Passeig sonor per algunes de les obres de l'exposició
compartir
compartir
«Necessito l’observador, necessito la interacció del públic. Sense el públic, aquestes obres no són res. Necessito el públic per completar-les. Li demano que m’ajudi, que se’n faci responsable, que formi part de la meva obra, que s’hi uneixi.»
Això és el que deia Felix Gonzalez-Torres al també artista Tim Rollins en una entrevista del 1993. I amb això feia referència a una obra en la qual allò personal es fon amb allò comunitari, allò estètic amb allò social, l’artista amb el seu públic, i en la qual la por de la pèrdua conviu amb «l’alegria d’estimar, de créixer, de canviar, d’esdevenir sempre alguna cosa més».
Les piles de Gonzalez-Torres són instal·lacions variables que comprenen tant la pila física de fulls de paper impresos com la seva animació gràcies a la interacció amb els visitants. “Untitled” (Republican Years) conté un dibuix abstracte en blanc i negre que suggereix un marc o una motllura semblant a una placa commemorativa, de manera que es pot considerar una mena de monument o d’antimonument. L’ús que fa Gonzalez-Torres del tema del monument és un dels subtemes clau que s’exploren a l’exposició.
Gonzalez-Torres va crear una sèrie de “retrats”, sovint d’amics o coneguts –com aquest d’Andrea Rosen, amic íntim seu, galerista i president de la Fundació de l’artista– o bé de col·leccionistes i institucions. La particularitat d’aquestes obres és que es tracta de “retrats” textuals. Compostos únicament d’una sèrie de dates i paraules clau, estan molt relacionats amb les seves altres obres amb enumeracions de dates.
La primera sala de l’exposició examina l’àmplia vessant política de la pràctica de Gonzalez-Torres en relació amb les nocions d’autoritat, judici i memòria/amnèsia. Són treballs interconnectats a través d’al·lusions indirectes a la cultura autoritària de l’establishment, al feixisme i el conservadorisme social, així com a la repressió de la comunitat gai i les actituds homòfobes, que tant es poden referir als Estats Units durant la crisi de la sida dels vuitanta i els noranta com al context espanyol, que va experimentar una repressió semblant sota el règim franquista i en anys posteriors.
Com en moltes altres obres de Gonzalez-Torres en què, amb objectes o materials molt senzills, produeix significacions tan diverses com expressives, “Untitled” (Loverboy), de 1989, consisteix en unes cortines de tela blava translúcida de dimensions variables. Aquí estan instal·lades a les finestres del museu i inunden d’una suau claror blavosa el passadís i l’accés a una de les sales. En l’obra de Gonzalez-Torres, el color blau s’ha associat amb un seguit de temes com ara l’amor i la bellesa, o la por i la revenja, i també fa referència a poetes queer com Langston Hughes.
“Untitled” (Blue Placebo) és una obra creada a partir d’una provisió conceptualment infinita de caramels embolicats amb paper blau que els visitants es poden emportar, de manera que es manté en un estat fluctuant mentre està exposada. El color blau assumeix diverses significacions temàtiques en el treball de Gonzalez-Torres. El contingut poètic i elegíac del seu art s’emfasitza formalment per mitjà del color blau, que en les seves peces sovint simbolitza l’amor i la bellesa, però també la por o la revenja.
Aquesta obra de Gonzalez-Torres presenta un ballarí que apareix sense previ avís i balla damunt una plataforma durant uns quants minuts, escoltant música en un dispositiu individual (originalment, un walkman). Gonzalez-Torres fa referències constants al cos dins la seva obra, tant a través de les seves inquietuds temàtiques com del cos de l’espectador, però aquesta és l’única peça que inclou l’actuació d’un performer.
Com bona part de la seva obra, les garlandes lluminoses de Gonzalez-Torres són instal·lacions adaptables que conviden el curador o propietari a col·locar-les en configuracions i llocs diversos. “Untitled” (America), de 1994, consistent en dotze garlandes lluminoses, és un dels seus treballs d’aquesta mena més ambiciosos. El fet que fos concebuda per a l’exterior posa en relleu com, en aquesta obra, l’artista pretenia redefinir el concepte de monument, potser apropant-lo a l’escenografia d’una reunió de veïns o una revetlla popular, convidant a fer comunitat i a la convivència.
We use cookies to ensure the website works properly and to make your experience more convenient. Some allow us to remember your preferences; others help us understand how you use the website so we can continue improving our content and services; and some may be used to provide you with more relevant information. You decide which cookies you want to accept: you can configure or change your preferences at any time.
Functional
Sempre actiu
These allow the website to provide enhanced functionality and embedded content. If you disable them, some parts of the site may not work properly.
Preference
These cookies remember your choices and settings, such as your language preferences or display options, so that you do not need to configure them again each time you visit the website.
Analytics or performance
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.These cookies help us understand how you use the website, for example which pages you visit and how long you spend on them. Information is collected in an aggregated and anonymous way to help us improve the website’s content and performance.
Marketing
These cookies are used to show content and messages that are relevant to your interests and to measure the effectiveness of our communication campaigns. They may also be used by third-party services to track your activity across different websites.