L’art contemporani des dels ulls del monstre

De animales y monstruos
Davant la temptació de sucumbir a una ecologia sentimental o una antropologització d’allò animal, Deleuze i Derrida van invitar a pensar-hi com a fenomen anòmal i liminar, més que no pas fronterer. Aquest llibre es proposa reobrir la qüestió de l’animalitat i la monstruositat a la cruïlla entre pensament i pràctiques artístiques, i en el si d’una indagació sobre la identitat i allò comunitari. D’altra banda, planteja una interpel·lació sobre el paper que han tingut l’animalitat i la monstruositat com a dispositius d’alterització i marginalització de determinats col·lectius. 

Poden parlar els subalterns?
Qui s’interessi per les qüestions de gènere, raça o classe no podrà mantenir-se al marge de les provocatives tesis que presenta la pensadora índia Gayatri Chakravorty Spivak en aquest text, que ha suscitat un dels debats més encesos fins ara. Manuel Asensi Pérez l’ha traduït i l’ha acompanyat d’un aparat crític que fa accessible al lector un text sovint críptic. 

Son[i]a 59 #Beatriz Preciado sobre “l’art després dels feminismes”.
Aquest cop, la teoria queer serveix de plataforma sobre la qual establir un intent de transformació de l’art com a pràctica política i cultural de producció de subjectivitat dins l’esfera pública, en contraposició a aquesta pretesa i inoperativa autonomia de l’art. El Son[i]a parla amb Beatriz Preciado, professora dins el marc del PEI. 

Son[i]a 42 #Patricia Soley-Beltrán. 
Radicalitzant els instruments teòrics elaborats per Foucault, Derrida, Lacan, Beauvoir o Wittig, Judith Butler proposava al final dels anys vuitanta una de les lectures filosòfiques més incisives sobre la identitat de gènere i sexual. El MACBA ha aprofitat la seva visita en forma de conferència per dedicar-li un seminari, un taller de lectura i un curs, i analitzar la seva figura i obra. Així mateix, el SON[I]A parla amb Patricia Soley-Beltrán, responsable del curs “Teoria i praxi: el pensament de Judith Butler”, sobre el seu treball i filosofia. 

Imatges de zoo. Fina Miralles  
L’any 1974 Fina Miralles va presentar l’exposició Imatges del zoo a la Sala Vinçon de Barcelona. Els zoològics havien estat concebuts com a llocs per mostrar-hi animals salvatges i desconeguts; exhibeixen la supremacia humana sobre les espècies i el poder del l’home sobre l’animal. Aquí Miralles subverteix l’ordre establert i en capgira les categories habituals: les feres i els animals exòtics es presenten en fotografies, mentre que les gàbies estan ocupades per animals de l’entorn domèstic i per la mateixa artista. 

MIMÉTISME RELATIF – Femme panthère, 1973-1976   
L’artista qüestiona els models identitaris femenins dins la societat de consum i la mateixa idea de desig. La combinació del paper de la model i de l’artista ressalta l’artificialitat de la imatge de pin-up construïda pels mitjans. «En una època en què els moviments feministes denunciaven i rebutjaven la idealització i cosificació del cos de la dona per parts de les revistes, la reapropiació de la imatgeria popular que fa Selz posa de manifest el desig ambigu de rebutjar i, alhora, assemblar-se a aquestes icones.» (Elsa Coustou: Dorothée Selz. Londres: Tate Gallery, setembre 2015) 

Guerrilla Girls. Do women have to be naked to get into the Met. Museum?   
L’any 1989, les Guerrilla Girls van realitzar una de les seves peces comunicatives que ha esdevingut més emblemàtica. Es tracta d’un cartell amb la pregunta «Les dones han d’estar despullades per entrar al Metropolitan Museum?» encapçalant la imatge d’una dona nua amb una màscara de goril·la a la cara. La imatge remet al conegut quadre de Jean-Auguste-Dominique Ingres titulat La Grande Odalisque (1814), que es troba al Louvre de París. La màscara de goril·la és l’objecte amb què aquest grup de dones artistes i activistes feministes es presenta sempre en públic. Damunt d’un fons groc –un color molt utilitzat per les Guerrilla Girls-– el cartell també dona la dada següent: «Menys d’un 5% dels artistes de les seccions d’art modern són dones, però el 85% dels nus són de dones.»