Fons de la Col·lecció

David Lamelas 'Situación de Tiempo', 1967

Situación de tiempo

Situació de temps

Fecha:
1967
Tipo obra:
Mèdia instal·lació
Material:
Emissió de llum vibràtil en 17 televisors
Medidas:
Dimensions variables
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Registre núm:
3741

David Lamelas va ser pioner en els corrents radicals en l'àmbit de l'escultura dels anys seixanta i setanta, amb una proposta que n'abandonava el concepte tradicional i en desplaçava tant els materials com els mètodes de producció habituals. Els seus projectes mostren un tractament molt particular respecte al temps i l'espai; busquen els límits de la temporalitat en l'art, així com el seu potencial per crear processos alternatius de comunicació i cognició. La seva obra, a més, analitza el context de les exposicions en una crítica institucional que qüestiona l'estatus i el mercat de l'art. Al mateix temps, refusa el paper passiu del públic imposat pels mitjans de comunicació de massa, cosa que l'ha portat a examinar les condicions en què es produeixen i desxifren la comunicació i les imatges emeses pels mitjans.

Mentre va viure a l'Argentina va exposar amb regularitat a l'Instituto Torcuato Di Tella de Buenos Aires, una institució privada sense ànim de lucre al voltant de la qual es va concentrar un grup d'avantguarda. L'any 1967 Lamelas va ser convidat per aquesta institució a contribuir a la famosa exposició Experiencias visuales. Va presentar-hi Situación de tiempo, l'última obra que va exposar a l'Argentina abans de partir cap a Londres. Per fer aquesta instal·lació va reunir 17 monitors de televisió —els últims models produïts per Di Tella Electronics— en tres parets d'una galeria enfosquida. Sintonitzats a un canal que no transmetia imatge, emetien una llum brillant que s'apropiava de la sala. En privar els televisors de la seva funció de proveïdors d'imatges i informació, Lamelas els havia reduït a un punt zero, una relíquia generadora d'un tipus de soroll blanc, un «estàtic» de pura mediatització en el temps.1 L'artista va recordar en una entrevista de l'any 1972: «Només es podia veure l'efecte de la neu i escoltar un so electrònic. En aquella època estava interessat a crear obres sense descripció, sense dimensió física». En crear un espai on la presència de l'objecte tecnològic predominava, ressaltava la seva capacitat de modificar un ambient, la seva condició temporal; els monitors només projectaven llum, la condició bàsica de la imatge cinematogràfica.

1 Heike Ander: «Works 1962–1976», en David Lamelas: A New Refutation of Time, Kunstverein München: 1997.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Galeria de fotos

  • Situación de Tiempo

Documents

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.