Edifici Meier

Al centre s’hi inscriu un volum cilíndric que travessa verticalment totes les plantes –des del soterrani fins a la coberta– i articula, al llarg d’un eix longitudinal, les zones d'exposició, constituïdes per tres nivells a partir de la planta baixa.

L'arquitectura de Richard Meier reinterpreta formalment el racionalisme, amb referències als mestres del moviment modern i en particular a Le Corbusier. L’edifici és el resultat de combinar elements de línies rectes amb d’altres de corbes, i aquesta geometria se suavitza amb la llum exterior, que penetra a l'edifici a través de galeries obertes i grans claraboies.

L’entrada pública se situa aproximadament al mig de la façana principal, al mateix punt on s’inicia un passatge de connexió amb el jardí posterior que divideix la planta baixa en dues zones: d’una banda, les zones privades i la botiga-llibreria, i de l’altra, el vestíbul d’accés a les sales d’exposició (de 4.980 m2 útils).

La zona privada de l’edifici, a la qual s’accedeix per la façana lateral oest, inclou la recepció d’oficines, el moll de descàrrega i 1.475 m2 d’oficines, que es reparteixen en set plantes. La zona de reserves i instal·lacions és al soterrani i ocupa 2.250 m2. Els accessos a la planta -1, en canvi, són privats, excepte l’Auditori.

L'edifici rep il·luminació natural tant per les obertures i escletxes de les cantonades com pels murs cortina i les claraboies de la coberta. Així, alguns forjats se separen de la línia de la façana i dels tancaments, i permeten la continuïtat de la llum zenital. Aquest mateixa idea es va aplicar a l'atri, l’espai de relació per excel·lència de l’edifici. En aquest cas es va resoldre amb una galeria vertical, paral·lela a la façana, que filtra i reparteix la llum pels tres nivells de circulació interior del museu. L’atri també vincula les plantes públiques a través de les rampes d’accés i d’un passadís que condueix a les sales d'exposició.