al

El nom de Tàpies encarna una modernitat problemàtica. La seva obra recorre l’última meitat del segle XX i demostra una extraordinària sintonia amb els moviments culturals del moment. No obstant això, la figura de Tàpies pivota sobre un gran individualisme, marcat per una autobiografia construïda a través de les memòries personals, i que aviat esdevé una confessió de caràcter mític. Encara que no ha estat ignorat ni pels grans museus de la modernitat ni pels relats històrics de l'art del segle XX, el fet és que les institucions han mostrat una dificultat manifesta a assumir les tensions de les quals Tàpies n'és un símptoma.

L'obra de Tàpies es produeix en gran part durant la dictadura franquista. Al llarg d’aquest període, l’artista es convertirà en una icona internacional. I és que, tot i el clima de repressió propi del franquisme, sembla que l'articulació de la modernitat estètica va ser possible. Ara bé, a aquesta modernitat que triomfava arreu del món –emblematitzada per una abstracció coherent amb el liberalisme imperant– li faltava un vessant crític. A diferència del que passava en el context anglosaxó, on la modernitat es va desplegar en una doble via (d'aquí la dualitat dels termes Modernity/Modernism), Tàpies va representar aquí una modernitat sense la correspondència social que calia imaginar. D’aquí en deriva la seva reputació d’artista hermètic i complex a la vegada.

S'haurà d'esperar a l'adveniment de la democràcia per observar el desplegament polític de l'obra de Tàpies. I, quan aquest moment arriba, la seva identitat estètica no ha canviat substancialment. De fet, la mateixa forma dels anys precedents permetrà ara lectures més polititzades i crítiques. Això farà de Tàpies l’exemple d'una modernitat perifèrica, obligada a negociar la seva circulació internacional així com el valor simbòlic i d'ús que adquireix a dins i fora del país. En el procés d'aquesta negociació sorgeix una forma de producció de significat genuïna i singular, que sovint li atorgarà un caràcter ambigu i polisèmic a l'obra.

La Fundació Antoni Tàpies i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenten un seminari internacional per analitzar i debatre el caràcter d'aquesta modernitat perifèrica que Tàpies ha representat amb la seva obra. Entre els conferenciants invitats comptem amb Dawn Ades, Xavier Antich, Bernard Blistène, Isabel Capeloa Gil, Luis Pérez de Oramas, Laurence Rassel i Barry Schwabsky i, en qualitat de replicants, hi intervindran Maria Josep Balsach, Carles Guerra, Antonio Monegal, Martí Peran i Valentín Roma.


Programa

18 I 19 D’OCTUBRE, 2013.
Auditori MACBA.

Coorganitzat per la Fundació Antoni Tàpies, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

DIVENDRES 18 D'OCTUBRE

18.00 h Introducció a càrrec de Bartomeu Marí, director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA); Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); i Laurence Rassel, directora de la Fundació Antoni Tàpies.

18.30-19.45 h. Dawn Ades, “L'obra primerenca de Tàpies: de Capsa de cordills a Dau al Set”. Rèplica a càrrec de Maria Josep Balsach.

19.45-21.00 h. Isabel Capeloa Gil, “De perifèric a alternatiu, i d'alternatiu a perifèric. Significats contemporanis de la modernitat”. Rèplica a càrrec d'Antonio Monegal.

DISSABTE 19 D'OCTUBRE

10.00 h. Introducció, presentació i conclusions del dia anterior a càrrec de Laurence Rassel.

10.30-11.45 h. Barry Schwabsky, “Riallades amb Franco: Tàpies i la renacionalització”. Rèplica a càrrec de Valentín Roma.

11.45 h. Pausa cafè.

12.15-13.30 h. Luis Pérez-Oramas, “Modernitat traumàtica, polítiques de l'incommensurable”. Rèplica a càrrec de Martí Peran.

13.30 h. Dinar.

16.00-17.15 h. Bernard Blistène, “Què han esdevingut els mestres?”. Rèplica a càrrec de Carles Guerra.

17.15 h. Cloenda a càrrec de Xavier Antich.

