La trajectòria artística de Luis Claramunt (Barcelona, 1951 – Zarautz, 2000) va ser breu però intensa. Fill d’una família culta de classe mitjana (la mare era pianista i el pare decorador), va rebre una educació liberal i laica, fet poc habitual en l’època. Després d’iniciar els estudis de Filosofia i Lletres, que va abandonar aviat, va deixar la casa familiar i s’instal·là a la plaça Reial de Barcelona, iniciant un procés de desclassament i un model de vida bohemi en contacte amb la comunitat gitana, de qui va adoptar molts hàbits. Afeccionat als toros i a les lluites de galls, a les tabernes, als mercats de vells i a tot el que ell anomenava “el cantó dur de les ciutats”, aviat es va fer conegut en els àmbits marginals d’un barri amb personatges avui mítics com el pintor Ocaña i el dibuixant Nazario. La seva producció artística, amb una pintura d’arrel expressionista, arrenca al començament dels anys setanta. Van ser tres dècades de producció constat en que aquest artista va deixar Barcelona, al 1984, per instal·lar-se a Madrid i Sevilla amb llargues estades a Marràqueix. Tot i ser conegut per la seva obra pictòrica, Claramunt va practicar el dibuix, la fotografia i els llibres d’artista. Va retratar personatges anònims i escenaris dels seus viatges, que van prendre un paper destacat a la seva obra. La seva pintura fonamenta l’acte de pintar en el gest i en l’experiència del temps. Amb els anys, Claramunt va alleugerir la imatge i va despullar la matèria fins a convertir-les en cal·ligrafia. Més que la seva adscripció a un lloc determinat, els seus paisatges pictòrics venen marcats per les posicions, les relacions i les distàncies dels objectes i les figures. En l’àmbit del dibuix, Claramunt va il·lustrar llibres autoeditats dedicats als escriptors i poetes que havien estat referents vitals, sobretot relats literaris de viatges, tempestes i naufragis d’autors com Joseph Conrad, Henry de Monfreid i Albert Camus. Són treballs sobre paper on s’accentua el poder de la línia sobre la superfície buida. Luis Claramunt acostumava a treballar amb sèries, una forma de treball unitària i coherent que, ja fos en pintura, dibuix, traducció, edició o fotografia, entenia vida i pintura com un mateix escenari mental.
Entre les seves exposicions individuals, destaquen les que va realitzar amb les galeries Dau al Set a Barcelona i Juana de Aizpuru a Madrid, i amb altres galeries a Palma de Mallorca, Madrid i Sevilla, entre altres ciutats de l’Estat. La seva obra ha format part de nombroses exposicions col·lectives i individuals a Amsterdam, Basilea, Colònia, Estocolm, Frankfurt, Graz, Hamburg, Lisboa, Los Ángeles, Nova York, París i Tolosa. Ha participat també en certàmens internacionals com Art Basel (1985, 1986, 1988 i 1989), Art Frankfurt (1989) i ARCO Madrid (1984, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1997 i 2003). Forma part de les col·leccions La Caixa de Barcelona, el Museo de Bellas Artes d’Álava, Caja Madrid, el Ministerio de Cultura de Madrid i el MACBA de Barcelona.
llegir-ne més
