Recorregut
10 continguts
10 continguts
Sabers i pràctiques en diàleg: el 2024 de RWM en 10 podcasts
Com ja és tradició cada desembre, el Grup de Treball de RWM i la seva família ampliada* recopila una selecció dels seus podcasts preferits entre els produïts durant aquests últims dotze mesos.
Un trencaclosques de final d’any construït a partir de converses sobre el turisme terminal, la criança, la colonialitat, la crítica institucional, el pensament indígena o l’anticapacitisme, entre moltes altres coordenades.
![Son[i]a #398](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/04/costa-del-silencio.tenerife.teresa-arozena.jpg)
#1. Yaiza Hernández Velázquez
«Els territoris que sobreviuen gràcies al turisme, com a norma, són tractats gairebé com una monocultura. Si el turisme desapareix, tot desapareix, no hi ha economia.»
En aquest pòdcast, ens asseiem amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández per arribar al cor de la seva investigació profunda sobre allò que ella anomena Turisme Terminal. Basant-se en aquesta llarga tradició acadèmica, però també des d’una perspectiva situada com a nativa de les Illes Canàries, la Yaiza descobreix la constel·lació de problemes que planegen per damunt de la indústria dels viatges, des de la degradació ambiental fins a la gentrificació desenfrenada, el consegüent impacte sobre les infraestructures locals, i una llarga llista de desigualtats socioeconòmiques.
#turismeterminal #canviclimàtic #turistificació #infraestructures #decolonialisme #colonialitat
«Els territoris que sobreviuen gràcies al turisme, com a norma, són tractats gairebé com una monocultura. Si el turisme desapareix, tot desapareix, no hi ha economia.»
En aquest pòdcast, ens asseiem amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández per arribar al cor de la seva investigació profunda sobre allò que ella anomena Turisme Terminal. Basant-se en aquesta llarga tradició acadèmica, però també des d’una perspectiva situada com a nativa de les Illes Canàries, la Yaiza descobreix la constel·lació de problemes que planegen per damunt de la indústria dels viatges, des de la degradació ambiental fins a la gentrificació desenfrenada, el consegüent impacte sobre les infraestructures locals, i una llarga llista de desigualtats socioeconòmiques.
#turismeterminal #canviclimàtic #turistificació #infraestructures #decolonialisme #colonialitat
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![Son[i]a #389](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/piles_of_waste_in_thilafushi_2012_1-scaled.jpeg)
#2. Françoise Vergès
«Si les necessitats vitals —aigua, aire, menjar, habitatge— fossin considerades realment com a qüestions polítiques, hi hauria una revolució.»
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l’economia i la política de l’esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
#condicionsdetreball #antirracisme #colonialitat #decolonialisme #residus
«Si les necessitats vitals —aigua, aire, menjar, habitatge— fossin considerades realment com a qüestions polítiques, hi hauria una revolució.»
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l’economia i la política de l’esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
#condicionsdetreball #antirracisme #colonialitat #decolonialisme #residus
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
#3. OBJECTUALITAT #9
«Necessitem trobar la manera de viure en aquest futur incert i inestable que s’acosta.» (Nishat Awan)
OBJECTUALITAT #9 continua plantejant preguntes sobre els límits i les fronteres de tot el que ens envolta, des de països fins a centrals nuclears. Parlem amb Kyveli Mavrokordopoulou sobre el seu treball sobre zones d’exclusió i gestió de residus radioactius, llindars temporals i espacials. La nostra segona convidada, la investigadora i activista Nishat Awan, parla sobre la inestabilitat i les fronteres geopolítiques, especialment en relació amb el Pakistan i el seu treball de camp al Balutxistan Oriental. Prepareu-vos per a una immersió profunda en la raresa dels límits, en la qual parlem de demarcacions polítiques, la interacció entre insectes i fugues de radiació, desplaçaments forçats i triangles gegants, entre tantes altres coses. A càrrec de Roc Jiménez de Cisneros.