BIOGRAFIES

Dawn Ades. Professora d'Història i Teoria de l'Art a la University of Essex, ara parcialment retirada, i professora d'Història de l'Art a la Royal Academy of Arts, Londres. Membre del consell d'administració de la Tate (1995-2005) i de la National Gallery (1998-2005). Va ser nomenada Commander of the Most Excellent Order of the British Empire (CBE) pels seus serveis a la Història de l'Art i a l'ensenyament universitari l'any 2013. Ha comissariat, o cocomissariat, entre d'altres, Dada and Surrealism Reviewed (amb D. Sylvester i E. Cowling) (1978); Art in Latin America: The Modern Era 1820-1980 (1989); Art and Power: Europe under the Dictators (1994); Fetishism: Visualising Power and Desire (1995); Dalí’s Optical Illusions (2000); Salvador Dalí: Centenary (2004); Undercover Surrealism: Georges Bataille and Documents (amb Simon Baker) (2006); Close-Up: Proximity and Defamiliarisation in Art, Film and Photography (amb Simon Baker) (2008); i The Colour of My Dreams: The Surrealist Revolution in Art (2011). Ha publicat, entre d'altres, Photomontage (1976, 1986); Salvador Dalí (1982, 1990); André Masson (1994); Figures and Likenesses: The Painting of Siron Franco (1996); i Marcel Duchamp (amb N. Cox i D. Hopkins) (1999). Fa poc ha coeditat Surrealism in Latin America: Vivísimo muerto (2012) i ha comissariat la secció històrica, “The Age of Coal: An Undergound History of the Modern”, per a la Manifesta 9 de Genk (2012).

Xavier Antich. Filòsof, professor d’Idees Estètiques i director del Màster en Comunicació i Crítica a la Universitat de Girona (UdG). Ha estat director del Programa d’Estudis Independents del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i actualment és president del patronat de la Fundació Antoni Tàpies. Ha estat professor de doctorat a l'Iberian and Latin American Cultures Department de la Stanford University, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Les seves investigacions més recents estan centrades en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, amb especial atenció a les teories sorgides en el marc posterior a 1967 i a les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys. Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical. És membre del consell assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia i conseller electe pel Parlament de Catalunya del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. És autor, entre d’altres, dels llibres El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas (1993) i Antoni Tàpies. Certeses sentides (2000), i editor del volum Antoni Tàpies. En blanc i negre. Assaigs 1955-2003 (2008).

Maria Josep Balsach. Professora d’Història de l’Art Contemporani, i directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona (UdG). Autora de nombrosos assaigs teòrics sobre l’art i l’estètica dels segles XIX i XX des d’una visió interdisciplinària, d'entre els quals podem citar Joan Miró. Cosmogonies d’un món originari (2007), premi Ciutat de Barcelona d’assaig. Directora del seminari internacional L’Art i els seus llocs. A l’entorn de l’obra d’Antoni Tàpies (UdG, 2000) i Premi internacional Espais de Crítica d’Art pel text “L’art immaterial d’Arnold Schönberg”. Actualment és directora del projecte europeu “European Live Art Archive (ELAA)”, que compta amb la participació de la University of Oxford i el GlogauAir de Berlín. Entre les seves obres de creació podem citar Poemes de Brisgòvia (1992) i Galítzia/Galicja (2009).

Bernard Blistène. Director del departament de desenvolupament cultural del Centre Pompidou, París, i director artístic de la cinquena edició del Nouveau festival del Centre Pompidou, que s'inaugurarà el 19 de febrer de 2014. Les seves darreres publicacions versen sobre els treballs d'Enrico Castellani i de Dadamaino. Actualment, prepara un llibre sobre Daniel Buren de propera aparició, així com la publicació de la seva tesi sobre la Black Mountain College.

Isabel Capeloa Gil. Professora associada de Teoria Cultural de la Faculdade de Ciências Humanas de la Universidade Católica Portuguesa (UCP), Lisboa, investigadora senior del Centro de Estudos de Comunicação e Cultura (CECC), Lisboa, i membre honorari de la School of Advanced Study de la University of London, Londres. Directora de la Faculdade de Ciências Humans de la UCP entre el 2005 i el 2012, actualment és vicerectora de la UCP. És autora de diverses publicacions nacionals i internacionals sobre les representacions de la violència, estudis sobre dones, teoria cultural i teoria visual. Els seus estudis més recents versen sobre les construccions perifèriques de la modernitat.

Carles Guerra. Artista, crític i comissari independent. Va ser
director de La Virreina Centre de la Imatge, on va presentar projectes com ara Antifotoperiodisme (2010) i 1979. Un monument a instants radicals
(2011). Entre els anys 2011 i 2013 ha estat conservador en cap al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). En l'actualitat prepara una presentació de la Col·lecció Philippe Méaille d'obres d'Art & Language en dipòsit al MACBA. Des de l'any 2001 és assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia.

