al

En aquestes sis sessions s'oferiran uns recorreguts reflexius que ens ajudaran a establir petits relats (necessàriament oberts) de la creació contemporània, sempre en relació amb les condicions polítiques, econòmiques i ideològiques en què sorgeixen i en què són interpretats. Parlarem del rol de l'art en els imaginaris polítics i culturals a Catalunya i Espanya; del cos com a mirall dels complexos processos d'identitat; de l'anàlisi de la imatge com a camp de batalla de la mercaderia política; del problema de la memòria i dels seus relators; del trencament dels límits representacionals de l'art.

Davant del foment oficial d'un art vinculat a la fantasia, cal parar més atenció en aquelles manifestacions, debats i discursos que exploren allò real, que són capaços de revelar les relacions secretes de les coses, de catalitzar el mar de fons d'un moment i d'un espai històric. Moltes obres d'art són investigacions d'allò que no va poder ser, d'imatges que no es van poder veure mai: quina és la lògica artística que les desvetlla?

D'altra banda, davant d'una història de l'art dedicada a legitimar els productes culturals en un estricte marc de consum museístic, en cal una altra que reflexioni sobre la funció social dels productes artístics, de manera que aflorin eines d'interpretació més enriquidores que les estrictament formals. Podem fer dues coses: analitzar l'obra per tal de veure les raons culturals que la van fer possible, o explorar primer les raons culturals per entendre com es constitueixen les obres d'art i el paper que se'ls atorga. Aquí ens centrarem en la segona opció.


Programa

Cada dilluns, de l'1 d'octubre al 5 de novembre, a les 19.30 h

Dilluns, 1 d'octubre
Punt de fuga: Antoni Tàpies, Les quatre cròniques, 1990, procediment mixt sobre fusta, 251 x 600 cm. Col·lecció de la Generalitat de Catalunya.

A partir d'aquesta obra realitzada per Antoni Tàpies, responent a l'encàrrec de l'executiu català de fer una obra per a la Sala de Govern del Palau de la Generalitat, rastrejarem els imaginaris artístics i culturals de la classe política catalana en el temps de la transició i durant els anys vuitanta.

Dilluns, 8 d'octubre
Punt de fuga: obra de Santiago Sierra per al Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia, 2000.

La polèmica obra de Santiago Sierra a Venècia l'any 2000 permet traçar una història del paper de l'art contemporani en el relat de la política cultural espanyola. Ens aproparem al concepte de postmodernitat que va triomfar a principis dels anys vuitanta, la qual cosa ens il·lustrarà el model interpretatiu dominant de les herències del passat i el rol articulador de la cultura i de l'art en la constitució de la nova democràcia i de la nova imatge de país.

Dilluns, 15 d'octubre
Punt de fuga: Eulàlia Valldosera, Embenatges, performance, 1992.

A l'Estat espanyol, l'imaginari del cos ha passat per etapes molt marcades i definides: la lluita per la visibilitat, l'espectacle, l'hedonisme, la violència i els límits. Sovint aquests imaginaris poden emmirallar-se en els existents en d'altres contextos europeus, però també hi trobem especificitats que responen al rol de la imatge en la comunicació social.

Dimecres, 17 d'octubre
Punt de fuga: Toni Serra, Minnesota 1943, vídeo monocanal, 1995.

A principis dels anys noranta una nova generació de videoartistes, inspirats en part per algunes propostes procedents dels anys seixanta i setanta, van fer un gir radical en la forma de tractar el mitjà vídeo en relació amb l'univers audiovisual de l'espectacle individualitzat de masses. Gràcies precisament a aquelles actituds, una bona part de la creació contemporània va començar a fer-se seus determinats arguments polítics, estètics i filosòfics sobre el rol de la creació més enllà de la Institució Art.

Dilluns, 29 d'octubre
Punt de fuga: Pedro G. Romero, Archivo FX, 1999-

La conversió de la memòria en passat promoguda per una part important del pensament postmodern ha donat peu a intenses reflexions posteriors sobre quina funció poden tenir els documents històrics. Tal com va assenyalar el filòsof alemany Walter Benjamin, "no tot el passat es realitza al passat; part d'aquest és el mode de resistir les impostures d'allò actual, no només com a arxiu o sepultura, sinó com a lluita contra aquella rutina d'omplir de signes a fi de buidar homes i dones". Alhora, l'aflorament de totes les imatges (convertides immediatament en passat) en el nou univers digital sovint representa una falsa homogeneïtzació de les funcions originals de les imatges i de les raons que les van produir.

Dilluns, 5 de novembre
Punt de fuga 1: Rogelio López Cuenca, Intervenció a l'Expo92 de Sevilla, elements de senyalètica, 1992.

Infiltracions, camuflatges, confusions: tècniques artístiques al servei del curtcircuit de la lògica naturalista. Rastrejarem accions i intervencions en espais no codificats artísticament, que han mirat d'inocular certes dosi de vacunació davant d'una naturalesa de la imatge cada cop més destinada a l'engany i a la mentida.

Jorge Luis Marzo (Barcelona, 1964). Historiador de l'art, comissari, escriptor i professor. Exposicions recents: El d_efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana (2010-2011), Low-Cost. Lliures o còmplices (2009), Spots electorals. L'espectacle de la democràcia (2008), Hem pres la ràdio (2006-2007), Tour-ismes. La derrota de la dissensió (2004), Indivisuals (2002), En el lado de la TV (2002), El cor de les tenebres (2002). Llibres recents: La memoria administrada. El barroco y lo hispano (2010), ¿Puedo hablarle con libertad, excelencia? Arte y poder en España desde 1950 (2010), Spots electorals. L'espectacle de la democràcia (2008), Arte moderno y franquismo. Los orígenes conservadores de la vanguardia y de la política artística en España (2008), Fotografía y activismo social (2006), Me, Mycell and I. Tecnología, movilidad y vida social (2003). Pàgina web:www.soymenos.net
Blog:http://soymenos.wordpress.com/

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat

Continguts relacionats

Activitats

Imatges

Eulàlia Valldosera "Envasos: el culte a la mare", 1996

Àudios

Sis conflictes (1a sessió)
Sis conflictes (2a sessió)
Sis conflictes (3a sessió)
Sis conflictes (4a sessió)
Sis conflictes (5a sessió)
Sis conflictes (6a sessió)
Son[i]a #164. Jorge Luis Marzo
04.10.2012