Aquesta publicació presenta l’obra de Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985), centrada en la creació d’ecosistemes escultòrics en els quals famílies de formes germanes creen fluxos i comunitats, es repeteixen i muten en l’espai. Es tracta de la primera monografia de l'artista que acompanya les exposicions Ocell somni de màquina, Somni màquina d'ocell i Màquina somni d'ocell al Museu Centro de Arte Dos de Mayo, MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i Fondazione Sandretto Re Rebaudengo respectivament.
Mitjançant el treball amb elements orgànics, l’artista construeix relats sobre l’aïllament, la immunitat i la connectivitat que apel·len a un subjecte contemporani, fragmentari i en desplaçament constant. Si bé l’escultura ocupa un lloc principal en la producció de Solar Abboud, el vídeo també ha estat un mitjà rellevant –especialment en els primers anys de la seva pràctica artística– i, junt amb els quaderns de treball, conformen el suport de l’origen de cada forma, de cada peça i de les relacions que es creen entre si. Les seves últimes obres són éssers híbrids i sincrètics de cos mig d’animal, mig de màquina que ocupen un espai intermedi entre l’enginyeria i la mitologia.
La publicació consta de tres edicions separades en castellà, català i anglès, en les quals es recullen els textos de les comissàries del projecte –Tania Pardo, Claudia Segura Campins i Irene Calderoni–, les contribucions de Chus Martínez i Manuela Moscoso i una conversa entre l'artista i Cecilia Alemani, així com una àmplia documentació gràfica de la seva obra i reproduccions dels seus quaderns de treball.
