Tríptic Rossellini 77 Projecció i taula rodona

El 31 de gener de 1977 es va inaugurar a París el Centre Georges Pompidou, una obra dels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers. Tres mesos després, el 6 de maig, Roberto Rossellini enllestia el muntatge d'una pel·lícula de cinquanta-quatre minuts en la qual testimoniava les reaccions del públic. El gran cineasta del neorealisme havia estat proposat a instàncies de Jacques Grandclaude –impulsor de la productora Communauté de Cinéma– al Ministeri d'Afers Exteriors francès per celebrar l'obertura de l'edifici. El resultat es va traduir en una mirada escèptica: "Una pel·lícula sense comentaris ni música."

D'aquest seguiment en van sorgir dos documents, Rossellini au travail i Le Colloque de Cannes, imatges que descobreixen un Rossellini embrancat en la presa de decisions, filmant sense guió i atent als coneixements tècnics del seu equip. La pel·lícula de Rossellini, filmada en 35 mm, i aquests documents addicionals, filmats en 16 mm, conformen un tríptic en el qual l'obra no oculta les seves condicions de producció, sinó que les incorpora i les fa visibles.