengües per designar les divinitats. 

Dates: del 19 de juny al 30 de novembre de 2026

Espai: Línia Urbana (LU) de bus urbà de Martorell. Consulta l’horari i recorregut. Com arribar-hi

Centre col·laborador: Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis

Anònim, Exposicions de Joan Brossa a Espanya: a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell amb amics, 1981/2026

Aquesta fotografia, d’autoria desconeguda, correspon a l’exposició que Joan Brossa va presentar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el juny de 1981. Titulada Joan Brossa. Poesia visual i poemes objecte i comissariada per Vicenç Altaió, mostrava la línia creativa més destacada en què el poeta i artista visual estava treballant en aquell moment. Entre finals dels setanta i principi dels vuitanta, Brossa va tenir una estreta relació cultural i expositiva amb una ciutat, Sabadell, que apostava per l’avantguarda artística a través de col·lectius, galeries d’art i acadèmies. Com s’observa a la imatge, és el mateix Brossa qui, a la sala d’exposicions, sosté amb un grup d’amics una de les obres de la mostra: un poema visual on apareix una X tipogràfica contundent, una de les últimes lletres de l’alfabet i alhora una marca d’eliminació o de crítica, i una de les icones brossianes. Podria tractar-se de Poema visual amb una X gran, de 1975. Destaca la complicitat i la irreverència festiva del grup que apareix en aquesta imatge: Joan Brossa acompanyat de Benet Ferrer, Alfons Borrell, Lluís Permanyer i Perejaume.
 
Dates: de mitjans de setembre al 30 de novembre de 2026

Espai: Mala Peça (carrer del Doctor Puig, 14, 08202 Sabadell). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Museu d’Art de Sabadell

Miralda, Santa comida = Holy food. New York: Museo del Barrio, 1985

El desembre de 1984, Miralda va presentar la instal·lació Santa Comida al Museo del Barrio de Nova York. El resultat va ser una obra de grans dimensions i abast simbòlic sobre el llegat de les cultures africanes que, a través de l’esclavatge, havien arribat a Amèrica.

La cultura ioruba, originària del golf de Benín, a la costa oest africana, ha mantingut les seves creences al llarg de les diverses generacions que van arribar a Cuba, Brasil, Haití, Puerto Rico, Amèrica Central i els Estats Units a través de la seva assimilació amb el santoral catòlic. Un fenomen de sincretisme que es troba a l’origen de l’anomenada santeria, que uneix cuina i religió. Bona part de la supervivència de la cultura ioruba té a veure amb el ritual festiu entorn el menjar, que ofereix a cada déu Orisha els aliments que li són propis segons els seus atributs. A partir d’aquí, Miralda va construir set altars dedicats a les divinitats Orisha més destacades, amb productes alimentaris i objectes de culte vinculats a cada divinitat. El llibre Holy Food observa els orígens i moviments geogràfics d’una sèrie de productes alimentaris mostrant els seus recorreguts.

Dates: del 26 de juny al 26 de juliol de 2026

Espai: Mercat del Centre (plaça de Soler i Carbonell, s/n, 08800 Vilanova i la Geltrú). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Centre d’Art Contemporani La Sala

Manel Armengol, Obrers en un míting, 1977/2026

Obrers en un míting, de 1977, forma part del treball de fotografia obrera i de lluita social que Manel Armengol va dur a terme durant els anys de la Transició espanyola. Aquest fotògraf badaloní va destacar com a fotoperiodista amb imatges que, mentre els mitjans espanyols es negaven a publicar-les per por de la censura, eren premiades en contextos internacionals, com la càrrega policial contra una manifestació pacifista l’any 1976, publicada a Paris Match, Le Nouvel Observateur, Der Spiegel o The New York Times i que va fer la volta al món. Obrers en un míting es va realitzar a Barcelona en el context de mobilitzacions i reunions obreres durant la Transició democràtica.

