El discurs més breu Conferència de Naeem Mohaiemen

El discurs del ministre d’Afers Exteriors de Singapur, S. Rajaratnam, està programat per al cinquè dia, quan hi ha menys assistència de públic i l’atenció s’ha esvaït. Rajaratnam es refereix, primer, al discurs que ha preparat i entregat per endavant a l’equip d’intèrprets. Però, com que tothom ja en té una còpia impresa, decideix saltar-se el text oficial i fer comentaris improvisats: «Tindran dos discursos pel preu d’un bitllet d’avió. I serà el discurs més breu d’aquesta conferència.»

Diu això després de dies de ponències de denúncia grandiloqüents, potser com una referencia indirecta als discursos de duracions de rècord del cubà Fidel Castro i del iugoslau Josip Broz Tito (de més d’una hora cadascun). Després d’aquesta ruptura del protocol venen comentaris punyents sobre el comerç, la cooperació econòmica, el control de natalitat i la dependència del petroli. Però quan les càmeres de televisió enfoquen el públic, es veu que hi ha molts líders mundials que no s’han posat els auriculars de la traducció.

En la pel·lícula de Mohaiemen, la distribució és una altra: Castro i Tito només fan aparicions fugaces, mentre que la veu de Rajaratnam guia el capítol de Nova York i Alger. El moment del “gir” en la solidaritat del tercer món no el va determinar tan sols la dependència fatal respecte a l’energia del carbó cap al 1974, sinó la incapacitat de respondre a l’interrogant de Rajaratnam: «Tots estem d’acord en allò a què ens oposem, però a favor de què estem exactament?»