Carregant...

Situación de tiempo, 1967

Situació de temps, 1967
Mèdia-instal·lació, Dimensions variables

David Lamelas va ser pioner en els corrents radicals en l'àmbit de l'escultura dels anys seixanta i setanta, amb una proposta que n'abandonava el concepte tradicional i en desplaçava tant els materials com els mètodes de producció habituals. Els seus projectes mostren un tractament molt particular respecte al temps i l'espai; busquen els límits de la temporalitat en l'art, així com el seu potencial per crear processos alternatius de comunicació i cognició. La seva obra, a més, analitza el context de les exposicions en una crítica institucional que qüestiona l'estatus i el mercat de l'art. Al mateix temps, refusa el paper passiu del públic imposat pels mitjans de comunicació de massa, cosa que l'ha portat a examinar les condicions en què es produeixen i desxifren la comunicació i les imatges emeses pels mitjans.

Mentre va viure a l'Argentina va exposar amb regularitat a l'Instituto Torcuato Di Tella de Buenos Aires, una institució privada sense ànim de lucre al voltant de la qual es va concentrar un grup d'avantguarda. L'any 1967 Lamelas va ser convidat per aquesta institució a contribuir a la famosa exposició Experiencias visuales. Va presentar-hi Situación de tiempo, l'última obra que va exposar a l'Argentina abans de partir cap a Londres. Per fer aquesta instal·lació va reunir 17 monitors de televisió —els últims models produïts per Di Tella Electronics— en tres parets d'una galeria enfosquida. Sintonitzats a un canal que no transmetia imatge, emetien una llum brillant que s'apropiava de la sala. En privar els televisors de la seva funció de proveïdors d'imatges i informació, Lamelas els havia reduït a un punt zero, una relíquia generadora d'un tipus de soroll blanc, un «estàtic» de pura mediatització en el temps.1 L'artista va recordar en una entrevista de l'any 1972: «Només es podia veure l'efecte de la neu i escoltar un so electrònic. En aquella època estava interessat a crear obres sense descripció, sense dimensió física». En crear un espai on la presència de l'objecte tecnològic predominava, ressaltava la seva capacitat de modificar un ambient, la seva condició temporal; els monitors només projectaven llum, la condició bàsica de la imatge cinematogràfica.


Fitxa tècnica

Títol original:
Situación de tiempo
Número de registre:
3741
Artista:
Lamelas, David
Data de creació:
1967
Any d'adquisició:
2009
Fons:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Tipus d'objecte:
Mèdia-instal·lació
Tècnica:
Emissió de llum vibràtil en 17 televisors
Dimensions:
Dimensions variables
Número d'edició:
Ed. 1/1 + 1 P.A.
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Copyright:
© David Lamelas
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.


Continguts relacionats

Imatges

Situación de Tiempo