Fons de la Col·lecció

Esther Ferrer 'Silla Zaj', 1974

Silla Zaj

Cadira Zaj

Fecha:
1974
Tipo obra:
Objecte
Material:
Fusta i paper
Medidas:
79 x 34 x 45 cm
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Registre núm:
1474

ITINERÀNCIA DE L'OBRA

  • Fecha:
    21 gen. 2012 - 29 abr. 2012
    Lugar:
    Van Abbemuseum, Eindhoven, Netherlands

El 1967, Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es va incorporar al grup Zaj, fundat a Madrid el 1964 pel músic madrileny Ramón Barce, l'artista canari Juan Hidalgo i l'italià Walter Marchetti. Zaj connectava amb les actituds d'altres grups experimentals internacionals de l'avantguarda tardana dels anys seixanta, que integraven tendències neodadaístes. Un dels moviments més importants en aquesta línia va ser Fluxus. De fet, Fluxus va convidar el grup Zaj a participar en les seves actuacions, van fer performances conjuntes a Europa durant la tardor de 1966, i alguns membres de Fluxus (Alison Knowles i Dick Higgins) van viatjar a Espanya per col·laborar en accions de Zaj. Però tot i que hi havia certs paral·lelismes en l'actuació i l'ideari d'ambdós grups, les accions de Fluxus, sobretot en la seva branca nord-americana, sempre mostraven un to més espectacular, festiu i exuberant que Zaj, d'estil més contingut. Malgrat el reconeixement internacional i de les actuacions del grup als Estats Units el 1972, Zaj no va ser reconegut oficialment a Espanya fins als anys noranta, arran de l'exposició organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid el 1996. Des de la seva creació fins al 1973, data en què tots els membres de Zaj s'estableixen fora del país, el grup va dur a terme una intensa activitat amb concerts, accions i performances, a més de publicacions, instal·lacions i postals.

Esther Ferrer va realitzar la seva primera performance el 1967, i des de llavors la pràctica efímera es converteix en fil conductor de la seva obra. Pel paper de l'espectador i per la concepció de la performance, l'actitud de Ferrer s'aproxima al teatre de Bertolt Brecht, en el qual l'absència de ficció a l'escenari i el distanciament provocat en l'espectador pretenen provocar una presa de consciència, una reflexió crítica. Per a Ferrer, el performer no és un actor sinó un element que executa l'acció, i el que succeeix en una performance és real, evidencia una materialitat i s'allunya de qualsevol joc il·lusionista. Així mateix, l'artista intenta transmetre la consciència del pas del temps; el temps, l'espai (que inclou l'espai mental) i la presència (seva i dels altres) són elements que manipula en les seves accions, en les quals sol treballar amb objectes ordinaris i quotidians: martells, rellotges, taules, cadires, marcs, fils, entenimentades, sabates, etc.

Silla Zaj proposa l'espectador que s’assegui i resti a la cadira “fins que la mort els separi”. Una proposició impossible que concentra la ironia i el sentit de l'absurd de Zaj. Les cadires també protagonitzen altres accions significatives d'aquesta artista, com Acción para 36 sillas, 36 zapatos y un despertador, presentada en el Festival Milano Poesia (Milà, 1989), i Canon para 7 sillas, presentada en el Festival de Polyphonix de Marsella el 1990.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Obra

Vídeos

Àudios

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.