#toxicitat #frontera #migració #residus #urani #colonialitat #canviclimàtic
«Necessitem trobar la manera de viure en aquest futur incert i inestable que s’acosta.» (Nishat Awan)
OBJECTUALITAT #9 continua plantejant preguntes sobre els límits i les fronteres de tot el que ens envolta, des de països fins a centrals nuclears. Parlem amb Kyveli Mavrokordopoulou sobre el seu treball sobre zones d’exclusió i gestió de residus radioactius, llindars temporals i espacials. La nostra segona convidada, la investigadora i activista Nishat Awan, parla sobre la inestabilitat i les fronteres geopolítiques, especialment en relació amb el Pakistan i el seu treball de camp al Balutxistan Oriental. Prepareu-vos per a una immersió profunda en la raresa dels límits, en la qual parlem de demarcacions polítiques, la interacció entre insectes i fugues de radiació, desplaçaments forçats i triangles gegants, entre tantes altres coses. A càrrec de Roc Jiménez de Cisneros.
#toxicitat #frontera #migració #residus #urani #colonialitat #canviclimàtic
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![Son[i]a #392](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/53399524273_a1873d8ec6_5k_0-scaled.jpg)
#4. David Yubraham Sánchez
«No es pot continuar alimentant la idea que la raça o el racisme és una identitat cultural més. Per a mi i per a totes les meves mestres, que treballen aquest tema en l’àmbit de la cultura, la raça és una estructura de poder que opera, que es ramifica, que permea tots els espais de la vida.»
En aquest podcast, el gestor i mediador cultural David Yubraham Sánchez amplifica pensaments crítics formulats des d’espais pedagògics i en constant conversa amb altres, com un exercici de revisió de les matrius racistes i colonials, des de les quals desmuntar simetries fictícies en nom de la diversitat. Des del seu pensar-fent i el treball en col·lectiu com a principal metodologia, sorgeixen un munt de pistes, estratègies i objectius per a dur a terme tasques de mediació, educació o programació cultural anti-racistes, que passen per problematitzar el buidatge dels drets i polítiques culturals, identificar absències i esborraments en la memòria democràtica i patrimoni nacional, i posar en pràctica política l’escolta.
#antirracisme #pedagogia #colonialitat #críticainstitucional #dretsculturals
«No es pot continuar alimentant la idea que la raça o el racisme és una identitat cultural més. Per a mi i per a totes les meves mestres, que treballen aquest tema en l’àmbit de la cultura, la raça és una estructura de poder que opera, que es ramifica, que permea tots els espais de la vida.»
En aquest podcast, el gestor i mediador cultural David Yubraham Sánchez amplifica pensaments crítics formulats des d’espais pedagògics i en constant conversa amb altres, com un exercici de revisió de les matrius racistes i colonials, des de les quals desmuntar simetries fictícies en nom de la diversitat. Des del seu pensar-fent i el treball en col·lectiu com a principal metodologia, sorgeixen un munt de pistes, estratègies i objectius per a dur a terme tasques de mediació, educació o programació cultural anti-racistes, que passen per problematitzar el buidatge dels drets i polítiques culturals, identificar absències i esborraments en la memòria democràtica i patrimoni nacional, i posar en pràctica política l’escolta.
#antirracisme #pedagogia #colonialitat #críticainstitucional #dretsculturals
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![Son[i]a #395](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/04/20231110_macba_geopoeticas_022.jpeg)
#5. Imani Mason Jordan
«Els poders sobre nosaltres fan tot el possible per entumir les nostres emocions, allò que coneixem d’una manera encarnada. I separar-nos i apartar-nos d’aquell coneixement. Però com a artista, com a escriptor/a, com a algú que està políticament compromès/esa amb la llibertat, amb la lliberació, amb interrompre el dany i desmantellar aquestes estructures extremadament violentes, practico constantment intentar sentir i intentar utilitzar aquell coneixement emocional per a l’acció.»
En este podcast, le escritore, artista interdisciplinarie, editore, curadore Imani Mason Jordan reflexiona sobre los significados conflictivos de comunidad, al tiempo que la engloba “como un sentimiento y una relación”. Con los escritos de Audre Lorde (y otras) como guía a través de la lectura y la escucha colectivas, Imani hace un llamado urgente a la acción para interrumpir y superar el abrumador entumecimiento de nuestras emociones. La cadencia, la resonancia, la repetición y la urgencia corporal de los discursos de protesta operan en su vocabulario artístico como herramientas clave no sólo para construir el mundo, sino también para romperlo.
#abolicionisme #antirracisme #escriptura #poesia #colonialitat #queernegre #activisme
«Els poders sobre nosaltres fan tot el possible per entumir les nostres emocions, allò que coneixem d’una manera encarnada. I separar-nos i apartar-nos d’aquell coneixement. Però com a artista, com a escriptor/a, com a algú que està políticament compromès/esa amb la llibertat, amb la lliberació, amb interrompre el dany i desmantellar aquestes estructures extremadament violentes, practico constantment intentar sentir i intentar utilitzar aquell coneixement emocional per a l’acció.»
En este podcast, le escritore, artista interdisciplinarie, editore, curadore Imani Mason Jordan reflexiona sobre los significados conflictivos de comunidad, al tiempo que la engloba “como un sentimiento y una relación”. Con los escritos de Audre Lorde (y otras) como guía a través de la lectura y la escucha colectivas, Imani hace un llamado urgente a la acción para interrumpir y superar el abrumador entumecimiento de nuestras emociones. La cadencia, la resonancia, la repetición y la urgencia corporal de los discursos de protesta operan en su vocabulario artístico como herramientas clave no sólo para construir el mundo, sino también para romperlo.
#abolicionisme #antirracisme #escriptura #poesia #colonialitat #queernegre #activisme
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![Son[i]a #394](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/onabros-ma_0.jpeg)
#6. Ona Bros
«Per mi la pràctica artística no és algo a part de la vida, sinó que és l’espai on fer-se preguntes sobre el que passa a la vida. En aquest sentit, no és un pràctica elitista. Vull dir, la faria, la faria amb menys temps i la faria de qualsevol manera. És una qüestió de viure més profundament, per aprendre del que ens passa.»
En aquest podcast, la imatge es converteix en un dispositiu des del qual es nuen relacions complexes, amb agència i multitud d’agents que les componen, que els donen i treuen sentit. L’artista visual i investigadora Ona Bros traça un recorregut gairebé cronològic de la seva trajectòria vital i, des del balboteig, la impropietat i la pregunta, sosté imaginaris i altres maneres d’estar i posar-se en relació. Acció directa, imatges que taquen, porno ètic, cossos gestants i comunitats de gel fan lloc a la sensació permanent de no pertànyer i la necessitat de sostenir de la vida.
#activisme #fotografia #criança #queer #pornografia
«Per mi la pràctica artística no és algo a part de la vida, sinó que és l’espai on fer-se preguntes sobre el que passa a la vida. En aquest sentit, no és un pràctica elitista. Vull dir, la faria, la faria amb menys temps i la faria de qualsevol manera. És una qüestió de viure més profundament, per aprendre del que ens passa.»
En aquest podcast, la imatge es converteix en un dispositiu des del qual es nuen relacions complexes, amb agència i multitud d’agents que les componen, que els donen i treuen sentit. L’artista visual i investigadora Ona Bros traça un recorregut gairebé cronològic de la seva trajectòria vital i, des del balboteig, la impropietat i la pregunta, sosté imaginaris i altres maneres d’estar i posar-se en relació. Acció directa, imatges que taquen, porno ètic, cossos gestants i comunitats de gel fan lloc a la sensació permanent de no pertànyer i la necessitat de sostenir de la vida.
