20 de setembre, Dia de la llibertat d’expressió del pensament

La llibertat de reunió i les formes alternatives de col·laboració són presents en bona part de les propostes d’Amalia Pica, una artista que entén l’art com una forma d’esperança.

Les vuit pancartes d’aquesta escultura evoquen la prohibició imposada durant la dictadura militar, que impedia agrupar-se en grups de més de vuit persones, així com la supressió de la teoria de conjunts en l’ensenyament bàsic oficial del país.

Aquesta obra adquireix una nova rellevància en el context de la situació alarmant que viu l’Argentina actual, on es tornen a decretar mesures similars.

A la novel·la curta Fantomas contra els vampirs multinacionals (1975), l’argentí Julio Cortázar (1914-1984) va emprar la historieta com a base del seu relat i la revista com a format editorial. El seu objectiu era fer arribar a un públic massiu la denúncia de la implicació del govern i de les empreses multinacionals nord-americanes en l’establiment i el manteniment de les dictadures que van assolar Amèrica del Sud a la dècada dels 70.

La font d’inspiració d’aquesta novel·la va ser la participació de Cortázar al Tribunal Russel celebrat a Brussel·les l’any 1975. El Tribunal Russell, també conegut amb el nom de Tribunal Internacional sobre Crims de Guerra o Tribunal Russell-Sartre, és un organisme públic establert pel filòsof britànic i premi Nobel de Literatura Bertrand Russell.

Liisa-Rávná Finbog és una investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami que treballa en la intersecció entre l’art i l’acadèmia, contrarestant les narratives colonials establertes sobre el poble sami. Amb aquesta tasca, Finbog intenta corregir el llegat d’ignorància epistèmica, conseqüència de les polítiques d’assimilació dels governs escandinaus –i més concretament, el de Noruega–, que han resultat en un esborrament de la llengua, el patrimoni cultural i la identitat de les comunitats sami.

Els escriptors, investigadors i activistes libanesos Lara i Stephen Sheehi porten molt temps actius políticament, recolzant i pensant al costat de la resistència palestina i les lluites d’alliberament en general. La seva praxi, tal com es reflecteix en el seu recent llibre, “Psychoanalysis Under Occupation: Practicing Resistance in Palestine”, convergeix a través de la pràctica de la Lara com a psicòloga clínica i de l’exploració de Stephen dels fenòmens culturals àrabs amb una inclinació psicoanalítica i marxista.

Seba Calfuqueo (Santiago de Xile, 1991) parla d’etiquetes com “artista”, “maputxe” o “trans” entorn d’una pràctica que tracta amb aquestes categories però tendeix a transcendir-les. Atenta tant a qüestions de llenguatge com a la tradició maputxe de la qual és hereva, Seba visibilitza la ideologia inscrita en la història per tal de qüestionar-la i suscitar un debat obert a tothom. Així mateix, el seu treball d’arxiu i de recerca de la memòria maputxe alimenta obres en mitjans artístics diversos – instal·lació, vídeo, ceràmica, performance–, on la performance té un paper important per a anar més enllà de la centralitat de la imatge en la cultura occidental. Tant sola com dins de col·lectius, Seba presenta les seves peces en diferents contextos parant esment a la complexitat de l’encreuament entre àmbits culturals i conscient que no tot es pot traduir.