Recorregut
6 continguts
6 continguts
Històries convulses, futurs resilients
El passat en el present és una iniciativa de L’Internationale adreçada a explorar la manera en què les històries locals i compartides configuren les identitats, les polítiques i els paisatges culturals contemporanis.
Investiga críticament el persistent impacte de la violència colonial i mediambiental històrica i actual, amb el compromís de mobilitzar l’art i la cultura com a eines estratègiques per a la cura, la reconstrucció i la reparació social.
En línia amb aquests valors, aquesta selecció comissariada de podcasts de l’arxiu de Ràdio Web MACBA aborda temes de decolonialitat i ofereix perspectives matisades sobre com els llegats de l’imperialisme continuen influint en la realitat actual. Aquestes converses i històries aporten una percepció vital sobre els efectes persistents dels traumes històrics, i subratllen el potencial transformador de les pràctiques creatives per fomentar el diàleg, la resiliència i les noves vies cap a la igualtat i la justícia.
Rasha Salti: «La Primavera Àrab es va produir en una època en què tothom tenia una càmera.»
En aquest podcast, la comissària independent i escriptora Rasha Salti parla sobre la metodologia de rescat d’imatges que utilitza en la seva recerca i sobre algunes de les seves repercussions. La seva anàlisi postcolonial de la producció artística durant la modernitat genera noves narratives sobre el que abans es considerava Orient i Occident. També reivindica la reinterpretació de certes dates clau per a la creació, a banda i banda, de la dialèctica de l’alteritat i per a l’aparició de discursos d’esquerra subjacents. Aquests discursos revelen una altra història, oculta, que es remunta fins a les primaveres àrabs recents a través de la producció d’imatges.
En aquest podcast, la comissària independent i escriptora Rasha Salti parla sobre la metodologia de rescat d’imatges que utilitza en la seva recerca i sobre algunes de les seves repercussions. La seva anàlisi postcolonial de la producció artística durant la modernitat genera noves narratives sobre el que abans es considerava Orient i Occident. També reivindica la reinterpretació de certes dates clau per a la creació, a banda i banda, de la dialèctica de l’alteritat i per a l’aparició de discursos d’esquerra subjacents. Aquests discursos revelen una altra història, oculta, que es remunta fins a les primaveres àrabs recents a través de la producció d’imatges.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![SON[I]A #409](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/09/IJB_6-2.jpg)
Imani Jacqueline Brown: «Igual que la pobresa es veu com una contaminació d’un barri, passa el mateix amb la negritud.»
Imani Jacqueline Brown és una artista, activista, escriptora i investigadora de Nova Orleans. El seu treball cartografia l’abast i la violència, encara vigent, dels agents capitalistes i extractivistes que van portar a l’esclavatge, el genocidi colonial i la saturació ecològica. Com a investigadora associada de Forensic Architecture, Brown combina en la seva obra la història popular i oral, la filosofia ecològica i la contracartografia. En aquest podcast parla d’ecologies negres, eugenèsia, reparació ecològica, xarxes d’infraestructura petroliera i racisme mediambiental.
Imani Jacqueline Brown és una artista, activista, escriptora i investigadora de Nova Orleans. El seu treball cartografia l’abast i la violència, encara vigent, dels agents capitalistes i extractivistes que van portar a l’esclavatge, el genocidi colonial i la saturació ecològica. Com a investigadora associada de Forensic Architecture, Brown combina en la seva obra la història popular i oral, la filosofia ecològica i la contracartografia. En aquest podcast parla d’ecologies negres, eugenèsia, reparació ecològica, xarxes d’infraestructura petroliera i racisme mediambiental.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![Son[i]a #411](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/10/Philip_Rizk.width-800.jpg)
Philip Rizk: «En realitat, no sabem com canviaran les nostres societats. I crec que una part de la meva trajectòria consisteix a mirar de preparar-me per a aquests moments, per veure el potencial que tenen, no d’una manera romàntica sinó per estar preparats, ja que és cap allà cap on ens dirigim, i disposar de les eines necessàries per respondre a aquests canvis sísmics que es produiran.»
Philip Rizk és cineasta i escriptor. Amb el seu treball, explora qüestions de poder, resistència i memòria, sobretot en el context dels moviments socials i polítics a Egipte, Síria, Palestina i més enllà, en un procés que ell mateix descriu com «fer que les lluites dialoguin entre si.» Des de la terra comuna fins a la recreació i la improvisació com a formes de reacció a l’ordre imposat, en aquest podcast Rizk parla sobre el passat i el present de la seva praxi, sobre escenaris imaginats i sobre la impossibilitat de treballar amb imatges en el món actual.
Philip Rizk és cineasta i escriptor. Amb el seu treball, explora qüestions de poder, resistència i memòria, sobretot en el context dels moviments socials i polítics a Egipte, Síria, Palestina i més enllà, en un procés que ell mateix descriu com «fer que les lluites dialoguin entre si.» Des de la terra comuna fins a la recreació i la improvisació com a formes de reacció a l’ordre imposat, en aquest podcast Rizk parla sobre el passat i el present de la seva praxi, sobre escenaris imaginats i sobre la impossibilitat de treballar amb imatges en el món actual.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![SON[I]A #406](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/07/Runebomme_or_Sami_drum_01.jpg)
Liisa-Rávná Finbog: «Les estructures colonials encara són vigents. Per tant, si et beneficies de les estructures colonials, ho fas en detriment d’altres. I si ho continues fent sense reflexionar conscientment sobre el fet que és precisament això el que estàs fent, no ets millor que els que van venir amb la primera onada de colons.»