#activisme #fotografia #criança #queer #pornografia
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![SON[I]A #403](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/05/1024px-Sarnia_Chemical_Valley.jpeg)
#7. M Muphy
«Potser penses que les regulacions serveixen per frenar la contaminació, però el que realment fan és permetre la contaminació, permetre l’extracció, la faciliten o fins i tot la subsidien. I si ho analitzem des d’una perspectiva anticolonial, o des de la justícia ambiental indígena, entendrem que aquest permís per contaminar i el permís per extreure és també un permís per matar. És un permís per a l’eliminació indígena i el robatori de terres. També és un permís per matar lentament.»
Murphy treballa amb i contra la tecnociència en àmbits com la justícia ambiental i la política de dades, el colonialisme, la sexualitat, la reproducció i la raça. El seu enfocament és interdisciplinari, no només en el sentit d’involucrar múltiples àrees del coneixement, sinó també per la seva doble responsabilitat: la tasca gairebé impossible de desmantellar el capitalisme racial extractiu, mitjançant la reimaginació d’horitzons descolonials radicals negres, queer, indígenes i feministes. En aquest podcast, Murphy ens guia a través de les infraestructures que articulen la contaminació de Chemical Valley i els seus voltants a la zona dels Grans Llacs, la conca d’aigua dolça superficial més gran del planeta.
#activisme #colonialitat #extractivisme #toxicitat #lluitesindígenes #pensamentindígena #epistemicidi
«Potser penses que les regulacions serveixen per frenar la contaminació, però el que realment fan és permetre la contaminació, permetre l’extracció, la faciliten o fins i tot la subsidien. I si ho analitzem des d’una perspectiva anticolonial, o des de la justícia ambiental indígena, entendrem que aquest permís per contaminar i el permís per extreure és també un permís per matar. És un permís per a l’eliminació indígena i el robatori de terres. També és un permís per matar lentament.»
Murphy treballa amb i contra la tecnociència en àmbits com la justícia ambiental i la política de dades, el colonialisme, la sexualitat, la reproducció i la raça. El seu enfocament és interdisciplinari, no només en el sentit d’involucrar múltiples àrees del coneixement, sinó també per la seva doble responsabilitat: la tasca gairebé impossible de desmantellar el capitalisme racial extractiu, mitjançant la reimaginació d’horitzons descolonials radicals negres, queer, indígenes i feministes. En aquest podcast, Murphy ens guia a través de les infraestructures que articulen la contaminació de Chemical Valley i els seus voltants a la zona dels Grans Llacs, la conca d’aigua dolça superficial més gran del planeta.
#activisme #colonialitat #extractivisme #toxicitat #lluitesindígenes #pensamentindígena #epistemicidi
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![SON[I]A #406](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/07/Runebomme_or_Sami_drum_01.jpg)
#8 Liisa-Rávná Finbog
«No estic dient que siguis un colonitzador i que estiguis fent mal. El que dic és que les estructures colonials encara estan en vigor. Per tant, si et beneficies d’estructures colonials, ho estàs fent a costa del perjudici d’una altra persona.»
En aquest pòdcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d’assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s’emancipa del constructe occidental de l’artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.
#activisme #colonialitat #extractivisme #pensamentindígena #epistemicidi #críticainstitucional #museus
«No estic dient que siguis un colonitzador i que estiguis fent mal. El que dic és que les estructures colonials encara estan en vigor. Per tant, si et beneficies d’estructures colonials, ho estàs fent a costa del perjudici d’una altra persona.»
En aquest pòdcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d’assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s’emancipa del constructe occidental de l’artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.
#activisme #colonialitat #extractivisme #pensamentindígena #epistemicidi #críticainstitucional #museus
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
#9. Helena Vinent
«Las discas hemos sido despojadas de esta idea del placer. Osea que somos vistos como cuerpos con dolor, con dolor que no tiene por qué ser físico, ¿no? Sino como aquejados, como pobres discapacitados. Por eso reivindicar y reclamar el placer. Que no tiene que ser solo con el placer sexual, entiendo el placer en un sentido muy amplio.»
