Res a veure
Foto: Anna Fàbrega

Què significa veure una obra d’art? Què ens dona a veure l’art contemporani, i què no ens deixa veure? I com ens ho fa veure? Què significa veure, en general? Com veiem el que no es pot veure? «Res a veure» és el nom que rep una línia de recerca dins dels programes educatius i d’accessibilitat del MACBA, centrada en el règim de visualitat de l’art contemporani i, més concretament, en un gest que travessa moltes obres i pràctiques artístiques: el qüestionament del privilegi, del sentit i dels límits de la percepció visual. 

«Res a veure» es concreta en una activitat adreçada a persones amb diversitat visual i públic en general, guiada per un grup de treball en el qual diferents artistes proposen una aproximació i un treball col·lectiu al voltant d’aquesta dimensió del «res a veure» des de les seves diferents pràctiques i itineraris artístics.

Un museu que no es pot veure

Degut a l’emergència sanitària pel covid-19, el museu resta tancat al públic. Llums apagats, sales buides, obres cobertes... Tot un museu que no es pot veure. Però, no és cert que sempre hi ha un museu que no es pot veure, un museu que es sostreu a la visió en allò que il·lumina, mostra i exposa? No són pocs els i les artistes que han proposat convertir els diferents espais i temps d’un museu invisibles al públic en obra d’art. En el marc de la primera edició del Res a veure, amb l’Ignasi Aballí, vam fer una temptativa de “visita guiada” a les sales del museu que estaven tancades al públic entre el final d’una exposició i la inauguració de la següent.

"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega
"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega
"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega
"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega
"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega
"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega
"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega
"Res a veure", 2019. Foto: Anna Fàbrega

Recorregut

Des de 2018, i dins dels programes educatius i d’accessibilitat, el MACBA du a terme una investigació sobre art i visualitat. Us proposem un recorregut per diferents continguts del museu que proposen una reflexió sobre la visualitat i qüestionen la centralitat de la mirada i de la “presència” de l’obra d’art.
 


Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí