Sture Johannesson va néixer el 1935 a Skanör (Suècia), ciutat on va morir l’any 2018. Amb una formació en grafisme i fotografia, als anys seixanta va iniciar la producció de pòsters i films experimentals d’estètica psicodèlica. La seva defensa de les substàncies psicotròpiques, convertides en elements de crítica al control social de l’Estat, va escandalitzar la societat nòrdica: molts dels cartells van ser censurats i es va vetar bona part de les seves exposicions. Experimentador de nous mitjans, tant electrònics i digitals com narcòtics, va demostrar que els programes de socialització per part de l’Estat modern són sovint més al·lucinatoris que qualsevol substància psicotròpica. Johannesson va articular la seva obra com una exploració radical de les relacions entre art, política, tecnologia i consciència humana.

Amb la seva esposa Anne-Charlotte van obrir la Galeria Cannabis el 1966 a Malmö, en una antiga lleteria que aviat va ser lloc de trobada d’artistes i on arribaven publicacions de l’esquerra radical europea. L’any 1970 van ser dels primers a Suècia a experimentar amb les possibilitats gràfiques i artístiques de l’ordinador, juntament amb Sten Kallin, tècnic superior de la firma IBM. Varen obrir el primer estudi gràfic Apple a Escandinàvia. Entre 1971 i 1984 van fundar prop de vint revistes gràfiques, amb un tiratge d’entre 50 i 250 exemplars, que jugaven amb pautes i simetries trencades tot creant efectes òptics. L’any 1978 van iniciar el Digital Theatre, un projecte col·lectiu d’actors digitals i imatges generades per ordinador. Entre 1986 i 1998, Johannesson va tornar a col·laborar amb el tècnic Sten Kallin en The EPICS Project: Exploring PICture Space.

Bona part de les exposicions de Johannesson van ser censurades i clausurades. Com la que s’havia de celebrar el 1969 al Lunds Konsthall, a la ciutat sueca de Lund, i que va suposar la dimissió del seu director. O la del 1976 a la KulturHuset d’Estocolm, centrada en Ulrike Meinhof, la fundadora del grup alemany d’extrema esquerra. Fins i tot tres dècades després, quan l’any 2004 es va voler recuperar la figura de Johannesson i dedicar-li una exposició al Lunds Konsthall, també va ser clausurada: la instal·lació amb plantes de cànem a la teulada de l’edifici va fer que la policia n’impedís l’obertura.

Avui, l’obra de Johannesson forma part de col·leccions com el MoMA de Nova York, el Swedish National Museum d’Estocolm, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, el Musée de l’Affiche et de la Publicité de París i el MACBA de Barcelona.

Visita l'exposició de Col·lecció