En aquest pòdcast, l’artista Helena Vinent ens submergeix en la seva obra “Hard Persistence”, part de la Col·lecció MACBA i creada originalment per al Museu de la Música de Barcelona l’any 2020. La seva pràctica artística ressona amb una perspectiva crip-queer i/o anticapacitista, en definitiva, una política d’existència que advoca per aquelles marginades d’un sistema que normalitza i valida el cos en benefici del capitalisme. Subtítols, didascalies, desplaçaments, hapticitat i el cos cíborg -a través de la pròtesi-, construeixen a “Hard Persistence” un relat fragmentari que qüestiona la idea essencialista d’una identitat tancada, partint de la premissa que, en un context capacitista com el nostre, el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.
#anticapacitisme #crip-queer #cíborg
«Las discas hemos sido despojadas de esta idea del placer. Osea que somos vistos como cuerpos con dolor, con dolor que no tiene por qué ser físico, ¿no? Sino como aquejados, como pobres discapacitados. Por eso reivindicar y reclamar el placer. Que no tiene que ser solo con el placer sexual, entiendo el placer en un sentido muy amplio.»
En aquest pòdcast, l’artista Helena Vinent ens submergeix en la seva obra “Hard Persistence”, part de la Col·lecció MACBA i creada originalment per al Museu de la Música de Barcelona l’any 2020. La seva pràctica artística ressona amb una perspectiva crip-queer i/o anticapacitista, en definitiva, una política d’existència que advoca per aquelles marginades d’un sistema que normalitza i valida el cos en benefici del capitalisme. Subtítols, didascalies, desplaçaments, hapticitat i el cos cíborg -a través de la pròtesi-, construeixen a “Hard Persistence” un relat fragmentari que qüestiona la idea essencialista d’una identitat tancada, partint de la premissa que, en un context capacitista com el nostre, el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.
#anticapacitisme #crip-queer #cíborg
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
#10. De nou amb Video-Nou
«Nosaltres estàvem al servei de qui volgués reivindicar. Documentar és més des de fora; intervenir és implicar-te.»
En aquesta mini-sèrie de tres pòdcasts, ens hem assegut a conversar amb quatre dels integrants del col·lectiu Video-Nou. De la mà de Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller brodem un relat polifònic que ens ofereix testimoni directe i vivencial de tota una època, alhora que ens endinsa en els processos de creació col·lectiva com a militància de vida, com a passió, debat, conflicte i camí compartit cap a una societat més lliure.
#video #activisme #transicióespanyola #creaciócol·lectiva
«Nosaltres estàvem al servei de qui volgués reivindicar. Documentar és més des de fora; intervenir és implicar-te.»
En aquesta mini-sèrie de tres pòdcasts, ens hem assegut a conversar amb quatre dels integrants del col·lectiu Video-Nou. De la mà de Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller brodem un relat polifònic que ens ofereix testimoni directe i vivencial de tota una època, alhora que ens endinsa en els processos de creació col·lectiva com a militància de vida, com a passió, debat, conflicte i camí compartit cap a una societat més lliure.
#video #activisme #transicióespanyola #creaciócol·lectiva
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
*Llista confeccionada pel Grup de treball de RWM i la seva família ampliada, entre els quals es troben: Loli Acebal, María Berríos, Valeria Brugnoli, Javiera Luisina Cádiz Bedini, André Chêdas, Antonio Gagliano, Paloma Gueilburt, Yaiza Hernández Velázquez, Roc Jiménez de Cisneros, Sònia Monegal, B.J. Nilsen, Nuria Rodríguez Riestra, Violeta Ospina Domínguez, pantea, Tiago Pina, Ricardo Pérez-Hita, Gemma Planell, Anna Ramos, Jara Rocha, Myriam Rubio, Isaac Sanjuan, Marta Sesé, Albert Tarrats, Ivonne Villamil i Annette Wolfsberger.