al

El PEI Obert comprèn les activitats obertes al públic programades pel Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA.

Organitzades en diversos formats –debats públics, seminaris, tallers, programes audiovisuals i conferències–, aquestes activitats comparteixen i donen visibilitat a les línies de recerca desenvolupades pel PEI, que també s'articulen amb el programa d'exposicions i d'activitats del MACBA.

Aquest seminari gira al voltant de les "gramàtiques" del nou cicle de moviments global. El seu propòsit és traçar certs eixos temàtics en relació amb les gramàtiques de Ia protesta, les polítiques expressives, les crítiques de Ia representació i les experimentacions organitzatives, a partir d'un conjunt de casos d'estudi com són els moviments Occupy, 15M, els moviments estudiantils a Xile, Colòmbia, Mèxic, Canadà...

Amb la participació presencial de Franco Berardi "Bifo", Isabell Lorey, Gerald Raunig, Nicolás Sguiglia i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Inclourà converses en línia amb portaveus i participants, com també documents audiovisuals de #Occupy (Estats Units), #15M (Estat espanyol) i els moviments estudiantils de Xile, Colòmbia (MANE [Mesa Amplia Nacional Estudiantil]) i Mèxic (#YoSoy132).

Coordinat per Marcelo Expósito amb la col·laboració de Paula Cobo Guevara.

La paraula "crisi" s'ha popularitzat com un nou fetitxe semàntic. La nostra capacitat d'entendre la situació en tota la seva profunditat contemporània i històrica es veu bloquejada per la memòria curta tant dels mitjans de comunicació al servei d'interessos privats com dels estaments polítics que gestionen les anomenades "polítiques d'austeritat", que no són altra cosa que la socialització dels deutes resultants de la privatització dels beneficis. Com ha escrit el filòsof i teòric polític italofrancès Maurizio Lazzarato, l'actual sistema d'explotació es basa en la producció del subjecte endeutat. Es tracta del desmantellament del Welfare State o el seu abandonament com a horitzó de benestar social per instaurar un nou Debtfare State.

Jean-Luc Godard reflexionava a propòsit d'una altra situació de crisi, assenyalant que l'empobriment del llenguatge televisiu no era greu per la pèrdua d'artisticitat de la imatge, sinó perquè executava una eliminació de les eines per pensar la realitat des de la complexitat del fora de camp (que consisteix a prendre en consideració el context general de les situacions, l'espai que envolta la realitat que s'ofereix retallada) i del contracamp (que consisteix a oposar una imatge virtual a una altra imatge instal·lada, per poder sostenir un punt de vista contrari a allò que es veu). Si encara serveixen d'alguna cosa les metodologies de la crítica i la producció de l'art és per dotar d'eines amb les quals produir la subjectivitat crítica dels qui permeten entendre la complexitat del que succeeix oposant-se a la realitat retallada. En la crisi profunda de les institucions heretades de la modernitat (museu, universitat, parlament...), si encara poden servir d'alguna cosa les institucions culturals és per exercir una autocrítica de la seva funcionalitat sistèmica i obrir-se cap als processos socials que pugnen per crear un nou camp del possible.

Aquesta trobada girarà al voltant del que podríem considerar una nova "ona" de moviment global. En diverses ocasions, des que va començar l'actual cicle històric de conflictes (l'origen del qual el podem datar aproximadament entre finals de la dècada de 1980 i mitjans de la de 1990), s'han produït "ones" de moviments socials o de protesta amb diversos epicentres en tot el planeta. Actualment, la múltiple crisi resultant de l'agudització de les polítiques neoliberals ha provocat que moviments de diverses parts del món parlin revolucionàriament amb el llenguatge més senzill: democràcia, transparència, justícia. Gratuïtat de les condicions i els serveis bàsics per a la vida. Universalitat dels drets. Les persones abans que els diners i que el benefici econòmic. Cancel·lació dels sistemes d'extracció per endeutament. Aquests moviments no son només de protesta, sinó que, tant en els seus modes d'articulació com en les seves propostes, donen cos actualitzat a un després-del-neoliberalisme i de la crisi.

En aquesta trobada posarem el focus sobre una sèrie de casos d'estudi, a partir dels quals buscarem traçar certs eixos temàtics: gramàtiques de la protesta, polítiques expressives, crítiques de la representació, experimentacions organitzatives, prefiguració de nous possibles.

Els enfocaments que comprendrà aquesta trobada distaran de ser homogenis. Al contrari, tractarem d'articular discussions que mostrin la nova ona de moviments com un espai agonístic en el qual es produeixen dinàmiques complexes: impulsos destituents / processos constituents, construcció d'un comú no estatal / reivindicació d'allò públic estatal, apertura d'un espai democràtic consensual inclusiu / presa de decisions entre diferències inarticulables, organització "monstruosa" i experimentació institucional / organitzacions derivades de les tradicions d'esquerra, polítiques expressives / polítiques de representació, incidència macropolítica / intensitats micropolítiques, mutacions subjectives / transformacions institucionals a gran escala, etc.

