Palazuelo. Procés de treball

Tot i que comença estudiant arquitectura, l'any 1939 Pablo Palazuelo decideix dedicar-se plenament a la pintura. La seva obra evoluciona cap a l'abstracció o la no-figuració i, des de 1946, s'endinsa en l'abstracció geomètrica. L'artista es nodreix de corrents de pensament relacionats amb l'esoterisme, la càbala, les filosofies i els processos cognitius no vinculats al pensament occidental, encara que també les matemàtiques, la física i el pensament científic són fonamentals en la seva obra. El desenvolupament de l'abstracció i l'ús de la geometria estan íntimament lligats a un procés racional i performatiu, basat en la descoberta de noves formes.