Fons de la Col·lecció

Soldier's Dream

Somni del soldat

Fecha:
1995
Tipo obra:
Enregistrament audiovisual
Material:
Vídeo monocanal, color, so, 10 min 40 s
Medidas:
Número Ejemplar:
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Obra adquirida gràcies a Dinath de Grandi de Grijalbo
Registre núm:
2508

El món militar a l’antiga URSS és un dels temes que interessen a Sokurov, tant per la seva dimensió biogràfica (el director va passar la infància seguint els destins del seu pare, un soldat de l’exèrcit soviètic) com pel fet d’haver estat una de les institucions centrals que durant dècades van marcar bona part de la població russa. Veus espirituals. Dels diaris de guerra, Confessió. Del diari del comandant i Somni del soldat són tres de les obres del cineasta que giren entorn de la vida militar. Si la primera és una pel·lícula de llarga durada projectada en diferents festivals de cinema independent i en institucions d’art contemporani, les altres dues són pràcticament desconegudes.

El 1994 Aleksandr Sokurov va acompanyar les tropes russes a un post fronterer entre el Tadjikistan i l’Afganistan. El resultat va ser Veus espirituals. Dels diaris de guerra, una meditació fílmica de més de cinc hores sobre la guerra i l’esperit de l’exèrcit rus. Estructurat en cinc parts o episodis (de 38, 33, 87, 77 i 92 minuts respectivament), aquest diari enregistrat en el camp de batalla és atemporal i elegíac. Així com la fotografia del paisatge hi té un protagonisme destacat, també la música (amb temes clàssics de Mozart, Messiaen o Beethoven) i el so hi són especialment significatius. Tot i que la traducció dels diàlegs (la versió original russa ha estat subtitulada en cinc llengües) perd els girs semàntics i gramaticals de l’argot dels soldats, els sons d’animals, sospirs i altres elements sonors es combinen amb boires i efectes visuals que donen al relat un aire de fantasmagoria. Veus espirituals. Dels diaris de guerra aglutina tots els elements del cinema de Sokurov: les preses llargues, els elaborats mètodes de filmació i processament de la imatge, la combinació de documental i ficció, la importància del paisatge i el fort sentit metafísic d’un autor que aporta transcendència als gestos del dia a dia.

La primera part explica la mort de Mozart, amb música d’aquest compositor, i inclou la lectura d’una carta del músic a un amic, en què Mozart reconstrueix les últimes cinc hores i mitja al costat de la seva mare abans que ella morís. Cinc hores i mitja és el que dura Veus espirituals. A la resta del film, no hi ha cap altra referència a Mozart. A la segona part s’explica el viatge des de Rússia fins al post de vigilància número 11 de la frontera entre el Tadjikistan i l’Afganistan. La por està sempre present en els rostres dels soldats. Sokurov en captura l’esforç físic i la desolació mental, i també els rituals diaris com els àpats, el moment de compartir tabac, d’escriure cartes o la neteja. No hi ha inici ni final en els diàlegs; Sokurov invalida l’estructura narrativa convencional. L’últim capítol, el més llarg de l’obra, celebra l’arribada de l’any nou del 1995. Però l’alegria és momentània. L’endemà tot continua igual: l’espera en un post fronterer, el temor i la desolació.

A Confessió. Del diari del comandant Sokurov mostra els oficials de la marina russa, la falta de llibertat i la monotonia de la rutina diària. El diàleg permet seguir les reflexions d’un capità de vaixell (basat en un personatge real, Serguei Bakai). Sokurov i el seu equip van embarcar amb la tripulació del vaixell cap a Kuvshinka, una base naval a la regió de Murmansk, al mar de Barentsz. Tancats dins l’espai reduït d’un vaixell ancorat a les aigües de l’Àrtic, van enregistrar les accions rutinàries dels mariners. La pel·lícula es va rodar el 1998 i estava pensada per ser emesa a la televisió. Encara que s’estructurava en cinc parts de 52 minuts cadascuna, Sokurov en va reduir posteriorment la durada a 42, 45, 41, 39 i 43 minuts.

Somni del soldat és una altra pel·lícula de temàtica militar d’aquest cineasta. No conté diàlegs. De fet, correspon a una de les escenes de la tercera part del film Veus espirituals. Somni del soldat es va projectar a l’Oberhausen Film Festival d’Alemanya el 1995, quan Veus espirituals era encara en procés d’edició i com a homenatge de Sokurov al crític d’art i historiador Hans Schlegel pel seu suport als cineastes de l’Europa de l’Est.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.