La complexitat que desitgem en el desenvolupament de les presentacions i les discussions no anirà en detriment de la funció estrictament informativa i comunicativa que també proposa la trobada. És per això que el seu programa s'organitzarà articulant tres modalitats de formats: exposició verbal (conferències o xerrades), converses (discussions públiques) i documentació (projecció de vídeos).

Amb la col·laboració de:
The Lisbon Consortium

Programa

Dilluns 28 i dimarts 29 de gener, de 17 a 22 h

Dilluns 28
GRAMÀTIQUES DE LA NOVA ERA GLOBAL

17 h Marcelo Expósito. Presentació

17.30 h Gerald Raunig. La vaga molecular
Sobre el paper de la producció de coneixement en l'actual cicle de moviments.

18.30 h Franco Berardi, Bifo. Poesia i finances
Professor del PEI, Bifo desenvoluparà la seva hipòtesi sobre la necessitat d'una nova "poètica" política encarnada en els cossos per confrontar el cicle de crisi sistèmica.

19.15 h Descans

19.30 h Projecció: Oakland General Strike Footage (Crimethinc/Anònim, EUA., 2011, 5 min)
Joan Donovan. Xerrada en línia sobre #Occupy als Estats Units

20.00 h Nicolás Sguiglia. Com ens imaginem guanyar?
Breu genealogia de les experimentacions del moviment que catalitza en el 15M. Prospectives: el 15M com a moviment constituent, com a prefiguració d'un nou plausible democràtic.

21.00 h Projecció: Libre te quiero (Basilio Martín Patino, Espanya, 2012, 60 min)

Dimarts 29
LA PRODUCCIÓ DEL SUBJECTE ENDEUDAT

17 h Isabell Lorey. El govern dels precaris
Sobre la precarització de la vida com a context d'emergència de noves subjectivitats en revolta (Lectura de referència: Die Regierung der Prekären).

18 h Projecció de Por la educación. Paro Nacional de Estudiantes (Kinorama, Colòmbia, 13 min, 2011)
Paola Galindo. Xerrada en línia sobre la Mesa Amplia Nacional Estudiantil (MANE) de Colòmbia.
Camila Vallejo. Xerrada en línia sobre el moviment estudiantil a Xile.

19.30 h Descans

19.45 h Projeccions:
Manifiesto #YoSoy132 (Mèxic, 2012, 8 min)
6 días para salvar a México (Frente Autónomo Audiovisual, Mèxic, 2012, 6 min)
Cualquier sistema (Frente Autónomo Audiovisual, Mèxic, 2012, 2 min)

20.00 h Projecció de La Plataforma (Jon Herranz, Espanya, 2012, 65 min)
Ada Colau i altres membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) presentaran la projecció i posteriorment conversaran amb el públic

DOCUMENTACIÓ PER A LA TROBADA
Amador Fernández Savater, Marta Malo de Molina Marisa Pérez Colina and Raúl Sánchez Cedillo: 'Ingredientes de una onda global'

Franco Berardi Bifo: 'Emancipation of the Sign. Poetry and Finance During the Twentieth Century'

Gerald Raunig: 'The Molecular Strike'

Joan Donovan: 'How Occupy Birthed a Rhizome'

Crimethinc. Ex-Workers' Collective (Estados Unidos)

n+1 magazine, Occupy! Monograph. Includes 'Strike Debt Manifesto'

Nicolás Sguiglia et al.: Social Centres: Monsters and political machines for a new generation of movement institutions.

La Casa Invisible: "La potencia de la cooperación"

AA.VV.: 'Tecnopolítica, internet y r-evoluciones. Sobre la centralidad de redes digitales en el 15-M'

Isabell Lorey: 'Governmentality and Self-Precarization'

MANE (Mesa Amplia Nacional Estudiantil) (Colombia): 'Propuesta de exposición de motivos de una nueva Ley de Educación Superior para un país con soberanía, democracia y paz'

Producciones Kinorama (Colombia)

Student Movement (Chile) 2011-2012

Camila Vallejo: ¿Qué es lo que ya cambió en Chile?'

#YoSoy132

Frente Autónomo Audiovisual (Mexico)

PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca)

Ada Colau and Adrià Alemany: 'Vidas hipotecadas. De la burbuja inmobiliaria al derecho a la vivienda'

Marcelo Expósito: 'Diez tesis sobre el arte politizado en la nueva onda global de movimientos'


PARTICIPANTS
Franco Berardi, Bifo
Va ser coartífex d'algunes de les experiències creatives —entre activisme social i comunicació— històricament més influents del moviment del 77 a Itàlia, com la revista A/traverso i Radio Alice. Durant les tres dècades posteriors, ha prolongat aquestes iniciatives en pràctiques experimentals i projectes col·lectius com Rekombinant, Telestreets, European School of Social Imagination i un llarg etcètera. Entre els seus últims llibres publicats, destaquem, en castellà, La fábrica de la infelicidad, i en anglès The Soul at Work i The Uprising. On Poetry and Finance. Però sobretot dissemina generosament la seva escriptura en suports no acadèmics: textos de conjuntura, intervencions en blogs i llistes de correu, entre d'altres.