Liisa-Rávná Finbog és una investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami. La seva obra se situa en la intersecció entre l’art i l’acadèmia, contrarestant les narratives colonials establertes sobre el poble sami. Amb aquesta tasca intenta posar remei a un llegat d’ignorància epistèmica, resultat de les polítiques d’assimilació dels governs escandinaus –en el seu cas, el de Noruega– que han tingut com a conseqüència l’eliminació de la llengua, el patrimoni cultural i la identitat de les comunitats sami. En aquest podcast, conversem amb Liisa-Rávna Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per qüestionar les jerarquies, l’extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d’assimilació cultural.
Liisa-Rávná Finbog és una investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami. La seva obra se situa en la intersecció entre l’art i l’acadèmia, contrarestant les narratives colonials establertes sobre el poble sami. Amb aquesta tasca intenta posar remei a un llegat d’ignorància epistèmica, resultat de les polítiques d’assimilació dels governs escandinaus –en el seu cas, el de Noruega– que han tingut com a conseqüència l’eliminació de la llengua, el patrimoni cultural i la identitat de les comunitats sami. En aquest podcast, conversem amb Liisa-Rávna Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per qüestionar les jerarquies, l’extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d’assimilació cultural.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
Raqs Media Collective: «Sé que el temps no és singular. Esclar que sé que ahir va passar alguna cosa. Però el fantasma de l’ahir és també el fantasma del demà. Visc en un present en què em persegueixen tant el futur com el passat. Et pots sentir perseguit pel futur? Si hi penses bé, no hi ha cap diferència.»
Fundat el 1992 a Delhi pels artistes i professionals de mitjans independents Jeebesh Bagchi, Monica Narula i Shuddhabrata Sengupta, Raqs Media Collective investiga i posa en qüestió constructes molt assentats en relació amb la temporalitat, la intel·ligència col·lectiva, l’activisme i el llenguatge. I ho fa a partir d’una pràctica de «contemplació cinètica» arrelada en diferents modalitats de pensament. Raqs és un terme persa, àrab i urdú que fa referència a l’estat hipnòtic en què entren els dervixos giradors, però també es pot llegir com l’acrònim de Rarely Asked Questions.
En aquest podcast, parlem amb Monica Narula, membre de Raqs Media Collective, sobre el raga, el cos tecnològic, el domini públic, la inefabilitat del temps, el Mahabharata, les polítiques del llenguatge, l’esgotament, la dilatació i la llegibilitat.
Fundat el 1992 a Delhi pels artistes i professionals de mitjans independents Jeebesh Bagchi, Monica Narula i Shuddhabrata Sengupta, Raqs Media Collective investiga i posa en qüestió constructes molt assentats en relació amb la temporalitat, la intel·ligència col·lectiva, l’activisme i el llenguatge. I ho fa a partir d’una pràctica de «contemplació cinètica» arrelada en diferents modalitats de pensament. Raqs és un terme persa, àrab i urdú que fa referència a l’estat hipnòtic en què entren els dervixos giradors, però també es pot llegir com l’acrònim de Rarely Asked Questions.
En aquest podcast, parlem amb Monica Narula, membre de Raqs Media Collective, sobre el raga, el cos tecnològic, el domini públic, la inefabilitat del temps, el Mahabharata, les polítiques del llenguatge, l’esgotament, la dilatació i la llegibilitat.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
![Son[i]a #369](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/126.jpeg)
Sethembile Msezanne: «Hem de parar molta atenció a la manera d’escoltar allò que ens diuen els nostres avantpassats. I traslladar aquestes converses, no només a la societat en general, sinó als edificis físics, a les galeries d’art i al cub blanc. Són converses difícils d’entaular perquè no és com si els nostres avantpassats estiguessin en harmonia entre si. Hi va haver tensions, però són converses que cal fer.»
A partir de la narrativa històrica, els sistemes africans de coneixement i les ferides colonials des d’una mirada contemporània, l’artista sud-africana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà de la crítica, la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir nous camins cap a altres converses. Els seus treballs qüestionen i negocien la presència i absència del cos femení negre en la història de Sud-àfrica i el conflicte polític que comporta la seva representació ─vestigi d’un poble colonitzat─ en l’espai públic i privat.
A partir de la narrativa històrica, els sistemes africans de coneixement i les ferides colonials des d’una mirada contemporània, l’artista sud-africana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà de la crítica, la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir nous camins cap a altres converses. Els seus treballs qüestionen i negocien la presència i absència del cos femení negre en la història de Sud-àfrica i el conflicte polític que comporta la seva representació ─vestigi d’un poble colonitzat─ en l’espai públic i privat.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.