Dates: pendents de confirmació

Espai: Palau Municipal de Reus (plaça del Mercadal, 1, 43201 Reus). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Centre d’Art Cal Massó

Allan Sekula, Life Preserver, Sestao Knutsen. Sèrie: «Methane for All», 2008/2026
 
L’any 2007, el fotògraf americà Allan Sekula va documentar l’arribada al port de Barcelona dels vaixells metaners construïts al nord d’Espanya, que transporten aquest gas perillós des dels jaciments de Qatar, Líbia i Algèria. Sekula els va fotografiar des de la proa o la popa, els únics llocs on és permès per seguretat, ja que el simple clic d’un obturador mecànic podria generar una espurna d’electricitat estàtica i provocar un accident. Va retratar treballadors, detalls i vistes dels vaixells, així com la terminal d’inflamables de Barcelona, des d’on es condueix el gas per conductes submarins fins a la central tèrmica del Besòs, propietat de Gas Natural. Sekula posa l’accent en la globalització del comerç i la seva influència en les formes de vida contemporànies. Amb una pràctica de la fotografia documental i de crítica social, part de la seva obra s’ha centrat en el mar com a escenari on el tràfic internacional de grans multinacionals desplega la lògica salvatge del capital. 

Carmen Secanella, Camí de l’Esparver, 2022-2023/2026
  
Els barris de la Marina de Barcelona, situats al districte de Sants-Montjuïc i tradicionalment anomenats Zona Franca, viuen una profunda transformació urbanística, social i humana, caracteritzada per la convivència relativament anàrquica d’usos i activitats múltiples. La mutació d’aquest territori és la més dinàmica i radical de totes les que s’estan produint a la Barcelona del primer quart del segle XXI. Per contra, aquest és un procés ignorat i infrarepresentat, cosa que el treball fotogràfic de Carmen Secanella vol esmenar. Plantejat en diferents sèries fotogràfiques realitzades entre 2022 i 2023, aquesta fotògrafa barcelonina captura algunes de les contradiccions d’aquests barris. Dins d’aquesta sèrie, Secanella fotografia el Camí de l’Esparver, una ruta històrica i natural que ressegueix la muntanya de Montjuïc. Un camí tradicional d’herbes remeieres convertit avui en una ruta saludable que connecta la zona de la Marina de Port amb la part alta, a prop del Fossar de la Pedrera. 

Jordi Benito, Transformación del hielo en agua mediante el calor del cuerpo, 1972/2026 

Aquesta acció forma part de les propostes inicials de l’artista Jordi Benito que, entre 1971 i 1972, es va dedicar a experimentar amb el seu cos posant-lo en relació amb l’entorn físic. Es tractava d’accions molt simples, que a vegades posaven a prova la resistència física del cos i d’altres, com en aquest cas, interactuaven amb elements. Transformació del gel en aigua mitjançant la calor del cos és una de les tres peces que Benito va mostrar l’octubre de 1972 a l’exposició col·lectiva Transformacions, una de les primeres mostres de l’art d’acció a Catalunya. Tres peces que va anomenar Experiències i Transformacions i que van consistir en diferents propostes d’experimentació amb els materials a partir d’accions senzilles del cos com escalfar, bufar, mullar o manipular. A més d’agafar un glaçó i escalfar-lo amb les mans fins a liquar-lo, Benito també va bufar un paper de fumar i va esmicolar un tros de fang endurit, el va barrejar amb aigua i el va modelar.