Antonio Monegal. Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser professor de la Cornell University i també ha impartit classes a Harvard i a Princeton. És autor dels llibres Luis Buñuel de la literatura al cine: Una poética del objeto (1993) i En los límites de la diferencia: Poesía e imagen en las vanguardias hispánicas (1998), entre d'altres. És editor de les obres de García Lorca El público i El sueño de la vida (2000) i Viaje a la luna (1994), i coordinador de l'antologia Literatura y pintura (2000). Ha compilat el llibre Política y (po)ética de las imágenes de guerra (2007). Va ser un dels comissaris de l’exposició En guerra que va organitzar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per al Fòrum Barcelona l’any 2004. Actualment coordina el màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Martí Peran. Professor de Teoria de l’art a la Universitat de Barcelona, crític i comissari. 
Ha col·laborat en diversos catàlegs i llibres d'art contemporani, i escriu habitualment en diaris i revistes especialitzades (Exit Express, Artforum International). Coeditor de la revista Roulotte. Ha conduït tallers i seminaris de crítica d'art i pràctiques comissarials en diverses institucions, i ha impartit conferències en museus i universitats.
 Ha comissariat Arquitectures per a l’esdeveniment (2002); Stand by. Listos para actuar (2003); Corner (2004-2005); Mira cómo se mueven. 4 ideas sobre movilidad (2005); Glaskultur. ¿Qué pasó con la transparencia? (2006); Post-it city. Occasional Cities (2008; 2009-2011); After Architecture (2009); Para Bellum 12mm (2009); Ceci n'est pas une voiture. Artefactos móviles acechan al museo i Estilo indirecto (2011).



Luis Pérez-Oramas. Escriptor, poeta i historiador de l'art. Professor d'Història de l'art a la Université de Haute Bretagne-Rennes 2, Rennes (1987-1991); a l'École Régionale Superieure des Beaux Arts de Nantes, Nantes (1992-1994); i a l'Instituto de Estudios Superiores de Artes Plásticas Armando Reverón, Caracas (1995-2002). Membre de la Junta directiva de la Galería de Arte Nacional, Caracas (1995-2001), i comissari de la Colección Patricia Phelps de Cisneros, Caracas (1995-2002). El 2003 és nomenat comissari adjunt al Department of Drawings de The Museum of Modern Art (MoMA), Nova York. Recentment ha estat director i comissari de la trentena Biennal de São Paulo, 2012, i comissari del pavelló del Brasil de la 55a Biennal de Venècia (2013). Actualment cocomissaria una retrospectiva sobre Lygia Clark al MoMA, Nova York, que tindrà lloc al 2014. És autor de sis llibres d'art i de crítica política: Armando Reverón, de los prodigios de la luz a los trabajos del arte (1990); La década impensable y otros escritos fechados (1996); Mirar Furtivo (1997); La cocina de Jurassic Park y otros ensayos visuales (1998); Gego: Anudamientos (2004); i An Atlas of Drawings: Transforming Chronologies (2006).

Valentín Roma. És doctor en Història de l'art i Filosofia per la Southampton University (Winchester School of Art) i professor d'Estètica a l'escola universitària Elisava-Pompeu Fabra. Ha comissariat, entre d'altres, les exposicions Manolo Laguillo. Razón y ciudad (2013) Contra Tàpies (2013), Archivo F.X. / Pedro G. Romero. Wirstchaft, Ökonomie, Konjunktur (2012), Humà, massa humà. Art espanyol dels anys 50 i 60. Col·lecció d'Art Contemporani Fundació La Caixa (2010-2011) i Venezia-Catalunya: la comunitat inconfessable, primer pavelló de Catalunya per a la 53 Biennal de Venècia (2009). Ha publicat fa poc l'assaig Rostros.

Barry Schwabsky. Crític d'art per a The Nation i coeditor de les ressenyes internacionals d'Artforum. El seu últim llibre és Words for Art: Criticism, History, Theory, Practice (2013). També és autor de diversos llibres de poesia, el més recent dels quals, Trembling Hand Equilibrium, apareixerà publicat properament.

Programes públics
programespublics [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 46 81

Exposició


Continguts relacionats

Àudios

Antoni Tàpies. Retrospectiva (2ª part)
Antoni Tàpies. Retrospectiva (1ª part)
Bernard Blistène: “Què han esdevingut els mestres?”
Luis Pérez-Oramas: “Modernitat traumàtica, polítiques de l'incommensurable”
Barry Schwabsky: “Riallades amb Franco: Tàpies i la renacionalització”
Isabel Capeloa Gil, “De perifèric a alternatiu, i d'alternatiu a perifèric”
Dawn Ades: “L'obra primerenca de Tàpies: de Capsa de cordills a Dau al Set”.
Cloenda del seminari "Tàpies com a símptoma" a càrrec de Xavier Antich