Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La present publicació s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques. En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre. Més enllà de la pràctica de la mediació com a tal, la publicació situa les pràctiques constituents de col·laboració i coproducció dins el context sociopolític (neoliberal) existent per tal de reimaginar i incidir en les estructures ‒tant físiques com organitzatives‒ de museus i galeries.
The Constituent Museum, un recull de nous projectes i estudis de casos, sorgeix de les experiències diverses de les institucions que formen la confederació de museus L’Internationale, així com dels col·laboradors amb qui ha treballat durant els cinc anys del programa «Els usos de l’art. El llegat de 1848 i 1989». Un dels elements essencials per al desenvolupament del programa va ser la creació d’un «equip de mediació» que explorés alguns dels aspectes clau referits a l’evolució de les relacions dels museus amb els seus públics.
Aquesta publicació intenta redefinir el rol i la significació del museu com a projecte col·laboratiu entre el públic, l’artista i els treballadors de la institució. Aborda el museu com una part important de la comunitat, on conflueixen i es qüestionen l’activisme, les narratives i la reflexió visual i intel·lectual.