Dates: de mitjans de setembre al 30 de novembre de 2026

Espais:
– Parada d’autobús d’Avinguda de Girona – carrer de Lleida (08130 Santa Perpètua de Mogoda). Com arribar-hi
– Parada d’autobús de Rotonda de la Font (08130 Santa Perpètua de Mogoda). Com arribar-hi
– Parada d’autobús de Rotonda de La Llagosta (08130 Santa Perpètua de Mogoda). Com arribar-hi

Centre col·laborador: Granja Soldevila

Francesc Abad, Davant / Darrere – Posició normal / posició anormal, 1972/1992/2026
 
Francesc Abad forma part de la generació d’artistes catalans que, als primers anys setanta, va apostar per l’art de concepte i d’acció com una manera de portar l’art a un punt zero; un conjunt de pràctiques plurals que prioritzaven la idea i el procés per damunt de l’objecte. En aquest context, Abad va realitzar una sèrie d’accions corporals com les dues que es presenten aquí. L’any 1972, a Davant / Darrere – Posició normal / posició anormal va documentar fotogràficament els diferents angles del cap de l’artista, emulant un tractat clàssic de composició i alhora les fotografies policials.

Dates: del 19 de juny al 30 de novembre de 2026

Espai: Perruqueria Hermes (carretera de Montblanc, 2, 43800 Valls). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Museu de Valls

Onofre Bachiller, Fotomaton, 1986-2000/2026 
 
Plantejada com una performance fotogràfica de prospecció social, en aquesta proposta Onofre Bachiller va situar una màquina de fotografiar en diversos punts de Barcelona: en un bar del Raval, en un centre cultural del Born, en un local gai de l’Eixample… El fotògraf instal·lava un trípode, un fons, un flash i donava una perilla als espontanis que es volien autoretratar. Realitzada entre els anys 1986 i 2000, el resultat és un compendi visual (més de tres mil imatges) de la dècada dels noranta, en sentit ampli, abans de l’arribada de la fotografia digital. Un projecte de «fotodonants», com explica el fotògraf, amb tres premisses: «Les imatges han de ser instantànies, l’objectiu de la foto és el seu mateix autor i la no intervenció en l’escena». 

Dates: del 19 de juny al 30 de novembre de 2026

Espai: perruqueria Sonia Buisán (carretera del Pla, 6, 43800 Valls). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Museu de Valls

Josep Ponsatí, Granollers, 1971

Josep Ponsatí és conegut pels inflables, estructures aèries monumentals i efímeres que construïa a partir de formes modulars enllaçades. Després d’un primer inflable alçat a Granollers, el mes d’octubre de 1971 va enlairar un segon inflable a la cala Sant Miquel d’Eivissa durant la trobada de dissenyadors de l’International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). Estava compost per dotze mòduls blancs lleugerament corbats i de material plàstic. Cada mòdul mesurava 11 x 3,50 metres i la peça sencera, 41 metres de longitud. Amb la fragilitat i la modèstia dels materials pobres i les estructures repetitives del minimalisme, els inflables convoquen també la ritualitat i la participació de tots els que col·laboraven en el seu desplegament. 

Dates: d’octubre al 30 de novembre de 2026

Espai: Tanatori Lleida (Camí Municipal de Montcada, s/n, 25196 Lleida). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Centre d’Art La Panera

Bruce Nauman, Art Make-Up, 1 967-1968
 
Com altres artistes de la seva generació, el nord-americà Bruce Nauman rebutja la idea tradicional de l’obra d’art com un objecte independent i defensa un art creat a partir de l’experiència del seu propi cos. A finals dels anys seixanta, comença una sèrie de treballs en què interpreta diferents activitats davant d’una càmera fixa, de manera que introdueix en l’àmbit de l’art la corporalitat de l’artista i la seva experiència i manipulació en temps real. En aquest context renovador, entre 1967 i 1968 enregistra Art Make-Up, un projecte integrat per quatre pel·lícules en què l’artista s’aplica diferents tonalitats de maquillatge a la cara i el tors. Titulades Blanc, Rosa, Verd i Negre, Nauman s’hi emmascara fins a arribar a difuminar la seva identitat. Esborrant-se ell mateix, tant metafòricament com literalment, explora el que anomena «la retirada com a forma d’art.» 

Dates: del 19 juny al 31 juliol de 2026

Espai: Tien 21 (carrer de Santa Eugènia, 106, 17006 Girona). Consulta l’horari i com arribar-hi.

Centre col·laborador: Bòlit, Centre d’Art Contemporani