Gerald Raunig
Treballa a la Zürcher Hochschule der Künste (ZHdK) de Zuric i al European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp) de Viena. Des d'allà ha impulsat projectes com transform.eipcp.net (sobre crítica institucional), la revista online multilingüe transversal i les sèries de conferències i publicacions Inventionen, que expliquen com entén la pràctica crítica avui: com una eina de traducció cultural i d'agitació social. El seu celebrat volum Kunst und Revolution (Art i revolució) constitueix una història a contrapèl de l'art del segle XX vist des dels seus desbordaments activistes, i tant Mil máquinas. Breve filosofía de las máquinas como movimiento social com el seu recent Factories of Knowledge, Industries of Creativity són manuals de filosofia crítica escrits a la llum dels nous moviments.

Joan Donovan va participar a #Occupy a Califòrnia i dinamitza la plataforma interoccupy.net. És autora de l'assaig "How Occupy Birthed a Rhizome".

Nicolás Sguiglia
Es sociòleg i membre del Centro Social La Casa Invisible (Màlaga), de la Universitat Nòmada i de la Fundación de los Comunes. Ha participat en rellevants experiències de l'actual cicle de moviments durant les dues últimes dècades, com van ser la xarxa Ninguna Persona Es Ilegal, el moviment global de moviments i la xarxa EuroMayDay. Va ser un dels portaveus de l'esdeveniment #OcupaelCongreso, nascut de l'acció massiva de protesta contra el Congrés dels Diputats a Madrid (setembre de 2012). Ha escrit, habitualment en col·laboració, assajos com Cartografía y máquina de guerra. Desafíos y experiencias en torno a la investigación militante en el sur de Europa i Centros sociales: monstruos y máquinas políticas para una nueva generación de instituciones de movimiento.

Paola Galindo es portaveu electa de la MANE (Mesa Amplia Nacional Estudiantil), la plataforma d'organitzacions que ha dinamitzat des del seu origen el moviment estudiantil colombià.

Isabell Lorey
Professora a les universitats de Viena i Humboldt de Berlín, el treball teòric de Lorey constitueix un poderós encreuament entre teoria feminista i queer, estudis postcolonials, anàlisi de les polítiques immunitàries (vegeu el seu Figuren des Immunen) i crítica d'economia política de la precarització. Forma part del col·lectiu kpD - kleines postfordistisches Drama, que ha aplicat l'eina de l'"enquesta obrera" marxista i obrerista a la investigació sobre la precarietat en el treball cultural, temàtica del seu recent llibre Die Regierung der Prekären. També ha escrit sobre el nou cicle de moviments en el llibre col·lectiu Occupy!Die aktuellen Kämpfe um die Besetzung des Politischen.

Camila Vallejo és militant de les Joventuts Comunistes de Xile i va ser presidenta de la Federació d'Estudiants de la Universitat de Xile (FECh). Una de les veus més amplificades del moviment estudiantil xilè, els seus articles i discursos estan recollits al llibre Podemos cambiar el mundo.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) és un moviment de base autoorganitzat i assembleari amb implantació a tot l'Estat espanyol, que fa diversos anys que articula les lluites contra els desnonaments com una de les conseqüències més evidents de la gestió neoliberal de la crisi. Potenciada per l'eclosió del #15M, tot i que n'és anterior, la PAH és actualment un dels moviments socials amb més visibilitat i reconeixement a tot Espanya. La seva portaveu, Ada Colau, és coautora del llibre Vides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge, juntament amb Adrià Alemany, portaveu també de la PAH. La trajectòria de la PAH, les seves accions, anàlisis i propostes estan recollides en el documental La Plataforma, realitzat per Jon Herranz i produït per SICOM i Namuss Films.

Crimethinc, Kinorama i Frente Autónomo Audiovisual
Són col·lectius i/o plataformes de producció i distribució audiovisual lligades de diferents maneres respectivament a #Occupy (EUA), al moviment estudiantil colombià i a #YoSoy312 (Mèxic).

Basilio Martín Patino
És un dels autors més rellevants de la història del cinema espanyol. El maig de 2011 va enregistrar #acampadasol a la Porta del Sol de Madrid, iniciada després de la manifestació multitudinària que va ser el detonant del moviment #15M. El seu registre audiovisual ha donat lloc al documental Libre te quiero.

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 79 00
pei [at] macba [dot] cat